Política

La funció de la política

Conrad Rovira 03-07-2018 10:18 Lectures 949
Carles Campuzano. Eix

Carles Campuzano. Eix

Dimecres 27 de juny 2018. Conferència d'en Carles Campuzano al Tribuna Vilanova del Foment Vilanoví. El conferenciant explica les posicions del grup parlamentari del Partit Demòcrata al Parlament de Madrid  arran de la moció de censura. Comenta també com creu que continuarà el procés  cap a la independència i és aquí on salta la discussió.

En Campuzano parla de la funció de la política. La gent de nivell, quan arriben a un punt de maduresa professional, solen centrar-se en les essències, en separar allò que és fonamental d'allò que és accessori i és en aquest sentit on en Campuzano distingeix les funcións de l'activisme  i de la política.

Intentaré explicar aquesta diferència tal com jo l'entenc.  L'activisme és el motor de base dels canvis. Els drets civils, els drets de les minories o l'ecologisme van començar com idees impulsades per grups activistes que, en processos normalment llargs i durs, a vegades molt llargs i molt durs, acaben canviant mentalitats. La funció de la política és convertir aquestes mentalitats en lleis. Una funció que sempre fa tard i sempre deixa el regust de ser com una propina generosa per part de l'estament polític a la voluntat popular.

L'activisme s'estructura tant amb organitzacions específiques com amb organitzacions polítiques però això no canvia el fet. Una cosa és l'activisme i l'altre la política.

L'activisme disposa d'eines poderoses per a generar mentalitats. Disposa de la dignitat del que és just i disposa de lògiques amb capacitat de trencar prejudicis. Disposa també d'un avantatge estratègic importantíssim que és el fet de poder obviar les contradiccions. L'activisme té la potestat de no frenar les seves reivindicacions per les contradiccions. L'activisme té la funció i l'obligació de fer avançar la consciència sobre un determinat tema al marge d'altres lògiques i altres legitimitats.

Les contradiccions, però, no desapareixen pel fet d'obviar-les. Les contradiccions esperen pacientment que algú les afronti per mostrar-se en tota la seva contundència i qui té la funció i l'obligació d'afrontar les contradiccions  és la política.

La política contrasta les reivindicacions d'un grup amb les dels altres que poden ser, i sovint són, contràries. La política contrasta les reivindicacions legítimes amb els recursos disponibles. La política, en definitiva, contrasta les mentalitats amb la realitat i, quan és possible, les converteix en lleis. Aquesta és la funció de la política. Una funció que costa d'entendre des de l'activisme, encara que l'activisme tingui forma de partit polític. Quan, a més a més, les reivindicacions tenen un fort component emotiu, la incomprensió pot esdevenir animadversió i això és el que va passar al Tribuna Vilanova del proppassat dimecres 27 de juny 2018 al Foment Vilanoví.

En Campuzano planteja l'etapa actual del procés des d'un punt de vista polític, amb negociacions, amb acords, amb racionalitat, amb moviments subtils a llarg termini, com en una partida d'escacs. Aquest estil no agrada a l'activisme present a la sala que vol acció, immediatesa i unilateralitat. Els representants de l'activisme emeten comentaris d'enfrontament. No només enfrontament de models, també es qüestiona la legitimitat del conferenciant per a representar  aquesta fase del procés a Madrid.

La sang no va arribar al riu, tots som civilitzats i l'experiència del conferenciant de moltes hores d'escacs amb adversaris civils i militars li donen recursos sobrats per superar aquestes situacions. Pot ser, algun dia, aquesta habilitat li servirà al “Campu” per a convertir-se en una peça del taulell que, fins i tot més que una torra, pot ser decisiva  per al definitiu escac i mat al rei. Mai se sap.

Aquest és el debat: activisme o política, dignitat i legitimitat o negociació i acords. Un servidor, sempre que s'ha acostat a l'activisme ha descobert que el que li agrada de debò és la política. Una activitat imperfecte, a vegades magnífica, a vegades miserable, que és la única alternativa realista a la fórmula atàvica i animal de resoldre els conflictes a garrotades.

Associats PDeCAT VNG

PDeCAT VNG

PDeCAT VNG

Opinions dels associats PDeCAt de Vilanova

Ensenyament

L'escola està matant la creativitat. La creativitat està matant l'escola

Jordi Larregola

Jo, des de la meva sala de professors al Baix Penedès, només puc pensar amb tota sinceritat que la mala escola potser mata la creativitat, però que només una escola exigent, amb alts nivells d'excel·lència, pot alimentar-la

ENQUESTA WEB

Per continuar reduint la taxa de tabaquisme a Catalunya, que el 2017 va arribar al mínim històric del 24%, Salut Pública busca noves accions que es puguin realitzar tant en la via pública com en l'àmbit privat

Et sembla bé que es vulgui prohibir fumar dins del cotxe?


No