La crispació permanent, tres pics i repicó

Una creixent agressivitat, una incapacitat per trobar punts de concordança per millorar la vida de la gent, l’intercanvi d’acusacions amb base o sense amb objectiu de desacreditar, en definitiva es veu un substrat de que el cal és eliminar o destruir a l’adversari.

Tocar-lo i enfonsar-lo.

El debat com un camp de batalla on no val fer presoners...  

Hi ha un ambient tòxic i sembla que tot s’enverina i pren dimensions inabastable per la majoria que hem viscut anys d’acció política.

Només d’aquesta setmana hem triat els ‘Tres pics i repicó’ que exemplaritzen el que diem.

Primer pic, l’assenyalament i agressió. Una diputada de JxCat rep l’escopinada d’un ciutadà a Madrid. Es veu que la reconeix després del debat sobre el decret sobre l’habitatge. Sembla que a l’energumen no li ha agradat el que ha dit a la tribuna i en reconèixer-la la segueix i acaba escopint-li. Intolerable i condemnable que no es puguin defensar posicionaments  discrepants de les teves i si es fa, et veus abocat a ser objectiu d’uns quants personatges amb voluntat agressora. Davant d’això hi ha una certa indefensió. El cas, que no és nou, d’episodis amb escopinades n’hi ha hagut moltes ara ve precedit però d’un debat de to elevat amb altres parlamentaris i des de JxCat es creu que l’assenyalament públic que va fer Gabriel Rufián d’ERC ha estat el detonant d’aquesta agressió irracional. Costa de vincular una cosa amb l’altre sobretot perquè d’assenyalaments n’hi ha hagut per donar i per vendre, molts i també des de JxCat sense que es correspongués immediatament amb una  agressió. Qui ho fa es deu sentir profundament agreujat sense que això el justifiqui. Hi ha canals de protesta i discrepància que no generen ni indueixen a la violència que significa escopir al polítics. Rebaixar tensió en els debats, es pot dir el que calgui sense que signifiqui demonitzar a l’adversari i situar-lo en la diana de descerebrats.  

Segon pic, l’assetjament. El provocador d’extrema dreta Vito Quiles s’encara de manera agressiva intimidadora davant Begoña Gómez i en un espai privat l’escridassa i li llença preguntes amb voluntat de crear un ambient crispat. Sota la capa de presumpte periodisme (es dubta de que ho sigui) i amb un mitjà digital finançat per l’extrema dreta aconsegueix passar per informador i genera sempre algun que altre enfrontament. En el cas de Begoña Gomez munta un espectacle i després convenientment editat ho penja a les xarxes fent-se passar per agredit. Caldria distingir entre el bon periodisme, el periodisme fins i tot incisiu i les astracanades del personatge en qüestió. I aquí la premsa té un problema, fer la distinció entre autèntic periodisme i els abonats a la mentida, a la tergiversació i la consigna que es fan passar per periodistes. La mostra de l’assetjament evidencia un estil i unes maneres de fer repulsives certament i allunyades del que ha estat i hauria de ser una premsa democràtica.

Tercer pic, l’insult. En plena campanya electoral a Andalusia Santiago Abascal ha qualificat a Sánchez de “mierda“ i “chulo de putas” alhora que al ministre Marlaska l’ha qualificat de “rata”.

Segurament els jutges diran que és llibertat d’expressió i altres diran que és una qüestió de polarització quan en realitat és el llenguatge propi de l’extrema dreta, llenguatge mancat d’idees. Es tracta de deshumanitzar els adversaris (per ells enemics). Tot plegat vol crear un clima d’una certa violència, però no és nou, ho anem veient des de fa temps i sembla que no hi hagi reacció.

Mancada de propostes creatives i positives l’estil de l’extrema dreta és moure’s en un fangar i en la seva pròpia merda com els porcs.

Així és. Així ha estat des de fa temps i encara dissortadament no hem vist els límits.

Una mostra de vilesa moral de manual.

El repico, la imbecil·litat que demostra precisament un diputat de Vox Albert Terrades Hi ha gent que callada està millor.

Si has de vomitar odi el millor és que et mosseguis la llegua i t’enverinis tu mateix.

Seria el cas del diputat de VOX Alberto Tarradas que va protagonitzar un episodi del més estil rebutjable. Un episodi que indica clarament el biaix racista i xenòfob de VOX.

En mig d’un debat parlamentari el diputat en qüestió va defensar el càntic "musulmà el que no boti" proferit fa setmanes en el partit entre Espanya i Egipte. Durant un debat d'una moció sobre la lluita contra els discursos d'odi i la discriminació en l'esport Tarradas va invocar el musulmà el que no boti i afegia ... “i no boto perquè estem en la tribuna del Parlament de Catalunya i intento mantenir un cert decòrum. Però ja els dic que tot el grup parlamentari de Vox bota. I tant que bota".

Això manifestava Tarradas durant el seu torn de paraula en el debat, mentre l'aplaudia la resta del partit. Tarradas ha insistit que el càntic, pel qual la FIFA va obrir un expedient a Espanya, sorgia "de l'espontaneïtat i l'alegria del nostre poble". Després d’aquestes paraules es va dirigir directament a la diputada d'ERC: "Si en escoltar-ho la senyora Najat d'ERC decideix no botar, perquè senti, no passa res, que no boti. No la deportarem per això, almenys de moment".

Aquesta amenaça ha sigut contestada immediatament per la majoria de la cambra i ha rebut la repulsa de la majoria de la ciutadania del país.

Ja els ha caigut la màscara.

Una actitud demencial.

Una actitud clarament racista.

I això creiem que no es pot permetre en una cambra legislativa.

La convivència cal exercir-la i qui la vulgui trencar no té lloc en els àmbits de representació pública.

Més tard el diputat va fer unes declaracions de disculpa: “He ironitzat sobre una diputada i crec que personalitzar va ser un error. Si la meva declaració va poder ofendre i va afectar el decòrum de la cambra, vull demanar perdó".

Va demanar que ho retiressin de l’acta de la sessió. Segurament deu ser el més normal però tens la temptació de demanar que es mantingui el que va dir el diputat de VOX en l‘acta perquè els futurs electors s’adonin que ser diputat no t’eximeix de vomitar odi i improperis impropis d’algú amb plenitud de les seves facultats

Demanar perdó en aquest cas no el farà menys imbècil.