Vilanova i la Geltrú sobre rodes

La societat, ha d’estar preparada per a acollir a tots els seu ciutadans, tenint en compte totes les seves particularitats i diferències. Quan una persona té una dificultat per moure’s amb certa autonomia, degut a la seva ceguera, a que va en cadira de rodes o a altres circumstancies que el limiten, acostumem a afirmar que és tracta d’una persona discapacitada. Però no és així, es tracta d’una persona amb diversitat funcional. L’adjectiu ‘discapacitat’, només genera caselles i estigmes negatius. Per tant, si ens topem amb un entorn/societat que no està preparat per a acollir a persones amb diversitat funcional, podem afirmar que, l'entorn és el subjecte discapacitat, i no les persones amb diversitat funcional. Ja que té la incapacitat d’acollir de manera igualitària, la totalitat de les persones que componen la societat. Per tant, sento afirmar que, la meva estimada ciutat, Vilanova, és encisadora, costanera, amb un ampli comerç i unes festes d’enveja, però també és una ciutat discapacitada.

Com a prova de la meva afirmació, adjunto tres fotografies on es pot apreciar el que vull dir. Són fotografies que pertanyen a la zona de la Ronda Ibèrica i dels jutjats. Com es pot apreciar, es veuen tres passos de zebra on, només hi ha una rampa per a facilitar l’accés a persones que van amb cadira de rodes, però, on s’ha quedat la meitat d’aquesta bona intenció? Només poden accedir al pas de zebra, però no poden sortir d’ell. I fins i tot, en una de les fotografies, es pot veure que no solament no hi ha rampa per sortir del pas, sinó que la persona es topa amb un arbust que impedeix el pas.

Estimada Vilanova, espero que algun dia canviïs i arribis a ser tan perfecta i acollidora com jo t’imagino, com una persona amb cadira de rodes espera i com tots els ciutadans volem.