Relats

Ulls verds

Casa Batlló. Eix

Casa Batlló. Eix

Ahir va arribar a Barcelona, aquesta ciutat l’ha captivat des de sempre,  ja és dins una  realitat el passejar pels seus carrers. 

Des de l’arribada s’han esvaït les boires del cervell, el cor batega amb emoció, a cada cantonada un nou racó l’enamora, un somni va revelar-li que havia de conèixer l’amor de la seva vida a lloms d’un dragó gegantí just aquí.

Somriu esborrant el record del cap, tot plegat somnis. De sobta “Can Batlló” un edifici màgic sembla haver estat un iman per les seves passes, quasi com sorgit d’alguna llegenda antiga, a més a més és coronat per un gran dragó... el del seu somni?

Escales amunt, no pot deixar d’aturar-se en cada racó, escales, parets, vitralls, tot sembla fer que vulgui saber més i mes d’aquest edifici d’encanteri, no importa la llarga filera de visitants, la molta estona per anar canviant d’estança, troba màgia impregnant murs, portes, finestres, vol arribar fins el dragó quasi com el cavaller de la Capadòcia, el Jordi que salvava donzelles sempre a la recerca de dones desvalgudes esperant ser rescabalades de les urpes d’un enemic que a cavall del temps ha canviat de fesomia, però sempre existirà un malefactor  disposat a amarar el món d’un vel fosc de confusió només cal llegir, escoltar i veure notícies, mai acabin les desfetes, encara que en r realitat a cada nou graó que el porta cap la torratxa el fa sentir més prop de núvols i cel.

Per fi ha arribat a la seva fita, quasi com si el destí l’hagués ajudat a contemplar la ciutat tantes vegades vista a través de fotos, llibre  i catàlegs de viatges.

Mentre es recrea davant del panorama que el convida a saber més d’ell, el port de lluny el fascina, el mar és una línia a l’horitzó convidat a navegar a lloms de una petita barca, tocar la salada aigua fresca, salada d’escumes com bordats de plata a les aigües. Se’n  adona d’uns ulls verds que el miren interessats, fins i tot els llavis somriuen convidant a parlar; els ulls maragda miren fixament en la seva direcció, li somriu en agafar-li suament la ma per mirar  plegats el paisatge des del llegendari edifici. No es diuen paraula; les pells s’agraden, càlides inspiren confiança, potser  es la revelació feta carn i os del seu somni, tremola d’emoció, pensant que tal vegada els miracles són certs.

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Últims articles publicats


SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!