DIARI INDEPENDENT DEL PENEDÈS
Dimecres, 24 de juliol de 2019
Ens cal que ERC jugui fort a Madrid, deixant clar perquè estem fent el camí a la República, que no és contra ningú, que el fem per afavorir 7.5 milions de persones que vivim a Catalunya
I volem creure -volem, eh!- contra moltes opinions que aquest punt i a part serveix per escriure la sentència i que naturalment tingui en compte les proves i no en allò que s’hagi pogut dir i escriure si és cert que es jutgen fets i no idees
La seva esperança era la justícia, però aviat va adonar-se que poc hi podia comptar amb aquesta justícia
Miquel Iceta acaba de fer una oferta concreta per buscar l’acord que permeti que els fills volin del niu. Però, al meu entendre, l’ha fet a l’interlocutor equivocat. Com si el fadristern pactés amb el pare les condicions de la seva independència
Ara, amb l’invent de la retransmissió televisiva que havia de ser la mostra fefaent del bon fer de jutges, advocats i magistrats, veiem quan els jutges s’adormen, quan els testimonis dubten, suen o juguen amb el bolígraf
Eso de perdono pero no olvido es una gran mentira. Perdonar es solo una palabra, mientras que olvidar es un ejercicio de elevada intensidad con los principios y valores que te mueven.
Molts cops la gràcia de tot aquest judici s’amaga en imatges, en petits detalls que amaguen el secret de tot plegat i en comentaris de les diferents parts que formen part d’aquesta obra de teatre institucional
En ple segle XXI, amb unes tecnologies que ho permeten tot, sembla un pèl absurd que algú hagi de escoltar, anotar i fins i tot interpretar el punt crucial d’aquesta reflexió. El que es diu al voltant d’una taula de negociació. O de diàleg o del que més s’ajusti a l’idea que teniu d’aquestes converses
Els que creiem i tenim la certesa i la convicció de la innocència dels acusats esperem allò de que “comença la sessió” per veure com es van desmuntant tot el muntatge que s’ha fet al llarg d’aquets mesos d’instrucció
Potser hem de començar a preguntar-nos, amb realisme, què passarà quan les aigües es tornin a calmar. On serem l’endemà de la sentència pel 1-O o del dia que posem el nostre vot a les urnes?. On volíem o on volien els que han “garumejat”
Nadal ha mantingut un discret silenci des de la seva sortida del govern i de la política de primera línia. Ni es va pronunciar a fons quant la crisi del PSC ni fins ara havia aportat propostes a resoldre la situació complexa entre Catalunya i Espanya
Si parlem de política constatar que encara hi ha presos polítics que de manera injusta i excessiva paguen per unes fets del 2017 que han generat una extensa literatura la majoria de les vegades propaganda sense cap mena d’objectivitat i esbiaixada
Fa un any, a Catalunya, tothom feia pinya al voltant d’una idea de resistència passiva i pacífica en l’intent d’assolir un ideal d’independència. Avui ja hi ha qui, fart d’esperar, ha entrat en acció. Qui, pel que sembla, està començant a abandonar el llaç per l’armilla
La situació que tenim a Catalunya és dolenta i molta culpa la tenen a Madrid, però aquí també hem fet una gestió molt patètica i també tenim alguna petita responsabilitat. Només cal posar el cas del Vendrell que hem estat capaços de duplicar el pressupost anual en deute
JuntsXCat, la Crida, PDeCAT, ANC, Grauperas, Mascarells, Òmnium... : “Unitat! Unitat! Unitat!...”
“Si hace 40 años, hubiéramos estado en el marco de un federalismo a la alemana, no estaríamos pidiendo hoy la independencia.” Con estas palabras a medianos de octubre, Carles Puigdemont sorprendió a seguidores y detractores por igual, aunque quizás tenía razón
No serà amb retrets que s’avançarà en el diàleg que, estant encara a les beceroles, pot avançar una mica més ben segur
Parlen de cop d’estat, d’atemptat a la Constitució i a l’Estatut, de subtracció dels drets del diputats, de clara actuació antidemocràtica per part de l’independentisme, de fractura social, de desobediència a la llei…
Tampoc han volgut aprovar la moció per demanar la llibertat dels Jordis i dels presoners polítics
El llibre de Sant Vila, conté tots aquests ingredients, hi ha una perfilació del propi “jo”, hi ha la seva circumstància, i no poca, en tot el final del procés i crec sincerament que intenta fer algunes aportacions crítiques a tot el que ha significat el procés i les seves derivades.
Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més
