Cinquanta anys intentant formar ciutadans

Sixte Moral 17-09-2018 11:17 Lectures 1845
Festa de final de curs a Can Pahissa. Any 1977. Eix

Festa de final de curs a Can Pahissa. Any 1977. Eix

Celebrar algun aniversari és sempre un exercici de memòria, mirar enrere veure la feina feta, els bons moments, els millors, els moments crítics, els moments de conflicte, els moments per reflexionar i els moments d’actuar. Dir que es fan anys, aquest cop cinquanta de l’escola Llebetx, es diu molt depresa, però han costat de passar i han passat moltes coses, malgrat sembli –i sigui així- que han passat molt ràpid.

Moltes cares, moltes personalitats, molts i diverses maneres de pensar i de fer han conjuntat el projecte de l’Escola Llebetx que avui constitueix una realitat. Els aniversaris però són també un bon moment de pensar en el futur per fer les modificacions que calguin, els canvis a millor.

Aturada i reflexió i, com no, celebració.

El divendres 14 es va presentar a Can Pahissa, un dels locals en que s’havia ubicat l’escola, el programa d’actes de la celebració del cinquanta anys, divers i ampli, que al llarg del curs escolar es portaran a terme per celebrar que s’ha arribat al mig centenari d’activitat educativa.

Principis difícils, projecte personal de la Francesca Cabrisses, que mica en mica va arrelant amb les incomprensions pròpies de les autoritats acadèmiques dels anys seixanta i setanta, però amb la constància, tossuderia, amb l’esforç i tenacitat de pares i mares, també del professorat es va poder tirar endavant fent la feina d’acord amb el projecte pedagògic que potser era un pèl massa utòpic, potser un pèl massa trencador per aquells moments de la història i per tant possiblement minoritari a la societat. Però hi havia, i ja va ser important, una xarxa d’escoles que reivindicaven els principis d’una nova escola pública que volia entroncar amb l’avenç de l’educació durant la República i que reivindicaven una escola pública, catalana, laica, democràtica i gratuïta.

Al llarg dels cinquanta anys han passat molts cursos, molts nois i noies, professorat que s’esmerçava a preparar els nois i les noies perquè sortissin convertits en persones que podessin afrontar el seu camí a la societat amb llibertat, amb un esperit crític i obert i que donessin el màxim de les seves possibilitats tot respectant el que podien fer els altres sense que això signifiquen una estèril competició.
Les primeres generacions de l’Escola Llebetx avui ja són homes i dones madurs, que han fet un recorregut i avui nets i netes, fills i filles d’exalumnes conformen una bona part de l’alumnat que estan avui a les aules de l’escola.

Ha estat un llarg camí, hem passat d’un sistema polític súbdits a un altre de ciutadans i ciutadanes, hem vist transformacions a la societat, a la nostra vila i l’educació i el treball dels professionals de l’educació hi ha tingut a veure, i molt. Però avui cal seguir esmerçant esforços i treballs perquè l’educació preservi els valors immutables com la solidaritat, el respecte a la diferència i a la diversitat, la tolerància, el civisme....

I en els cinquanta anys anteriors, en els cinquanta que ara celebra l’Escola Llebetx han passat moltes coses, d’entrada la mateixa escola ha passat de ser privada, de ser un cooperativa de pares i mestres i anteriorment havia estat una societat limitada, a ser escola pública. Aquest és un pas clau que es va fer com una voluntat compartida per molts professionals que ja treballaven a l‘escola pública i en altres escoles. Hi havia la voluntat i la necessitat de dignificar encara més l’escola públic, el sistema públic de l’educació a  Catalunya, basant-lo en la laïcitat, la pluralitat i l’aprofundiment  de la democràcia.

Al llarg de cinquanta anys han passat per les aules molts nois i noies, molts mestres que hi ha passat anys esmerçant esforços i que després han marxat a seguir la seva tasca en altres indrets, moltes famílies des del que van fer aportacions econòmiques i sacrificis per tirar endavant el projecte que creien en el projecte educatiu fins els que per proximitat ja els va bé l’escola. Tothom però tindrà el seu lloc en la història d’aquest cinquanta anys de l’Escola. Tothom hi ha aportat la seva visió crítica que ha servit per créixer i o per ajudar a millorar, amb les possibilitats que tenia l’escola, l‘educació a la ciutat com ho fan la majoria de les escoles i a esdevenir amb la modèstia necessària ser un element de cohesió –entre molts d’altres que també ho han fet- de Vilanova i la Geltrú

Cinquanta anys si ho comparem amb la immensitat de la història són molt pocs, però en són forces en la petita història de l’Escola Llebetx, temps suficients perquè s’encavalquin generacions de pares i fills, temps que ha fet desdibuixar algunes cares i també oblidar alguns records, cinquanta anys serveixen per consolidar un projecte on l’aportació ha estat múltiple i personal de cada persona que hi ha tingut alguna cosa a veure. Temps de celebració per descomptat, temps d’honorar el record d’aquells que van tenir-hi un paper important i, des de qualsevol del àmbits, ja no hi són, temps per repensar amb tota la comunitat educativa el futur de l’educació en general i també el paper volen que hi tingui l’ Escola Llebetx.

La societat cada cop demana més i més diversificat  a l’escola. L’escola ha de donar respostes. L’escola Llebetx en fer cinquanta anys cal que segueixi lluitant per aquella utopia que va ésser una dels trets fundacional, potser no s’arribarà mai a atrapar la utopia però en el camí, que és el més important, s’aprenen moltes coses.

I d’això es tracta d’aprendre, de reflexionar, d’escoltar, de debatre... L’Escola Llebetx ens presenta un conjunt d’actes per celebrar el mig segle ininterromput de feina, de bona feina.

Per molts anys i a seguir, aquesta celebració no és res més que un replà, per aturar-nos mirar enrere, amb el punt necessari de nostàlgia, i corregir allò que calgui per millorar però sobretot per agafar forces i seguir al el camí cap el centenari (buf!! ja ho celebraran uns altres).

Per molts anys!!
 

A les verdes i a les madures

Sixte Moral

Sixte Moral

Qui dies passa anys empeny

http://sixtemoral.wordpress.com/

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

Una sentència dóna suport a una escola bressol que va denegar la matrícula a un nen no vacunat. El jutjat Contenciós Administratiu de Barcelona ha conclòs que els pares del menor obliden els drets dels altres, i pretenen imposar una opció minoritària -la de no vacunar-, per sobre del dret a la salut de la resta d'infants i les seves famílies

Què et sembla que una escola bressol pugui denegar la matrícula a un nen no vacunat?


Malament