Literatura

L'etern retorn

Teresa Costa-Gramunt 02-05-2018 10:03 Lectures 771
Imatge coberta 'L'etern retorn', d'Asmaa Aouattah. Eix

Imatge coberta 'L'etern retorn', d'Asmaa Aouattah. Eix

L’Etern retorn (Voliana Edicions), així ha titulat el seu conjunt de contes Asmaa Aouattah, llicenciada en filosofia per la Universitat Mahamed Ben Abdellah de Fes (Marroc). A la Universitat de Barcelona i Lleida ha fet diversos Màsters, com ara el de Representació d’Identitats Culturals i el d’Agents d’Igualtat d’Oportunitats. Actualment, Asmaa Aouattah treballa com a agent d’Igualtat al Consell Comarcal del Maresme, a Mataró. Totes aquestes credencials, que parlen d’una bona formació acadèmica, també situen el divers marc cultural i humà en el qual es mou aquesta autora que ja havia publicat algun conte espars. Ara ha reunit una bona col·lecció de contes a L’Etern retorn.

Una llarga experiència sobre persones migrants de procedència amaziga i marroquina que viuen a Catalunya dóna un sac de blat ben ple d’històries viscudes i escoltades. Sobre aquest material base, a L’Etern retorn hi plana el talent narrador d’Asmaa Aouattah juntament a una imaginació poètica amb un puntet d’ironia que salpebra aquest recull de contes, la majoria històries de dones gosades o en camí de ser-ho per tal d’acomodar-se a la nova situació, amb el decalatge de costums que això comporta, i que fa bones aquelles paraules que sempre pronunciava la meva àvia materna, que havia nascut l’any 1900, amb el segle, com deia ella tota orgullosa: doneu l’oportunitat d’estudiar, de treballar i de viatjar a una dona i canviarà el món.

És on som. Som en aquest canvi sens dubte revolucionari que també es dóna (tot i que a un ritme diferent perquè les cultures d’origen són diferents de les nostres), en el cas d’aquestes dones que lluiten per la seva dignitat de persones (com sigui, les dones sempre ho tenim tot més costerut), començant per la tasca a vegades ben difícil de fer-se visibles i respectades primer a casa seva (algunes de les històries recollides a L’Etern retorn posen la pell de gallina) i després a places, carrers, llocs d’estudi i treball.

Com a lectors, en les històries que ens regala Asmaa Aouattah hi podem apreciar la virtut de ser explicades des de l’interior d’unes experiències que coneix bé: les de dones i homes del Marroc i, concretament, de la zona on es parla la llengua amaziga, i de la qual l’autora inclou en el text algunes paraules i expressions genuïnes que il·lustren els escrits tot donant-los una gran vivor semàntica. Dones i homes en contacte amb la nostra realitat cultural, la qual cosa ens permet veure els avantatges i les dificultats de les persones d’aquella riba migrades a la nostra riba, els seus lligams amb els seus orígens i cultura, i com alguns d’aquests lligams es volen trencar o es trenquen quan produeixen ofec espiritual, com en el cas de les dones subjectes a una cultura patriarcal ben severa i que reben un tracte humà sovint deficient.

Però aquests lligams no sempre estrenyen l’ànima sinó que n’acompanyen el respir amb lligams que són bons records, memòries dolces de les olors, dels colors, de les fesomies que es deixen enrere, dels paisatges, dels costums. I vet aquí que retornem al principi, a L’Etern retorn del títol (i que dóna nom a un dels contes), com volent dir sempre hi tornem allà, el lloc d’on venim. És clar. Sempre hi ha retorn a través de la memòria de les cases i camins que ens han fet, de les famílies que ens han donat el pa i la sal dels primers anys de vida, de les creences que ens han donat la identitat espiritual, així com també la memòria del llegendari i la rondallística que va omplir la nostra imaginació quan érem infants. Tot plegat fa de bon llegir en aquest suculent aplec de contes (la gastronomia popular marroquina i amaziga hi té una bona presència) escrits amb gracilitat i habilitat descriptiva per Asmaa Aouattah. Els qui tinguin com a patrimoni cultural i afectiu aquestes memòries s’hi reconeixeran, o i tant, Aouattah les descriu de manera formidable. I els qui no en sàpiguen gaire més que d’oïdes, coneixeran de primera mà una realitat que tenim tan a prop, a casa.

El blog de Teresa Costa-Gramunt

Teresa Costa-Gramunt

Teresa Costa-Gramunt

Un espai-estat d'ànim

http://elveldharmonia.blogspot.com

Ensenyament

L'escola està matant la creativitat. La creativitat està matant l'escola

Jordi Larregola

Jo, des de la meva sala de professors al Baix Penedès, només puc pensar amb tota sinceritat que la mala escola potser mata la creativitat, però que només una escola exigent, amb alts nivells d'excel·lència, pot alimentar-la

ENQUESTA WEB

Per continuar reduint la taxa de tabaquisme a Catalunya, que el 2017 va arribar al mínim històric del 24%, Salut Pública busca noves accions que es puguin realitzar tant en la via pública com en l'àmbit privat

Et sembla bé que es vulgui prohibir fumar dins del cotxe?


No