Literatura

L'art de la columna

Coberta de 'Escriure i viure'. Eix

Coberta de 'Escriure i viure'. Eix

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Escriure una columna és sempre una aventura. Cada columna exigeix un gran entrenament: un pòsit de lectures, una recerca de temes, un procés de maduració d’idees. Qui així s’expressa és Narcís-Jordi Aragó (Girona, 1932-2016), llicenciat en dret, periodista, i un dels fundadors del setmanari Presència, que va dirigir des del 1968 fins al 1980. També va ser director de la Revista de Girona i president del consell editorial de l’edició gironina del diari El Punt. Un intel·lectual de cap a peus. Un humanista.

Narcís-Jordi Aragó va escriure centenars d’articles que s’aguanten drets com un arbre ben plantat, complint a carta que val la seva pròpia exigència: són articles d’una persona que ha llegit i ha absorbit amb eficàcia intel·lectual i delicadesa d’esperit les seves lectures; i són articles sobre els temes més variats –la gamma dels interessos d’Aragó és gran-, que prenen profunditat i interès gràcies a una gran capacitat de relacionar idees madurades en una terra de saó que no només crea opinió sinó també bellesa.

Som davant d’un escriptor de nivell, com es pot comprovar en la lectura, tan estimulant, del llibre Escriure i viure. 20 anys de columnes (1993-2013). Editat conjuntament per Curbet Edicions i la Fundació Valvi, aquest volum enceta la Col·lecció Narcís-Jordi Aragó, que, com explica la doctora Mariàngela Vilallonga al pròleg, té el propòsit de publicar tots els papers escrits per Aragó, amb les més de 800 columnes escrites setmana darrera setmana a El Punt al llarg de vint anys.

 A Escriure i viure es publica una selecció d’aquestes columnes feta pel mateix Narcís-Jordi Aragó (amb la participació d’Anna Sànchez) pocs mesos abans de morir. La resta ja ho fareu vosaltres després, recull de la conversa amb l’autor la professora Vilallonga. I així serà. Però, de moment, a l’escriptor li feia il·lusió imaginar aquest llibre, com va imaginar el seu primer recull d’articles, Papers de butxaca (1986). Van seguir-lo altres reculls d’articles, amb els textos agrupats de forma temàtica, formant una unitat, com ara L’Empordà d’anar i tornar (1992) o Retrats a mitja tinta (2011). Cal remarcar que l’obra narrativa, incloent-t’hi la periodística, de Narcís-Jordi Aragó és àmplia. Hi destaca Girona ara i sempre (1982), considerada una de les seves obres cabdals.

Les columnes d’aquest volum ens permeten de conèixer l’univers d’Aragó -escriu Mariàngela Vilallonga-, que ell havia sabut fer-se ple i ric, mogut per la seva avidesa intel·lectual i per la joia de viure. Aquest univers, que parteix de Girona com a epicentre, és traslladat al lector, a la lectora, amb una gran elegància en les formes que denoten una vocació per l’ofici d’escriure, imprescindible per a dur a terme una obra amb cara i ulls, ja que una obra és fruit no només de la inspiració i el talent, sinó també de la constància.

L’escriptura d’una columna en un mitjà de comunicació sovint s’ha de fer en un marc concret que obliga a cenyir el text. Un exercici formidable, cal dir, extreure el gra de la palla, i que fomenta l’excel·lència en el fet d’escriure quan es compta amb talent: les paraules s’han d’escollir una per una, com qui tria la fruita que és al seu punt.

Com en qualsevol altre gènere literari, l’escriptura d’una columna demana intel·ligència, sensibilitat, imaginació, talent literari, formació continuada, interès per l’entorn, esperit de recerca, introspecció personal, i ofici. Les columnes d’Escriure i viure, de Narcís-Jordi Aragó, contenen aquestes qualitats, fent bo el criteri del mateix autor i la seva implicació en aquest mester. Escriure una bona columna és una aventura que, està clar, implica la persona de forma integral, l’escriptura és una tasca tan exigent.  

El conjunt de columnes aplegades a Escriure i viure pot entrar amb tota majestat en una aula de periodisme d’opinió. Cada escrit és un model per als qui volen aprendre a escriure columnes amb el noble propòsit que amb el pas del temps es mantinguin dempeus pel seu interès més enllà de l’immediat. Són columnes que parlen a cau d’orella, com els escrits clàssics. Sens dubte, escriure una bona columna és un art. Narcís-Jordi Aragó el tenia.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Últims articles publicats


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local