Literatura

Cataluña una desconexión anunciada. Crónica de 6 años desde un escaño

Frederic Llopart 09-03-2018 11:55 Lectures 386
Coberta de 'Cataluña una desconexión anunciada. Crónica de 6 años desde un escaño'. Eix

Coberta de 'Cataluña una desconexión anunciada. Crónica de 6 años desde un escaño'. Eix

El llibre és l’aplec d’un seguit d’articles que Campuzano ha anat escrivint a la revista el Siglo al llarg d’aquest sis anys. La revista El Siglo de Europa, que enguany farà vint-i-cinc anys, és una revista de caràcter polític, i una de les darreres que encara es publica a Espanya. Els articles estan fets en aquets sis anys en que hi hagut canvis més que espectaculars en la polítics catalana. Sis anys que han canviat significativament el panorama de la política del nostre país.

Carles Campuzano té una trajectòria de política institucional prou extensa i és ara el  Portaveu del Partit Demòcrata al Congrés dels Diputats. És Llicenciat en Dret. Entre 1986 i 1992 va treballar en el Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya. Ha estat Secretari General (1989-1994) i President (1994-1996) de la Joventut Nacionalista de Catalunya. Regidor de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú (1987-1991). Diputat en el Parlament de Catalunya (1992-1995). Diputat al Congrés des de 1996. Membre del Consell Nacional del PDeCat. Ha impulsat diverses iniciatives en el camp cultural i col·labora activament en projectes de caràcter social. Presideix la Fundació Acsar, que centra els seus treballs en matèria d'immigració, asil i refugi. Diputat de la VI, VII, VIII, IX, X, XI i XII legislatura.

Polític vocacional no ha perdut ni la frescor, ni l’entusiasme ni la capacitat de treball. Amb el temps i en els càrrec públics sembla que hagi sempre una tendència a l’acomodació, a la renuncia de  determinats postulats o a esdevenir un simple pragmàtic que ja és molt i no i no dit en sentit pejoratiu. El diputat de CiU no sols no ha perdut res de tot això sinó que l’experiència, el pòsit que deixen moltes hores de discussions, de debats li han permès que, sense perdre aquella il·lusió primerenca, avui s’hagi convertit en un parlamentari d’una solidesa més que notable. Només cal que entreu a la pàgina Web del Congrés i llegir l’històrica de la seva feina.

El llibre comença amb un article del 2001. La desconexión i acaba amb 2017 poc després del referèndum del primer d’octubre amb l’article De esos polvos estos lodos. Desprestigiar la sociedad  catalana no es gobernar. El principi i el final, encara que aquest final no està tancat i per tant es poden donar diverses sortides i confiem que la que sigui real i efectiva millori l’actualitat. Hi ha en el pròleg del mateix autor algunes anàlisi que actualitzen el contingut del llibre

El llibre està escrit des del rovell d e l’ou, i des d‘una posició privilegiada pel que fa a copsar la situació en la banda contrària per dir-ho d’una altra manera, rodejat de l’argumentació de l’oponent. El conjunt d’articles esta escrit com observador privilegiat del que passa en els cercles del poder de l’estat. I tot i que el narrador té una posició predeterminada intentat ser el màxim d’objectiu possible és a dir que intentant també posar-se en la posició dels altres.

El llibre a més interpel·la perquè ens posa en la tessitura de la reflexió a l’entorn del que està passant i també et fa posicionar sobre l’argumentació que es fa. Per tant un element més que ajuda a la pròpia reflexió sobre fets i causes i conseqüències. Cataluña una desconexión anunciada És un llibre que genera un relat del que ha anat succeint, el perquè ha succeït i les reaccions que ha suscitat en el camp polític, és una guia de viatge per seguir la ruta que hem recorregut fent aturada en els temes que han esta vitals ja sigui per comparació (Escòcia i Quebec per exemple) ja sigui per la unilateralitat.

És un llibre que va prenent els constants vitals. Que podria definir-se com l’historial clínic de la desconnexió del que succeeix al llarg d’aquest sis anys. Pot servir de termòmetre per conèixer la temperatura de la situació política, pot servir con a tensiòmetre per capturar la pressió, màxima i mínima, que van exercint uns sobre els altres i a l’inrevés. I com no també per detectar el pols, el ritme en que es van fent els coses, a cops accelerades a cops més aviat alentides o també podria ser fonendoscopi que va detectant els sorolls de fons, les remors que genera el procés i tot l’entorn. En fi el llibre dóna per moltes sortides a través del diversos temes tractats amb els seus articles.  

El volum que publica Campuzano és intemporal. No ens explica la situació actual però sí que aporta raons, aporta tesis sobre el què passa i perquè està passant. És una excel·lent guia per entendre bona part del relat que avui és actual. És una bona clau per interpretar el que ha succeït al país. Coneixem els antecedents i podem seguir el pas del temps i com ha anat evolucionant tota les circumstàncies que confluiran en els fets d’octubre del 2017.

El llibre ens mostra en bona part les idees de Carles Campuzano, el posiciona davant els principals reptes de país i el situa en un lloc d’observació interessant per donar-nos pautes per entendre els darrers anys de la política espanyola i catalana. I només coneixent i interpretant encertadament el passat i el present podem afrontar el futur amb garanties de futur. I Aquest llibre hi ajuda i molt.

Cataluña una desconexión anunciada. Crónica de 6 años desde un escaño
Carles Campuzano
Ediciones el Siglo
Madrid, 2017

 

Negre sobre blanc, notes de lectura

Frederic Llopart

Frederic Llopart

passant planes...

Ensenyament

L'escola està matant la creativitat. La creativitat està matant l'escola

Jordi Larregola

Jo, des de la meva sala de professors al Baix Penedès, només puc pensar amb tota sinceritat que la mala escola potser mata la creativitat, però que només una escola exigent, amb alts nivells d'excel·lència, pot alimentar-la

ENQUESTA WEB

Les obres més importants realitzades per la Demarcació de Costes de l'estat han convertit l'esplanada on hi aparcaven els vehicles en un sistema dunar que evitarà l'erosió natural i que ha permès convertir aquesta platja semiurbana en una platja natural.

Com valores la naturalització de la platja del Far de Vilanova?

Molt bé
Malament
M'és indiferent