El carret del supermercat

Un dels grans invents de final del segle XX va ser el posar una moneda de mig o d’euro al carret del supermercat. Una manera prou entenedora per a tothom per aconseguir recuperar la moneda invertida després d’utilitzar aquesta bona eina. Una idea senzilla i a l’abast de tothom. Algunes empreses de clauers van inventar una peça de les mateixes dimensions que la moneda que et permetia fer el mateix esport sense haver de recórrer a l’euro. Si vas a un supermercat i veus que els carretons estan més o menys afilerats possiblement apliquen aquest sistema o similar. Quan, en canvi, veus que estan disseminats per diferents llocs del pàrquing doncs que molt probablement no utilitzen aquest mètode universal i que dona molts bons resultats arreu.

En aquests anys actuals estem implantant la recollida selectiva perquè sinó la gestió de les escombraries ens sortiran per u ronyó. Una despesa que s’ha convertit en una de les més elevades de la majoria de consistoris.

En les localitats on hi ha habitatges unifamiliars el més normal que s’apliqui el porta a porta. Cada tipus de residu té uns dies específics assignats per a la seva recollida tot i que sempre hi ha alguns contenidors com el del vidre que segueixen fixes en algun punt de la via pública.

Després tenim els contenidors intel·ligents que amb una targeta o amb una aplicació al mòbil es podran obrir per dipositar el rebuig i el d’orgànica. La resta romandran oberts com fins ara funcionen.

En el món mundial hi ha famílies que reciclen tal com marca la normativa. Per altra banda, altres persones no reciclen de cap de les maneres. Pel mig trobem les persones que apliquen uns mètodes personals de reciclatge més o menys acurats.

Tenim els dos punts oposats ben clars, però pel mig hi ha un ampli ventall de persones que es poden recuperar perquè facin un reciclatge adequat. La millor manera és premiar a les persones que reciclen amb un descompte a la taxa de les escombraries que paguen en el seu municipi. Evidentment no es pot saber realment si aquella persona en fa un bon ús o només passa la targeta per aconseguir aquesta rebaixa al rebut de les escombraries. Però evidentment actuarem de bona fe i pensarem que la persona cada cop que activa el mecanisme llença el que toca tal i com ho ha de fer. Són aspectes que  amb el temps també es podrà saber però de moment ho deixem així i fem un acte de fe amb la ciutadania.

Aquests mètodes de recollida han activat el turisme d’escombraries que són aquelles persones que pel que sigui no poden tirar la seva brossa al lloc on els toca i la dipositen en un altre municipi per proximitat o per altres raons com el treball.

Tot això ha d’anar acompanyat d’alguna campanya informativa i de seguiment sobretot en les primeres setmanes. Cada dia hi ha més ànima lliure i independent per les nostres contrades que tot i que estan empadronats entre nosaltres realment viuen en una altra contrada.

Potser hauríem de tornar a l’època dels nostres àvies quan anàvem a comprar amb les ampolles buides i compràvem la carn a pes. L’imperi del plàstic en els darrers anys s’ha anat implantant a casa nostra amb les conseqüències dolentes que això comporta pel medi ambient i similars. Ara anem de moderns, però algú ha de pagar el preu de tot això. Els barris que reciclen haurien de veure compensat el seu esforç perquè el tema de diners, encara que siguin pocs, són un dels grans motors reals de la nostra societat. Malauradament la defensa del medi ambient encara no genera tants adeptes incondicionals com una reducció del 10% en el rebut de la brossa. En aquestes economies actuals al final el que triomfa està relacionat amb la cartera. La tàctica de la moneda del carret dels supermercat és infal·lible. Si alguns ajuntaments no els hi funciona aquest servei han d’utilitzar aquests mètodes crematístics que són molt més productius que altres que apostin pels grans valors socials que són molt poc efectius.