Violència masclista

Vergonya de gènere

Ciprià Pernas Fidalgo 02-05-2018 9:30 Lectures 3798
Vergonya de gènere. Eix

Vergonya de gènere. Eix

Sentir-se avergonyit pel que els altres fan és una tasca senzilla i innòcua. Semblant a prendre's un producte placebo amb el qual convèncer-se o enganyar-se per esbrinar fins que punt el que ens passa és alguna cosa tangible i mesurable o solament una qüestió producte de la nostra imaginació. Aquesta companya que funciona alliberada, capaç de fer-nos grans i al segon següent de sumir-nos en la major de les misèries. Tot viscut en aquest oceà de la perspectiva que va des del que creiem que són les coses al que en realitat mostren que són.

Per tant, parlar del pocavergonyes que són aquests o aquells ho manegem amb la destresa d'un mosqueter i l'arrogància d'un ignorant. En un obrir i tancar d'ulls hem fet vestits que van des de la fusta al plom passant per l'empremta digital. Totes són situacions de les quals si més no jo, no conec una manera efectiva de lliurar-me.

El pitjor de tot això és que avergonyir-se per l'aliè comporta pocs resultats pràctics que conflueixin en la senda de la solució. Tendeix a convertir-se en un drap calent en el qual esbandir el dolor de la ferida. La causa és simple. La vergonya solament serveix quan es fa visible o s'experimenta en pròpia pell. T'adones que són les decisions que prens i els actes que les acompanyen el que et provoca sentir-ho com alguna cosa teva. Així, ja és una altra cosa, es passa a viure-ho molt diferent. Comences per desitjar escapar d'una sensació amarga de culpa. Solament transformant aquesta culpa en responsabilitat es traça el camí a un desenllaç que serveixi. Comporta assumir el fer coses i no a esperar que els altres les facin. Una sentència judicial pot provocar un escàndol majúscul mentre acumula indignació en els mitjans i els carrers, però si la tempesta és solament el producte d’una excitació puntual no tindrà transcendència real. Serà solament una enrabiada que han sentit milions de persones que es diluirà com un terròs de sucre en el mar.

Per evitar això es necessita sang freda i en aquest país abusem de tenir-la molt calenta utilitzant-la o bullint-la para qualsevol cosa. Aconseguir situacions tan doloroses com digerir la interpretació dels fets de Sant Fermín del 2016 per part d'uns jutges ens ha de portar a prendre decisions que serveixin per canviar les coses. Podem assumir que persones suposadament preparades per aplicar un codi penal interpretin uns fets des del que ells creuen que són els fets? Això solament té un nom i es diu prejudici. Quan prejutgem estem sent injusts. Si no som especialistes en el tema amb més raó que mai estem obligats a envoltar-nos d'aquells que tenen galons en aquesta matèria específica. Aquesta màxima no val sol per als jutges. Val per tots i cadascun de nosaltres.

Vivim en un país en el qual algú ha decidit passar-ho tot pel tamís dels jutjats quan la realitat impertorbable demostra tots els dies que les solucions parteixen del carrer, de la política, del parlar poc i l'escoltar molt, del risc a fer coses diferents, de l'implicar-se en accions petites amb capacitat de transformar-se en grans fites.

No tots som pares o germans, però si fills d'una dona. Per tant, és fàcil comprendre que no podem explicar-los a les nostres filles avui que si es veuen envoltades d'un animal o d'una rajada d'ells s'hauran de defensar violentes per demostrar que no són còmplices. Si ho fan tots sabem que a més de ser víctimes tenen molts nombres per morir en l'intent. El de “Més val honra sense vaixells que vaixells sense honra” que l'hi apliquin a l'Armada i que vagin nadant. La gent real, la que viu, sofreix i riu ha de prendre aquesta fredor que dóna la perspectiva per canviar coses com a jutges, codis penals, sistemes polítics i organitzacions de país arcaiques.

Podem començar per assossegar-nos i mesurar amb molta atenció que paperetes posem dins d'una urna. Les rajades no estan solament en els llocs previstos, també caminen pel teu poble i es paren al carrer que utilitzen les teves filles per tornar a casa.

Tots som responsables del que fem i més àdhuc de no haver fet gens quan hem pogut intervenir ajudant a educar d'una manera diferent a la qual ens van educar a nosaltres.

Les paraules no són innocents

Ciprià Pernas i Fidalgo

Ciprià Pernas i Fidalgo

Tot assoliment comença amb la decisió d'intentar-ho

http://cipripernascoach.blogspot.com.es/

Ensenyament

L'escola està matant la creativitat. La creativitat està matant l'escola

Jordi Larregola

Jo, des de la meva sala de professors al Baix Penedès, només puc pensar amb tota sinceritat que la mala escola potser mata la creativitat, però que només una escola exigent, amb alts nivells d'excel·lència, pot alimentar-la

ENQUESTA WEB

La Comissió Europea vol saber l'opinió dels ciutadans sobre el canvi horari que es fa dos cops l'any (al març i a l'octubre). Per això ha obert un qüestionari a internet on pregunta si hauria de deixar de canviar l'horari cada sis mesos.

Estàs a favor del canvi d'horari d'hivern a estiu?


No