Promoció econòmica

A la recerca del CIT del segle XXI

Centre d'Iniciatives i Turisme del Vendrell. Eix

Centre d'Iniciatives i Turisme del Vendrell. Eix

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

El CIT del Vendrell del Vendrell no passa pels seus millors moments. De cop i volta ha estat també víctima d’aquesta crisis que de mica en mica ens ha afectat a tots més tard o més aviat. El Cit ha aguantat el cop fort, però al final ha acabat patint també les seves conseqüències, una mica més tard que la resta de la societat en una junta que fa sis anys que estava al peu de l’entitat.

La cosa estava cantada. Només calia veure la poca participació en la seva junta general arran de la dimissió de la present junta. Hi havia unes 20 persones a la sala amb un volum de socis que supera els 200. L’aspecte no era gaire optimista. El CIT, un cop més s’ha de plantejar la seva raó de ser i s’ha d’actualitzar o fer un pensament perquè sinó la crua realitat li marcarà un futur més aviat negre. Una entitat amb 67 anys d’història i que és un clar exemple de la realitat del comerç a casa nostra. La seves pàgines estan farcides de moments gloriosos i altres més dramàtics, però sempre al costat del comerç del Vendrell. Molts dels seus presidents com el Juanjo Espina, Pepi Mercader i com no Magí Mateu els ha tocat litigar amb problemes i situacions d’aquest puntal de l’economia de la vila.

Un dels problemes del CIT és que al Vendrell, a grans trets, respòn a un eslògan prou conegut  “cadascú procura per ell”. Evidentment hi ha moltes excepcions, però aquesta és una tònica general que en els darrers anys s’ha intentat trencar amb iniciatives com la festa major del comerç vendrellenc com ha estat el “shopping night”. Aquest fet bàsic se li ha de sumar la posició dels comerços de la zona del Tancat i de les platges que responen a una altra realitat de la del centre del Vendrell i no sempre ha trobat o se’ls ha sabut donar la resposta adequada.

Una de les virtuts de tot plegat és l’autonomia de les entitats. Evidentment hem refereixo a l’econòmica que és en realitat la base de tot.

CIT com tantes altres entitats del Vendrell i la gran majoria de localitats depèn de les subvencions públiques principalment de l’Ajuntament del Vendrell, del qual rep, a priori, més de 50.000 euros anuals, falta que després els cobri.. El fet que no li abonessin la meitat del 2016 i la totalitat del 2017 ha estat el gra de sorra perquè el patrons del vaixell decidissin buscar una  nova capitania. Les quotes dels socis que són bastant baixes no dóna ni de bon tros per aguantar i tirar endavant l’entitat. Llavors ara estan aquí buscant una nova tropa que vulgui acceptar el repte.

Aquestes ajudes públiques també condiciona en molts casos el posicionament oficial dels comerciants. A vegades, crec jo, que no han estat capaços de trencar les línies marcades a la Casa Gran per no perdre l’ajuda oficial, això els ha lligat de màns i mànigues en algunes reivindicacions que s’haurien d’haver fet en el seu moment, però no s’han fet per no molestar qui t’aportava una part dels pressupost.. Els ha faltat independència i liderar el lobby de comerciants del Vendrell.

El teixit comercial del Vendrell és molt feble per moltes raons. Una de les claus és que molts no els interessa llogar els seus locals a uns preus raonables i prefereixen tenir la botiga tancada abans de cobrar un preu lògic. Alguns es pensen que tenen propietat al carrer Pelai de Barcelona. Si que hi ha comerciants amb vocació de suïcida que s’atreveix a pagar un preu escandalós però al cap de poc temps ha de tancar perquè la realitat és la que hi ha i les ajudes oficials als autònomes i per l’obertura de negocis són només de cara a la galeria  amb grans titulars i poca cosa més.

El CIT hauria de ser clau en cites com la Fira, però tal com la fem cada any va destinada a les coques de Perafita i a les assegurances perquè la gent del poble no s’ho poden permetre. La Fira que fem al Vendrell està dirigida principalment a la gent de fora, perquè la gent del Vendrell no està al nivell que vol simular aquesta fita comercial que amb la concentració dels dos dies de festa local a la festa major del Vendrell ha patit un altre cop considerable.

El CIT, quan es torna a reeditar primer de tot ha de ser independent i defensar els interessos de la majoria dels comerciants i aconseguir reunir el màxim de comerços possibles del Vendrell i lluitar per ampliar altres espais. amb una difusió de la marca local sinó no ho acabarem d’arreglar mai. Ha d’haver gent encarregada de buscar franquícies perquè vinguin i fer de mitjancer per aplanar el camí als que estiguin mínimament interessats en venir. El CIT del segle XX ha mort. Ara toca inventar el del XXI amb una població de quasi 40.000 habitants i amb diferents punts comercials prou comercials que no s’acaben a la Rambla.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Últims articles publicats


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local