Pensions (5), evasió de capitals i negocis amb els drets

Llorenç Guasch Terré 05-03-2018 9:20 Lectures 824

En el darrer escrit vam veure que les retallades en educació, sanitat, pensions o serveis públics conviuen amb un nivell alt de frau fiscal. Caldrien les retallades si no hi hagués aquest frau?

Tots paguem entre un 30 i un 35% dels ingressos a l’IRPF. Les empreses de l’IBEX paguen un 15% i les SICAV, grans empreses, paguen únicament l’1%. No cal pagar més impostos, el que cal és una fiscalitat justa.

Mentre es segueix una política sistemàtica de retallades, es produeix un frau fiscal que si no existís, faria innecessàries les retallades. El frau fiscal a l’IVA, segons el cos d’inspectors d’hisenda, és de 70.000 M d’€; suposa tot el pressupost sanitari espanyol (2015), i el 72% d’aquest frau correspon a grans empreses. No cal pagar més impostos, el que cal és una fiscalitat justa.

- Va bé recordar-ho, però vam quedar que parlaríem de la fuita de capitals a paradisos fiscal i de les pensions privades. Ens hi posem?

- I tant... Segons un informe fet per Oxfam, durant l’any 2014 la inversió  espanyola en paradisos fiscals ha augmentat un 2.000% (no sobra cap zero!), i  les trenta cinc empreses de l’IBEX tenien 810 filials a paradisos fiscals. Quan se li va preguntar l’opinió sobre aquestes dades, el Ministre d’Economia va dir que totes aquestes inversions havien estat legals. Un any més tard un de cada quatre euros de la inversió espanyola a l’exterior va anar a parar a paradisos fiscals. I el 2016 ja eren 969 les seus espanyoles. Millorem, millorem...                                                                                                                           

Si la legalitat permet aquesta situació, deu voler dir que la legalitat no és justa i que cal canviar-la. I, per cert, qui ha establert aquesta legalitat? I per afavorir a qui? Portes giratòries?

Si no hi ha una verdadera reforma fiscal a fons que elimini situacions de privilegi sense justificació, seguirem tenint una realitat en la que no és el treball el que dóna diners, és l’especulació financera i l’especulació amb les necessitats individuals i socials.

- Complicat no? No seria més senzill subscriure un fons de pensió privat i acabem de patir?

- Ens ho volen fer creure però és un plantejament erroni. Ho podem valorar... I, per què no, un fons privat?

L’argument bàsic que utilitzen els grups d’especialistes, sempre formats majoritàriament per representants de la banca i les asseguradores, és que el sistema de pensions és insostenible. Les causes que argumenten són que l’esperança de vida augmenta progressivament alhora que hi ha cada vegada menys persones que cotitzen, per la caiguda de la població activa. Partint d’aquests dos principis sembren l’alarma social i pronostiquen que a mig termini no hi haurà diners per pagar les pensions públiques.

Per què desprestigiar i erosionar tant les pensions publiques? L’any 1996 especialistes triats a dit van fer un estudi i van afirmar que no eren sostenibles, i que el 2010 ja no serien viable. Avui hi ha pensions, per tant pot semblar un error, però no ho és. En aquell moment hi havia 12.822 milions d’euros dipositat en plans de pensions privats. L’any 2010 n’hi havia 85.843 de milions d’euros. Missió acomplerta, objectiu assolit! Però no era suficient... Actualment ja hi ha 109.244 milions posats en plans de pensions privats.

Cada cop més es veuen anuncis de fons de pensions privades als mitjans de comunicació,  uns mitjans que comuniquen però no informen. Heu llegit que si voleu cobrar una pensió de 898€, haureu de posar un capital de 272.000€? l que si el que voleu és cobrar 2.465€, la inversió hauria de ser de 747.000€?              

Aquesta informació tampoc la deveu haver pogut llegir: el cost de gestió (el que paguem perquè ens gestionin els fons dipositats) és entre un 1,5% i un 3,5%. Si tenim present que la vida útil de la pensió és d’uns 15 anys (el temps que passa des que es signa la pensió -  entre els 45 i 50 anys – i el moment que es comença a cobrar o que es rescata – 60 o 65 anys), veurem que això significa un 37% acumulat que es queda la banca o l’asseguradora.                            

Ara es diu que, pels més joves, baixarà el cost de gestió, cobraran un tant per cent més baix, però, naturalment, la vida útil també s’allarga. És un favor a l’usuari jove o una manera d’esprémer més el mercat? Amb l’atur juvenil que hi ha i els sous que es cobren, quin jove podrà subscriure un fons de pensió? També es diu que aquests diners dipositats es podran rescatar, pagant els impostos pertinents i perdent el fons. Segur que és beneficiós pels joves O per a quins ho és? Si tenim present que la taxa d'ocupació dels joves amb estudis de primària o menys formació a Espanya s'ha reduït un 30% des del 2007, mentre que en el cas dels titulats superiors la xifra ha estat d'un 17% i que un 14% dels que tenen treball no poden sortir de la situació de pobresa, a qui pot beneficiar? 

Són segures les pensions privades? Les institucions bancàries no arrisquen gens perquè les possibles variacions de la rendibilitat, que segueixen les fluctuacions de la borsa, són responsabilitat del client, no de les institucions. L’any 2008 van perdre un 8% del seu valor, i en el cas de les variables, van arribar al 42,6%. El rendiment mitjà que han donat aquest fons entre l’any 2000 i 2010 ha estat negatiu, -0,2%; l’any 2009 els fons de renda variable van arribar a perdre un 39,4%.

Un estudi de la consultora financera Mercer conclou que en els darrers 10 anys els fons de pensions individuals han guanyat un 3%. Els gestors, banca generalment, se n’han quedat l’1,7%, s'han emportat més de 7.000 milions anuals per fer una feina passiva del control de la inversió: per no fer quasi res.            

Les pensions privades gaudeixen d’importants desgravacions fiscals en la declaració de la renda. Si realment calen les retallades i les reformes per reduir el dèficit, i si realment no hi ha diners per les pensions públiques, per què es desgraven les pensions privades? No és una manera de privatitzar diners que haurien de ser públics?                                                                                  

Potser caldria saber per a què poden servir els nostres plans de pensions: el Santander, a finals de 2013, tenia compromesos més de 144 milions d’euros per les jubilacions dels seus set consellers. I com ells, molts més, però no hi ha espai per a enumerar-los.  I si parléssim de les indemnitzacions, la situació seria encara més greu...

El veritable objectiu de la reforma de les pensions és la seva privatització. Això  permetria al capital financer gestionar ingents quantitats d’estalvis a través dels fons de pensions privats per destinar als mercats financers globals. Es tracta d’un mecanisme a través del qual el capital vol ocupar l’espai d’un dret social que fins ara s’escapava al seu domini especulatiu.

La conseqüència de la reforma de les pensions serà l’augment de la pobresa i les desigualtats. I l’assumpció de l’elevat risc que comporta dipositar els estalvis d’una vida en un fons privat. El sector financer, com hem vist aquests darrers anys, es caracteritza per les crisis i les pràctiques fraudulentes. De debò volem confiar els nostres estalvis de jubilació a les mateixes institucions de les agències d’avaluació de risc, de la crisi de les hipoteques escombraria, de l’especulació amb deute públic, de la bombolla immobiliària i dels desnonaments? Pensem-nos-ho…                             

- Em sembla que seria hora que en lloc de mostrar les moltes coses que no van bé, exposéssiu quines són les vostres propostes. Quina alternativa té la Marea Pensionista?                                         

- D’acord, el proper escrit girarà a l’entorn d’això. Naturalment que tenim una proposta, i una proposició de llei també.                                                                                                                                          

Cartes a la direcció

Publica aquí el teu article d'opinió, comentari, denúncia, agraïment, etc, envia'ns un e-mail a opinio@eixdiari.cat

Ensenyament

L'escola està matant la creativitat. La creativitat està matant l'escola

Jordi Larregola

Jo, des de la meva sala de professors al Baix Penedès, només puc pensar amb tota sinceritat que la mala escola potser mata la creativitat, però que només una escola exigent, amb alts nivells d'excel·lència, pot alimentar-la

ENQUESTA WEB

L'Audiència de Barcelona acaba de denegar a un home l'adopció dels fills de la seva parella nascuts per gestació subrogada. El tribunal recorda que el procediment és il·legal al país. La gestació per subrogació o per substitució, la maternitat subrogada o els ventres de lloguer són un dels temes que més divideixen la societat.

Creus que s'hauria de legalitzar la gestació subrogada al nostre país?


No