Un cop d’ull a la realitat política del territori

A aquestes alçades de la pel·lícula ja es va veient una mica com es poden presentar les properes eleccions municipals del maig del 2027. La majoria d’ajuntaments mantenen la pressió fiscal per aquests anys previs a les urnes. Després dels comicis de cop i volta ja faran la sotragada que toca, però ara no hem de quedar malament amb l’electorat. Per altra banda ja han sortit alguns candidats com l’Albert Rovira al Vendrell i poca cosa més. Sembla ser que com que en aquest país no tenim limitat el nombre de legislatures que es poden encadenar per part de l’alcalde. Tot apunta que en la majoria de municipis repetiran candidatura els alcaldes. Des de l’incombustible batlle de Sant Jaume dels Domenys fins a les noves promeses de la política comarcal com l’alcalde de Santa Oliva passant pels més visibles com els batlles dels tres municipis costaners. Alguns dels quals des del dia següent a la possessió del present mandat ja varen començar la campanya electoral per al 2027.

Per altra banda, també al consistori del Vendrell el company solidari i silent del Psoe al poder en alguns punts de l’ordre del dia del plenari fa explicació de vot que consisteix en què després de la votació de cada punt del plenari exposa la seva postura sobre el tema en qüestió. En resum intenta que es vegi que també té personalitat fora del partit del Pedro Sánchez, però amb les explicacions que ha fet fins ara és millor que no digui res com ha estat la seva posició en tota aquesta legislatura. Millor tenir la boca tancada que parlar per no dir res. Queda molt millor. No cal aixecar falses expectatives o no hi ha res.

Evidentment en aquesta comarca passarà com a la majoria de Catalunya on la dreta entrarà amb força en els consistoris perquè la gestió que han fet en molts municipis, sobretot en els més grans, ha estat força nefasta. Llavors el vot de càstig sense cap mena de dubte anirà cap aquests nous partits que ningú vol però que molts voten. A veure si resulten perillosos a l’hora de repartir el pastís. La gràcia en molts llocs no és guanyar, sinó aconseguir una combinació numèrica que et permeti tenir el poder. Si ets qui té millors resultats, però no hi ha més regidors a l’oposició i no pots pactar amb ningú estàs venut. Llavors tots els partits a part de mirar el melic miren qui tenen al voltant per arribar a una entesa consolidada i no caure en aquesta inseguretat en què viuen els presidents de Catalunya i d’Espanya que van per la mínima en els millors dels casos.

En les propers eleccions hi ha uns pocs que votaran un partit determinat i hi ha uns molts que potser no pensen votar, però en cas que uns dies o setmanes abans dels comicis es visqui un caos de país com ha passat aquests dies amb el transport públic, en especial la Renfe i la climatologia adversa pot passar de tot. Molts dels pilars bàsics del sistema com l’ensenyament, sanitat i transport estan a nivells freàtics. Prova d’això són les vagues de sectors públics que estan previstes per aquest mes de febrer. La gent cada dia està menys anestesiada per aquesta política de “hi estem treballant” o “ho tenim sobre la taula”. Tal com ens tracten als usuaris alguns serveis públics com el tren és de tonto en amunt. La gent ja està farta d’aquests jocs dels trilers de poca monta. La gent cada dia vota menys persones i vota partits i a les properes en alguns partits no cal ni que facin actes polítics perquè val més no dir res que posar la pota. Perquè una cosa és el líder i l’altra els seus incondicionals. Segurament hi haurà sorpreses, però després no diguin que no s’ho esperaven. La cosa està cantada. Potser la millor solució per arreglar una mica el patí és tocar fons i anar pujant, però tants anys en aquests nivells de subdesenvolupament no ens han portat enlloc. La cosa està animada i cada dia la gent fa menys cas als mitjans subvencionats perquè ens han aixecat massa la camisa i han perdut credibilitat. Aquest és el futur que tenim i la gent ho sap. Ara falta saber com s’anirà concretant tot plegat. Toca esperar una mica. La cita és al maig del 2027 si abans no ha passat alguna cosa que ho hagi precipitat tot plegat. Anirem esperant en uns mesos força intensos.