Literatura

Poesies de So Jong-Ju

Teresa Costa-Gramunt 07-12-2017 11:24 Lectures 1181
Coberta de 'Poesies de So Jong-Ju '. Eix

Coberta de 'Poesies de So Jong-Ju '. Eix

Arriba a les meves mans un bell llibre que és com una flor de primavera a l’hivern. Edicions del roure de Can Roca acaba de publicar en una elegant edició l’antologia Poesies, de So Jong-Ju. Es tracta de la primera traducció del coreà al català de So Jong-Ju (1915-2000), poeta cinc vegades nominat per al Premi Nobel de Literatura. Es diu que So Jong-Ju és el poeta coreà més important del segle XX, i, segons el traductor Brother Anthony, és el creador de la poesia coreana moderna. La traducció d’aquesta tria selecta de poemes de So Jong-Ju ha estat duta a terme per la professora de coreà de l’Escola Oficial d’Idiomes de Barcelona, Hwang Seung Ok, i d’Hermínia Mas, escriptora i professora també de l’EOI.

So Jong-Ju va ser professor de literatura a la Universitat de Dongguk i altres universitats del país des del 1959 fins al 1979. L’any 1949, un any després de la partició de Corea en Corea del Nord i Corea del Sud, So Jong-Ju va ser un dels fundadors de l’Associació d’Escriptors Coreans. Després de morir de pena i d’inanició després del decés de la seva esposa (a penes va menjar i beure), el govern sudcoreà li va atorgar l’ordre d’or.

La trajectòria literària de So Jong-Ju, que va escriure amb el pseudònim Midang (mot que vol dir encara no [prou] cultivat), està molt lligada a la història de Corea. De jove, i inicialment influït per la lectura de Nietzsche i Baudelaire i el seu to d’escriptors maleïts, en el seu poemari titulat Pomes de serp en flor va treballar la idea del pecat original dels humans i la força primitiva de la vida, tot emmarcat en la seva realitat immediata, de colors i folklore autòctons.

Durant els anys joves de So Jong-Ju, i fins que es va acabar la segona guerra mundial, l’any 1945, Corea va estar sota el domini colonial japonès (1910-1945). Això va tenir com a conseqüència que el Japó volgués assimilar els coreans, i un jove So Jong-Ju, que va fer estudis a la Universitat Budista Jung-Ang, en aquell temps fos un activista pro-japonès. Aquesta actitud canviaria amb el temps i l’experiència, ja que després va inclinar-se vers el nacionalisme coreà, com ja havia passat decennis enrere, quan ell era un nen. L’ocupació l’any 1910 de Corea per part del Japó va provocar un fort sentiment de pertinença entre els coreans, que sempre havien anomenat Corea com el nostre País. Aquest sentiment va donar lloc al Moviment d’Independència de Corea. El primer de març de 1919, trenta-tres patriotes coreans es van aplegar al Parc de la Pagoda de Seül i van declarar la independència, que va ser esclafada sense contemplacions. Hi va haver moltes morts.

Després que Corea s’alliberés de la colonització japonesa l’any 1945, So Jong-Ju va començar a orientar la seva poesia cap a l’essencial de l’existència i la recerca de l’infinit en la filosofia oriental, inspirat en el budisme zen. So Jong-Ju, que, com hem dit, va viure períodes històrics molt diferenciats, va anar canviant la seva visió del món. Així, a cada nova etapa vital la seva poesia es va anar fent més transcendent, alhora que es va fer més propera a la realitat ambient pel fet que en els seus versos hi van començar a aflorar mites i llegendes tradicionals coreanes, així com algunes influències estrangeres que no van fer més que donar pas a una veu que des del particular tret diferencial del sentiment han, o melangia de matriu coreana, es pot llegir un sentiment universal de desig d’un món en el qual la naturalesa i les persones viuen en perfecta harmonia, com es pot llegir en llibres tan emblemàtics de la seva producció com Epítom de Sil·la, El cel hivernal i, sobretot, El mites de Gilmagé.

Els poemes de So Jong-Ju són profundament coreans i ens donen informació molt detallada i completa sobre la vida, el món i tot l’imaginari mític coreà, però alhora ens parla d’emocions, sentiments, reflexions i sensacions universals, escriu Hermínia Mas al pròleg.

Les històries que li va explicar la seva àvia, la seva educació tradicional en un seodang fins al 1924, i les seves experiències de jove lector van influir en l’estil literari de So Jong-Ju, el qual, i a desgrat del pseudònim Midang, o encara no cultivat, el cert és que va anar madurant de manera progressiva i excel·lent publicant en vida al voltant de 1000 poemes en 15 llibres.

A Poesies podem llegir en un català impecable i a cau d’orella poemes de So Jong-Ju de totes les èpoques, des de records d’infantesa i estampes de la vida rural coreana fins als poemes que busquen anar a l’essencial de les coses, tot tenyit d’una espiritualitat delicada, molt oriental, al costat de l’imaginari coreà per excel·lència, com les grues brodades en les coixineres blanques de les núvies; o el retorn per l’any Nou de 1996 dels pagesos desterrats a Seül, en realitat immigrants dels pobles a la capital:

 

     Als seus pobles,

      als pobles

      retornen els pagesos desterrats a Seül.

    

      Se’n van tots als seus pobles

      per l’any Nou del calendari lunar.

    

    

      Tots, tots se’n van als seus pobles

      com aloses que busquen els camps d’ordi

      on van néixer.

 

      En aquesta terra ja no queda ni un camp plantat d’ordi,

      i com que només viuen al cel, més enllà dels núvols,

      tots corren cap al cel blau.

      En tren i en autobús,

      cap al cel.

 

Subtil i poderosa imatge dels retornats als seus pobles un cop l’any, ben amarats de sentiment han, viatgers a un lloc que ja només existeix en el seu record. I és que els temps moderns s’ho enduen tot al seu pas, només la poesia dóna fe d’aquest cel imaginari, dels paradisos perduts a Orient, però també a Occident. D’aquí ve la universalitat de la poesia de So Jong-Ju.

El blog de Teresa Costa-Gramunt

Teresa Costa-Gramunt

Teresa Costa-Gramunt

Un espai-estat d'ànim

http://elveldharmonia.blogspot.com

Ensenyament

L'escola està matant la creativitat. La creativitat està matant l'escola

Jordi Larregola

Jo, des de la meva sala de professors al Baix Penedès, només puc pensar amb tota sinceritat que la mala escola potser mata la creativitat, però que només una escola exigent, amb alts nivells d'excel·lència, pot alimentar-la

ENQUESTA WEB

L'Ajuntament de Calafell ha identificat sis veïns que han llençat la brossa al carrer sense utilitzar els contenidors habituals. Ho ha fet regirant les bosses d'escombraries en un dispositiu desplegat aquest matí a la zona de Calafell Platja amb treballadors del servei de recollida de la brossa

Què et sembla que els municipis busquin a la brossa per sancionar qui no utilitza els contenidors?

Molt bé
Malament
M'és indiferent