Política

El groc els posa negitosos....

Jaume Torras 02-05-2018 9:49 Lectures 2079
Maite Gomà

Maite Gomà

En els darrers anys, s’ha constituït en un fet normal, reivindicar qüestions socials mitjançant un color i fer-ho amb llaços, polseres, samarretes i altres elements. Però mai s’havia vist una resposta contraria tant furibunda i violenta a un color determinat, el groc, amb el que reivindiquem que hi han presos i presses polítiques i, tanmateix, gent a l’exili, un d’ells, el President de la Generalitat, Carles Puigdemont.

Però, els nacionalistes espanyols es posen molt neguitosos amb el groc, repeteixen constantment que no hi ha presos i exiliats, si no que repeteixen i repeteixen, que hi ha polítics presos i fugats. És Jordi Cuixart un polític? Diria que no. Estan fugats els i les exiliades? Diria que no, atès que tothom s’ha posat a disposició de la justícia del país on resideixen en l’actualitat.

Estan tant neguitosos que fan que els cossos de seguretat robin samarretes abans d’un partit de futbol. Que el ministre de justícia, reprovat pel Congreso, en seu parlamentari reconegui que li ofèn la visió d’un llaç groc. No serà que li remou la consciència davant de totes les il·legalitats i menysteniments  de drets fonamentals que estan perpetrant?

Estan tant neguitosos que estan agredint a persones que porten llaços grocs o quan els hi recriminen que arranquin llaços dels carrers. Però els violents som els independentistes, no ho hem d’oblidar mai, és el que diuen els informes de la benemèrita, millor no dir més, encara m’acusaran d’odi o qualsevol bajanada. 

Estan tant neguitosos, que sense cap mirament, però amb la cara tapada, entren en propietats privades per destrossar mosaics o arrancar cartells.

Quan un té la raó no està neguitós i fa bretolades. No tenen la raó i en són conscients, però el seu sentiment supremacista com a nacionalistes espanyols, els hi pot. Estan convençuts que en defensa de la sacrosanta unitat d’Ñ, tot si val i tot els hi és permès.

De moment, l’ONU ja ha començat per tocar-li el crostó a l’estat per no respectar els drets polítics de Jordi Sànchez. La justícia alemanya no ha extradit al President Puigdemont per un pretès delicte de rebel·lió i reclama proves pel de malversació, una malversació que segons el mateix Ministeri d’Hisenda, no ha existit. Les justícies belgues i escoceses s’ho estan rumiant. I Suïssa ha deixat ben clar que per raons polítiques no pensen ni parlar de possibles extradicions.

No volien que a Europa es parles de la qüestió catalana i gràcies al seu instint imperialista, incapaç de dialogar i que només sap que imposar i humiliar, tota Europa, els principals mitjans de comunicació, en parla, s’informa de la realitat i debat. I el President Puigdemont és tractat com el que és, el President legítim de Catalunya. I Ñ ha perdut la poca credibilitat que tenia.

Tenim la força de la raó. I, per molt que ho neguin, tenim la força de la llei, atès que el Dret Internacional ens dona cobertura. La Carta dels Drets dels Pobles de l’ONU, ratificada pel Borbó l’any 1977, ho diu de forma clara en el seu article 1:”tots els pobles tenen el dret a la seva lliure determinació”. I la sacrosanta Constitució també és clara en els seus articles 10, 95 i 96, deixant clar que en el referent a drets fonamentals s’ha d’adaptar al que digui el dret internacional, no cal dir més, els ultraventilats nacionalistes espanyols capitanejats per SorayaSS, o no s’han llegit la seva Constitució o viuen en un món tant tancat que són incapaços de reconèixer la seva errada.

El groc els hi molesta atès que representa a un poble que vol viure en llibertat i decidir quin futur vol i que no els hi pensa demanar permís. Un poble que creu en la democràcia, una democràcia que sembla que a Ñ ha deixat d’existir.

Un poble que vol que els seus representants compleixin allò que diuen els programes pels que han estat votats, i és per això que hi ha presos i presses polítics i membres del Govern a l’exili. I hi són per fer allò que el poble ha votat, en diuen democràcia, ras i curt.

Pensaments

Jaume Torras

Jaume Torras

Dir el que es pensa, intentar fer el que es diu

Ensenyament

L'escola està matant la creativitat. La creativitat està matant l'escola

Jordi Larregola

Jo, des de la meva sala de professors al Baix Penedès, només puc pensar amb tota sinceritat que la mala escola potser mata la creativitat, però que només una escola exigent, amb alts nivells d'excel·lència, pot alimentar-la

ENQUESTA WEB

Per continuar reduint la taxa de tabaquisme a Catalunya, que el 2017 va arribar al mínim històric del 24%, Salut Pública busca noves accions que es puguin realitzar tant en la via pública com en l'àmbit privat

Et sembla bé que es vulgui prohibir fumar dins del cotxe?


No