Zona verda

"A río revuelto, ganacia de pescadores"

Deborah Zimmerman. EIX

Deborah Zimmerman. EIX

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

El refrany popular castellà es refereix a aquelles persones que solen treure profit de les situacions de caos o desordre. Aquest saber que circula a través de les dites, ens adverteix sobre les persones oportunistes que treuen beneficis del descontentament aliè. Generar contrarietats per després treure-li profit, és una estratègia que bé coneixen aquells que estan acostumats a manipular la informació, a jugar amb l'eloqüència i a reinterpretar els discursos perquè els altres entenguin el que els convingui que entenguin.

És el cas dels que s'han aprofitat de la malentesa en la gestió de la comunicació que ha tingut un cop més l'equip de govern, per instigar als veïns del barri de Ribes Roges a manifestar-se en contra d'una mesura que sense dubtes va a favor del bé comú, de recuperar el dret a la ciutat de les persones que hi viuen, per sobre dels interessos particulars.

La implantació de zones verdes d'aparcament, entre altres mesures de reducció del trànsit rodat a les ciutats que aposten per la mobilitat sostenible, ha demostrat en tots els casos ser especialment favorable per als residents a la zona, per això els veïns de les zones conflictives clamen per la seva implementació. És lògic que la introducció de qualsevol canvi o novetat trobi resistència, més quan és una mesura que va dirigida a un canvi d’hàbits. No és el primer cop que passa, a la nostra ciutat també va rodar tinta quan la Rambla i bona part del centre es van convertir en zona de vianants, però al final les coses cauen (i cauran) pel seu propi pes. Això sí, les habituals deficiències sociovergents a l'hora d'informar i relacionar-se amb el veïnatge, tampoc ajuden a que la coses vagin bé.

És penós, és clar, que el govern no s'hagi assegurat de tenir tot a punt per evitar els perjudicis als veïns afectats en el moment de la posada en marxa de la mesura, quan les complicacions eren perfectament previsibles. La burocràcia que imposen, de la qual en altres casos es valen per posar entrebancs a qui no tenen voluntat de cuidar, aquest cop se'ls ha tornat en contra. Planificar i no improvisar, explicar amb claredat i respondre als dubtes, acompanyar de prop els processos de canvi, dialogar ... tasques pendents que prevenen els conflictes.

L’estratègia del xantatge emocional, utilitzada per certs grups, és una tàctica que persegueix que l'individualisme s’imposi a l’impuls personal per sensibilitzar-se generosament i implicar-se amb la convivència en una societat més justa. La queixa argumentada, la discrepància i el debat sincer, per desgràcia, coexisteixen amb la necessitat d’algunes de referenciar-se instrumentalitzant queixes concretes per interessos partidistes. Però afortunadament a la vista està que el poder de convocatòria dels qui apel·len a la demagògia és infinitament inferior, a la llarga, que la dels qui comptem amb totes les veus i respectem el debat.

Reclamar la falta de suport en una proposta que darrere de la demanda de participació ciutadana amaga la voluntat d'imposar el que els interessa a uns pocs, que inciten la mobilització només quan es tracta de defensar els seus propis avantatges, també és xantatge. Això es trasllueix en les formes, la prepotència, el menyspreu i la falta de respecte per les opinions contràries, pròpies d’aquells que no estan acostumats que se'ls qüestioni, als que ordenen i aconsegueixen. Potser no estaria malament recordar la quantitat de persones i col·lectius que han participat del ple denunciant situacions d’emergència social, autèntics drames i comparar-ne el comportament.

Potser el més còmode és intentar quedar bé amb tothom, anar dient que sí a tot i a tothom (estratègia molt habitual de certs polítics locals) i estar en campanya electoral permanent. Però fer política al servei de les persones no és això, mai ningú pot estar bé en tot ni amb tothom, perquè sinó s’enganya en tot i a tothom. Cal tenir clar el què es vol fer i perquè. Volem una ciutat més amable i sostenible, volem camins segurs per a les persones, volem una ciutat més neta, amb menys fums, sorolls i accidents, i tot això passa per reduir la circulació de cotxes. La implementació de la zona verda, encara que s'hagi posat en marxa amb ensopegades i que no sigui cap vareta màgica, és un pas necessari en aquesta direcció. No ho dubtem.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local