Política municipal

Clàssics contra moderns

Miquel Casellas 03-04-2018 11:06 Lectures 859
Ajuntament del Vendrell. Eix

Ajuntament del Vendrell. Eix

La propera legislatura veient com va tot, hi hauria d’haver dues grans coalicions als principals municipis: els de sempre lluitant perquè no canviï res, tot es mantingui igual amb una mica de xapa i pintura perquè sembli que s’ha de fer alguna cosa, però tot estigui igual que sempre. Aquí i caben forces de dretes, esquerres, sobiranistes, anarquistes reedireccionats i el que faci falta. No hi ha cap problema. Després a l’hora de la veritat ja es repartiran el pastís però tots han de tenir clar que la base serà la mateixa que els darrers 40 anys d’estar en el poder, amb cares noves, nous logotips, nous termes per utilitzar de cara a la galeria més frescos i atractius que mai.

Després estan els partits nous que volen canviar coses i que tenen  ganes de començar a posar el municipi en el segle XXI i no pas seguir l’esperit i la filosofia del segle passat. Aquests es troben que són nous i la majoria no saben per on van les coses i quan parlen amb els clàssics els convencen que van per mal camí i que tot està més que bé per seguir com sempre hem estat. Al principi s’ho van creient, però a mesura que passa la legislatura doncs la cosa va canviant de mica i van veient que tot aquells somnis que tenien previstos en un principi eren factibles, però els consells interessats els han portat a obviar una mica el seu projecte inicial.

Llavors passa el temps i quan queda poc per la nova cita amb les urnes volen aplicar els seus projectes, però ja no hi ha temps per fer grans canvis i només queda esperar a la porta a veure si a la propera poden treure més regidors per tenir més capacitat de decidir.

En ajuntaments sense maniobra per inversions i amb una població dispersa i poc identificada amb el seu territori és molt difícil arribar a la gent. Si s’aconsegueix és per les sigles de partit i no pas pels representants en aquell municipi perquè és molt difícil arribar a tothom. En les darreres municipals hi havia partits que en els seus pocs mítings hi havia molt poca gent que no passava de 10 persones, però a l’hora dels resultats van aconseguir treure els mateixos regidors que altres que es van gastar una fortuna amb actes electorals.

La informació gratuïta o de baix cost a les xarxes socials és bàsica perquè un projecte pugui tirar endavant.

Al Vendrell ja toca entrar al segle XXI amb noves cares i nous projectes. Els polítics de la transició ja els toca viure tranquils a l’ombra d’una palmera mentre prenent una beguda refrescant i s’ha de deixar pas als nous. Són pocs els qui els coneixen, però si siguem aquesta política això no ho canviarem mai i quan ho haguem de fer, el recanvi ja s’haurà cansat d’esperar.

Ara ens falta imaginació i idees noves, de salvadors del món, lluitadors pel municipi ja n’estem farts i tips mirant com ho han deixat tot en les darreres dècades. No necessitem grans sermons que només miren si estan plens o buits els cubells de la brossa, busquem artistes que vegin un grafit a la paret i un projecte darrera una plaça morta de fàstic amb uns quants arbres pel mig i que només aprofiten els ocells.

Els nous aniran provant noves maneres de fer i interpretar la política, els vells seguiran donant vida a la gran definició que explica moltes de les seves pseudo-accions “qui dies passa anys empeny”. Aquest serà la gran dualitat. Ja hem perdut les dretes i esquerres i ara ens toca resoldre el dia a dia que és una tasca més costeruda que altres que al llarg de la democràcia se’ns ha plantejat. Aquesta és la nova realitat que tindrem d’aquí un any i escaig.

No sé que passarà però els clàssics de mica en mica van desapareixent del mapa. Fa dies que van perdent poder de convocatòria i encara viuen del seu passat. El seu present els pot trair però el seu futur és molt incert. Anirem veien com acaba tot el mapa electorals a les diferents localitats.

Què t'anava a dir

Miquel Casellas

Miquel Casellas

Un garbell de les petites llavors que et trobes pel camí de la vida

http://www.miquelcasellas.blogspot.com.es/

Ensenyament

L'escola està matant la creativitat. La creativitat està matant l'escola

Jordi Larregola

Jo, des de la meva sala de professors al Baix Penedès, només puc pensar amb tota sinceritat que la mala escola potser mata la creativitat, però que només una escola exigent, amb alts nivells d'excel·lència, pot alimentar-la

ENQUESTA WEB

Per continuar reduint la taxa de tabaquisme a Catalunya, que el 2017 va arribar al mínim històric del 24%, Salut Pública busca noves accions que es puguin realitzar tant en la via pública com en l'àmbit privat

Et sembla bé que es vulgui prohibir fumar dins del cotxe?


No