Pressupostos

Temps de números

Sixte Moral 09-04-2018 16:20 Lectures 743

Hem tornat a veure aquest dies la imatge del Ministre d’Hisenda presentar els pressupostos a la Presidenta del Congrés perquè aquests siguin discutits i aprovats si obtenen majoria a la cambra legislativa.

Imatge recurrent però que demostra els canvis tecnològics que han simplificat la feina. Si fa uns anys veiem uns quants uixers amb carretons portant caixes  enormes de papers que contenien xifres i més xifres, ara el tràmit es compleix amb un llapis de memòria i com a molt amb una edició impresa, conegut popularment entre els diputats com el llibre groc (vet aquí, groc!  Alerta no el censurin).

Així doncs l’omnipotent ministre Montoro ha portat les xifres a la Presidenta del Congrés Ana Pastor i ho ha fet sabent que no té garantits avui encara els vots per poder tirar endavant les xifres per l’any vinent.

Però el govern no es dóna per vençut i com que el tràmit parlamentari dura força temps, un parell de mesos llargs, hi ha temps encara per poder trobar els suports suficients per fer-los viables i aprovar-los.

De moment però només hi ha garantit el suport de Ciudadanos que sembla que ha pactat alguna partida o ha modificat sota els seus criteris les partides que hi apareixen.

Els portaveus del PP i naturalment favorables aquest números ja han sortit a tort i a dret a explicar i repetir aquell mantra de que són els pressupostos més socials de la història, la continua repetició però no fa pujar el nombre de convençuts de que sigui així, que siguin els pressupostos més socials possibles.

Aquesta reiteració la fonamenta el ministre assenyalant que hi ha augments en la partida de les pensions, suposa un augment del 3% en algunes de les pensions sobretot les més baixes, l’augment dels salaris del funcionariat i poca cosa més. Mentre però aquets dies corre per les xarxes un informe fet per entitats de caràcter social on expliquen algunes de les xifres que desmenteixen clarament aquest presumpte aspecte social dels pressupostos: Així en els acords d’investidura entre PP i C’s hi figuraven acords sobre l’eliminació de la pobresa infantil, la gratuïtat dels libres de text, els permisos de paternitat o l’atenció a la part de l’estat en la llei de la dependència, tot plegat sumava més de 3.100 milions d’euros, la realitat fa que d’aquets milions només se’n hagi pressupostats ara només 640 milions. Aquestes xifres donen a entendre que la despesa social és bàsicament la disposició d’alguns recursos per evitar les protestes que en aquets moment hi ha als carrers.

Però és que això mateix passa en altres projectes presentats com a novedosos com les ajudes als lloguers per a joves, que ja estaven pressupostats es va executar el projecte ni la partida i ara es torna a anunciar com a novetat.

En definitiva ja se sap que omplir uns papers de xifres sense tenir un projecte polític clar és molt fàcil. Els pressupostos s’analitzen per les xifres i les voluntats que hi ha però segurament també per les xifres que no hi ha i per tant és força optimista, gairebé il·lús poder considerar aquests pressupostos com els més socials de la història, quan no es recupera ni de lluny la despesa social que es feia, sense entrar més lluny, deu anys enrere. 

Però també és pot fer una lectura territorial, és a dir el que els diversos territoris reben dels pressupostos. Més enllà de les partides universals que també poden tenir incidències en els diversos territoris hi ha, sobretot en inversions, partides específiques descentralitzades. Els pressupostos de l’estat destinen a Catalunya en inversions 1.350 milions d'euros. Aquestes inversions suposen un 13,3% del total que l'Estat invertirà en les comunitats i un 17,3% més que l'any anterior.

Dit això cal també explicar que respecte a l’any passat no ha pujat malgrat que Catalunya aporta un 19% del PIB espanyol. Catalunya és la segona comunitat on més inverteix l'Estat, només per darrera d'Andalusia (que s'enduu el 14,6% de la inversió territorialitzada). Per tant Catalunya aporta força més del que rep.

El delegat del govern treu pit d’aquest anunci d‘inversió i ha manifestat que: "Aquest pressupost manté íntegrament els compromisos adquirits pel president del govern amb Catalunya",” i encara ha afegit que "Malgrat les dificultats polítiques volem mantenir l'esforç inversor per aquest motius (la competitivitat i la millora de la vida de les persones) i no per cap altre motiu".

Les inversions es canalitzen a través del Ministerio de Fomento i afecten bàsicament a infraestructures de carreteres, de ferrocarril i ports i aeroports.

Però la realitat és que algunes de les propostes d’inversió avui encara no estan ni en fase de projecte i altres són reiteració de projectes ja pressupostats en anys anteriors.

El Pressupostos és la translació de determinades voluntats però després el que és més important és que s’executin i aquí hi ha la mare dels ous, de les inversions que any darrera any s’han consignat per Catalunya la seva execució s’ha situat en percentatges ínfims respecte al que es pressupostava. A l’any 206-2017 aqueta execució supera per poc només el 30% del pressupostat. Així rai!

El paper ho aguanta tot, després però portar-ho a terme ja són figues d’un altre paner. I l’administració de l’estat no és precisament ni dinàmica, ni està massa predisposada a l’hora de fer la feina a Catalunya atesos els percentatges històrics de feina i obra feta.

En fi pinzellades breus sobre el pressupost ara que és temps de números.

El PP malda per trobar cinc vots, fins i tot ha arribat a demanar al PSOE que cinc diputats a l’atzar puguin votar el pressupost. Amb el temps que queda caldrà que el 155 s’aixequi per poder temptar de nou al PNB perquè li aprovi el pressupost però el grup basc ja l’any passat amb la revisió del “cupo” ja és va garantir una entrada més que notable de recursos i sense seguir, també, no  fent cap contribució al fons comú, que fa pensar que tampoc els preocupi massa aprovar els pressupostos d’aquest anys, la seva “part” ja la van tenir ara fa un any.

Veurem les martingales de Montoro haurà de fer per poder tirar endavant els pressupostos i anar llençat ja cap el darrer temps de legislatura perquè a més de les xifres en la llei d’acompanyament dels pressupostos hi ha una revisió a l’alça de l’IBI per acostar el preu real a la tributació. Aquesta revisió que s’havia d’haver fet fa anys en el moment en que els pisos havien caigut de preu no es va fer i es fa ara.

Més. Masses casualitats?. 

A les verdes i a les madures

Sixte Moral

Sixte Moral

Qui dies passa anys empeny

http://sixtemoral.wordpress.com/

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

Una sentència dóna suport a una escola bressol que va denegar la matrícula a un nen no vacunat. El jutjat Contenciós Administratiu de Barcelona ha conclòs que els pares del menor obliden els drets dels altres, i pretenen imposar una opció minoritària -la de no vacunar-, per sobre del dret a la salut de la resta d'infants i les seves famílies

Què et sembla que una escola bressol pugui denegar la matrícula a un nen no vacunat?


Malament