DIARI INDEPENDENT DEL PENEDÈS
Dissabte, 15 d'agost de 2020
Llibre molt interessant sobre com es va desenvolupar el “procés”, de com es va gestar i portar a terme el major desafiament polític que Catalunya ha presentat a l’estat
Deu anys en que el país sembla que ha fet un gir cap a un procés d’independència que tampoc ha resolt res de moment
De llibres sobre el procés se n’han escrit molts, prop d’un centenar, entre ells hi ha el de F. M. Álvaro que ben segur que serà considerat com a bàsic pels que vulguin endinsar-se en el complex món de la política del moment
En qualsevol negociació que es faci, no vull interlocutors “fiables”. Vull interlocutors “raonables”. Perquè els primers solen reclamar confiança i fins i tot enfadar-se quan dubtes de les seves afirmacions o promeses. Els segons, per contra, demanen i donen raons, arguments i dades
Visc a Catalunya, i des de petit he viscut el conflicte entre Espanya i Catalunya. Moltes vegades se’ns aconsella que dialoguem per solucionar el conflicte, però hi ha un principi científic que diu: “Tot conflicte té solució, sempre que ambdues parts tinguin un objectiu comú”
Ara, en aquesta gran partida que s’està jugant a casa nostra a la ruleta dels tribunals, s’acaba de produir una situació similar. Una conjunció astral de sentències que, si jo hagués de clarificar, definiria amb un “la banca guanya” que equival a un “els apostadors perden”
És una crònica detallada dels fets, però també i sobretot del «rerefons» d’uns esdeveniments de caràcter singular que han canviat la història de la Catalunya contemporània
Read calm!!! Permeteu-me que demani una lectura pausada i reflexiva pel que ara intentaré raonar, i que té molt a veure amb el concepte d’independència. Un concepte que, al meu entendre, no hauria de portar adjectius
Celebració del Ple Municipal del mes d'octubre a Sant Sadurní d'Anoia. Aquest és un exemple particular, generalitzable a qualsevol altre Ple Municipal celebrat en aquests darrers set anys, en qualsevol punt de Catalunya
No hi ha hagut cap marxa o manifestació ciutadana que hagi significat violència per part dels independentistes, únicament quan les forces anomenades de l’ordre han intervingut en nom de l’estat, hi ha hagut violència
Agradi o no, avui manen les actituds extremes, aspres i malcarades, i els posicionaments radicals. I no perquè no hi hagi opció a fer altres coses i adoptar altres actituds
Sembla que la història es repeteix, que retorna un cicle històric i retornem a aquells inicials anys de la transició
L’independentisme s’ha impregnat de tots els tics totalitaris que diuen combatre, pretenen que la seva veu sigui l’única, però per més que ho intentin no callarem, no ens deixarem atropellar, no deixarem que acabin d’ensorrar aquests país
No sé si podrem deixar enllestit aquest entorn de llibertat, ho hem intentat i ho seguirem fent, avançant sense defallir perquè la força dels joves ens empeny i estimem el futur perquè us estimem a vosaltres
Comprenc que davant la grandiositat del paisatge històric que se’ns presenta, enlluernats per la perspectiva de substituir els corruptes governs espanyols pels corruptes governs catalans, hi hagi qui estigui predisposat a sacrificar la seva integritat física o la seva seguretat i placidesa
Ens cal que ERC jugui fort a Madrid, deixant clar perquè estem fent el camí a la República, que no és contra ningú, que el fem per afavorir 7.5 milions de persones que vivim a Catalunya
I volem creure -volem, eh!- contra moltes opinions que aquest punt i a part serveix per escriure la sentència i que naturalment tingui en compte les proves i no en allò que s’hagi pogut dir i escriure si és cert que es jutgen fets i no idees
La seva esperança era la justícia, però aviat va adonar-se que poc hi podia comptar amb aquesta justícia
Miquel Iceta acaba de fer una oferta concreta per buscar l’acord que permeti que els fills volin del niu. Però, al meu entendre, l’ha fet a l’interlocutor equivocat. Com si el fadristern pactés amb el pare les condicions de la seva independència
Ara, amb l’invent de la retransmissió televisiva que havia de ser la mostra fefaent del bon fer de jutges, advocats i magistrats, veiem quan els jutges s’adormen, quan els testimonis dubten, suen o juguen amb el bolígraf
Sembla que quaranta anys d'ajuntaments democràtics i d'aprofundiment en el coneixement de models de polítiques públiques en societats plurals i diverses no han servit gaire, a casa nostra, per avançar ni en transparència, ni en rendiment de comptes, ni en models d'avaluació
