Parlament de Catalunya

A l’alçada dels temps que toca viure

Sixte Moral 03-04-2018 10:49 Lectures 1016
El president del Parlament, Roger Torrent. ACN / Núria Julià

El president del Parlament, Roger Torrent. ACN / Núria Julià

Des de temps immemorials en política hi ha hagut el debat sobre si els qui ocupen i presideixen els òrgans del legislatiu han d’actuar amb un equilibri exquisit o bé han de fer prevaldre el seu paper de militant de  partit.

La pròpia normativa deixa clar que Per a l'elecció del president o presidenta, cada diputat o diputada ha d'escriure un sol nom a la papereta, i surt elegit qui obté la majoria absoluta. Per tant es dóna per descomptat que si un partit té aquest majoria ningú li qüestionarà que esculli el President/a del Parlament, ara bé si no hi ha  aquets majoria la presidència i la mateixa composició de la mesa serà objecte del debat i de pactes. Així ha estat en l’elecció d el President actual Roger Torrent.

Però recordo amb una certa curiositat les declaracions –no recordo de qui, però les he llegides segur- que el millor que podria fer Torrent just acabat de ser escollit es anar a la seu d’ERC i deixar el seu carnet mentre durés la seva presidència, com a mostra de la seva voluntat, d’equilibri, imparcialitat i ponderació al capdavant de la representació de la presidència del Parlament, de tota la cambra siguin quines siguin les sensibilitats polítiques recollides i la força de cadascuna d’elles.

I el cas és que certament el President el Parlament el Sr. Roger Torrent no ho té gens fàcil.

Presidir un Parlament notablement dividit i amb uns nivells d’enfrontaments i crispació fins ara mai vistos i a sobre amb tota al pressió judicial que vigila fins el darrer moviment per empaperar-lo si es passa una mica de la ratlla vermella que han traçat no ajuda a poder desenvolupar la seva tasca amb la normalitat desitjada i amb la tranquil·litat necessària.

Si ja és fa difícil fer-ho en condicions normals perquè el Parlament s’escalfa ràpidament amb la controvèrsia natural, fer-ho ara amb el conjunt de sentiments i passions desfermades allunyades en alguns moments del debat estrictament polític encara posa més dificultat i pressió a l’hora de prendre decisions.

El seu primer discurs sinó beneït per tothom va emblar que posava una mica de sordina a al cridòria generalitzada i sonava de veritat a la voluntat de “recosir” els estrips que el procés i l’acció judicial puges haver comportat a la societat catalana.

El President Torrent potser sense voler-ho i de manera inesperada, malgrat ens pesi, ha esdevingut la primera autoritat de Catalunya davant la manca d’un govern ni que sigui en funcions. Algú podrà dir en el compliment estricte de la llei que fruit de l’aplicació del 155 Rajoy segueix presidint Catalunya, però la realitat és que en absència d’un President votat pel Parlament Torrent s’ha convertit de facto en l’autoritat democràtica de Catalunya.

El President Torrent doncs ha d’omplir el buit -forat i gros- que ha deixat la manca de la representacions institucional del més alt nivell.

I segurament fruit d’això ja ha començat a rebre l’atac i les crítiques dels partits unionistes com C’s o el PP.

Ja es va poder veure en el ple de dissabte dia 24 quan va fer abans de començar un breu i emotiu discurs de record pels disputats empresonats i lamentant la no possibilitat de procedir a una segona volta d’investidura. I fent una consideració d’estima cap les seves famílies.

El bloc sobiranista va aplaudir les paraules i a més es van girar cap a les tribunes on hi havia part dels familiars. Això va molestar a C’s que per via del seu portaveu va recriminar Torrent que la seva intervenció no es correspongués amb el sentir de tota la Cambra sinó només d’una part d’ella.

En puritat el portaveu de C’s potser tenia raó però en un moment excepcional és evident que el President, que havia convocat una sessió d’investidura, digui alguna cosa i mots d’escalf cap un candidat –i per extensió als familiars de tots els empresonats- que no ha pogut assistir-hi perquè està empresonat  estranyament de manera preventiva per uns delictes que difícilment són creïbles.

És cert que l’honorable Torrent ha, diguem-ho així, ha “abusat” de la seva condició de President en retardar el Ple d’investidura –un cop havia renunciat Puigdemont- a gust del sobiranisme evitant que corri el calendari cap a les noves eleccions per impossibilitat de tenir un President, però la impossibilitat, també, de l’oposició de bastir una alternativa raonable o senzillament de presentar candidatura per fer córrer el calendari tampoc s’ha formalitzat.

Ara bé la convocatòria d’un Ple exprés per intentar aconseguir que Turull anés a declarar davant de Llarena com a President va ser, creiem, un error d’estratègia. Si no estava garantida la majoria com pots convocar el ple sabent que vas a una segona volta que ja es preveia difícil de poder celebrar.

En fi posar-se en la seva pell potser pot ajudar a entendre que les dificultats pròpies ja del seu càrrec ara si sumen les derivades de les estratègies dels partits que no sembla que siguin sempre les més encertades.  

Qui ha anat més lluny però ha estat la líder de Cs a Catalunya, Inés Arrimadas que ha explicat que s’ha dirigit per telèfon al president del Parlament, Roger Torrent, "per demanar-li la seva dimissió", després de rebutjar reunir-se amb ella en persona al·legant problemes d'agenda. La líder de C’s ha acusat directament al President Torrent d’utilitzar «la institució del Parlament per fer mítings polítics» fent referència als darrers discursos de Torrent fent una crida  a fer un font democràtic o la intervenció que va fer just conèixer-se la retenció del President Puigdemont a Alemanya.

I així C’s va intentar que s’aprovés una resolució demanant la seva dimissió. Però no va ser així ja que només va aconseguir el suport del PP, per tant Torrent va sortir indemne de la pretensió de l‘Ines Arrimadas de fer-lo plegar.  

El funcionament normal del Parlament també ha estat objecte de la crítica, el Parlament està bloquejat, ha proposat tres candidats que no poden ser investits, ha canviat la convocatòria d'un ple en funció de l'agenda judicial d'un diputat i s'ha negat a donar la cara", en un ple sol·licitat per Cs fa dues setmanes i la data del qual Torrent no ha fixat. "Si el senyor Torrent està sent arbitrari a l'hora de convocar plens, presentarem un recurs perquè ho expliqui al TC

En fi ja ho dèiem no és fàcil en aquest moments, no és fàcil presidir una institució que amb absència de govern ha d’assumir el doble paper de representació popular i d’executiu en alguns moments, això ha fet de que comenci a fer run-run el que diuen des de l’oposició que és el president més sectari i partidista que hi ha hagut al Parlament. Arrimades malda per treure-li el protagonisme al President Torrent de primera autoritat de Catalunya mentre no hi hagi govern. Sap que si ella pot capitalitzar aquesta situació guanyarà punts i taparà l’acció institucional de Torrent. Així s’entén aquesta inèdita agressivitat contra un President del Parlament. 

En fi prudència per part de tothom i menys soflames carregades d’irresponsabilitat i més trobar els denominadors comuns.

A les verdes i a les madures

Sixte Moral

Sixte Moral

Qui dies passa anys empeny

http://sixtemoral.wordpress.com/

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

A un mes de la cita amb les urnes, volem saber quina és la teva intenció de vot

ELECCIONS GENERALS. A qui votaràs el proper 28 de abril del 2019?

PP
PSOE
Podemos
Ciutadans
ERC
PDeCat
PNV
Altres