Sense gambes. Sense mel i potser, potser, sense ous...

La “cosa” està fotuda, anem malament o si voleu com deia el castís “nonembé”. Quan no és un all és una ceba.

Ara fa uns dies escoltàvem la notícia de que potser per Nadal ens quedarem sense gambes ni el peix noble que es consumeix més per les festes nadalenques.

Europa i les seves restriccions ens condemnarà a no poder menjar peix aquest Nadal.

Sembla que les quotes i els dies de sortir a treballar per part de la flota de pesca catalana ja ha superat els límits permesos per la comunitat europea. No ho tenen fàcil els pescadors perquè ja han fet un esforç per adoptar les seves barques, per posar unes malles més sostenibles, han escurçat les seves jornades, hi s’han autoimposat vedes preventives. I apa,au! una normativa dictada des d’un despatx que ben segur que no coneix tant bé el mar com els mateixos pescadors adopta unes mesures encara més restrictives. I aturats als molls.

És veritat que les captures han baixat, i molt. És veritat que cada cop el sector pateix la manca de relleu generacional però potser no cal tampoc que els ofeguem, i menys quan s’ha treballat amb cura i en general preservant les espècies pel mateix futur a que va lligat la supervivència.

Diuen, diuen que tenim un ministre que negocia bé, que és conegut a Europa pel seu rigor i la seva credibilitat. Aquest coneixement del tema sembla que ajudarà a que es pugui resoldre la situació i per tant a la taula d’uns quants -econòmicament solvents- hi arribaran les gambes i els peixos més buscats aquets dies i els pescadors podran tenir uns guanys. La cosa ha millorat i encara sense concreció diuen que es podrà sortir a pescar uns quants dies més.

Però encara patint perquè potser no podrem menjar unes gambes o una llagosta ens arriba la notícia de que, a més, és possible que ens quedem sense mel, mel catalana volem dir. La culpa és de la vespa asiàtica: (Vespa velutina) que és una espècie exòtica invasora que es va detectar per primera vegada a Europa l'any 2004, concretament a França. A Catalunya es va detectar el 2012, a la comarca de l'Alt Empordà. Des d'aleshores, l'expansió d'aquesta vespa ha estat progressiva i ràpida, i les comarques de Girona i Barcelona en són les més afectades. Des del 2018 és present a les quatre demarcacions catalanes. L'expansió pel territori de la vespa asiàtica s'ha vist afavorida per les condicions climàtiques, una gran disponibilitat d'aliment, la seva gran capacitat reproductora i la manca d'enemics naturals específics. Vespa velutina és una vespa depredadora amb una dieta bàsicament insectívora que afecta especialment l'apicultura, ja que en àrees amb presència d'abellars captura preferentment abelles de la mel i altera negativament l'activitat dels ruscs.

Això expliquen des de la Diputació de Girona. I escoltàvem el responsable d’apicultura de la Unió De Pagesos que feia un crida desesperada a que les administracions, pagesos, apicultors i tothom es conjurés per intentar eliminar la vespa o, si més no, a parlar-ne i fer entendre els seus efectes que pel que sembla són terribles per les altres abelles. Hi ha perill que la producció de mel caigui en picat. Ara Catalunya no en produeixen tanta com per equilibrar el consum, però si la vespa asiàtica segueix avançant ho tenim ben negre per poder consumir mel catalana. No serà que els xinesos ens van enviar a la Vespa velutina per treure’s del damunt , amb més rapidesa, la seva producció? Hi ha qui t’ataca amb aranzels i altres amb vespes. I no és conya així ho denunciava l’OCU (no confondre amb l’omnipresent i omnipotent i de dubtosa imparcialitat UCO de la guàrdia civil). Denuncien l’engany massiu en l’origen de la mel: pot provenir de la Xina tot i que a l’etiquetatge posi que l’origen és espanyol. En concret, la llei diu que si una mel collida a la Xina es barreja amb una de collida, per exemple, a Espanya, n’hi ha prou que aquesta representi el 51% del pot per dir que el seu origen és espanyol. Per això, apunten que la mel que entra a Espanya passa abans per altres països com Portugal o Romania, on es transforma i es barreja.

Buf una altra brometa que potser pagarem car al final.

I també cal dir encara que hi ha més possibles restriccions, els ous s’han inflat. Sí de preu, quedi clar. Altre cop la culpa de ve de fora la grip aviària. Les dades són clares: a Catalunya no hi ha cap cas de grip aviària però els efectes d’aquesta crisi a la resta de l’Estat i a nivell europeu han provocat que en les darreres setmanes el preu dels ous hagi pujat a preus poques vegades vistos.

Els ous són un dels aliments més habituals i segons les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística el preu s’ha encarit un 22,5% en l’últim any, la seva venda continua mantenint-se malgrat la pujada, però és un element més que se suma a l’increment de preus dels productes bàsics que està patint la ciutadania.

I la grip aviaria també ha comportat confinament i ja tenim els veïns de Vilafranca fent una novena a Sant Fèlix perquè se’ls permeti tenir aviram a la fira del Gall... encara que sigui amb una “mascarilla”.

Sembla que tot plegat va de mal en pitjor.

I haurem de pensar que si no mengem gambes ens conformarem amb les congelades. Que si no hi ha ous anirem de cara a la ovoproducte (uevina popularment). I si no tenim mel ja buscarem algun succedani més vegetal o l’anirem a comprar als “markets” xinesos...

En fi que tot plegat fa mala pinta.

Avui són elements més o menys menors però de seguir així arribarà un moment en que seran els elements essencials els que patiran restriccions,

i llavors què? La nostra enorme vulnerabilitat es manifestarà.   

“Nonembé”.