Pensions

Jugar net

Imatge del programa “Tot es Mou” del 27 de setembre. Eix

Imatge del programa “Tot es Mou” del 27 de setembre. Eix

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

El dijous 27 de setembre TV-3 va tractar el tema de les pensions. Primer a “Els Matins”, a la tarda a “Tot es Mou”. Els vaig enregistrar tots dos per poder-los revisar, i ho vaig fer.

Abans d’analitzar les intervencions dels components de la taula, voldria fixar-me en les imatges que TV-3 va utilitzar per a il·lustrar les explicacions. El representant de la Marea Pensionista planteja la poca consistència i fiabilitat de  les promeses, tant del PP com de PSOE, en el terreny de les pensions i la creixent implicació que la Marea ha tingut a l’hora d’impulsar el moviment pensionista. Curiosament les imatges que es veien eren majoritàriament de CCOO i, moltes menys, de l'UGT. De manifestacions de la Marea Pensionista, pràcticament cap.

*Es volia donar la imatge que eren aquests sindicats els que sostenien les reivindicacions pensionistes?

*No sabien, o no volien saber, que estan situats dins dels Pactes de Toledo i que han estat més de dos anys en una situació de total inoperància?

*Ignoren que s’han mogut quan han vist que la Marea els prenia el terreny?

És evident que la unitat d’acció és important, però d’acció; ni d’inacció ni de discurs. Hi ha molt a dir de l’actuació dels sindicats majoritaris...

És cert que, deixant de banda el representant de la Marea Pensionista, hi va haver opinions favorables al seu plantejament:

Cristina Puig es va mostrar molt d’acord amb la Marea, tot i que no va argumentar gaire.

En el cas de l’economista Gay de Liébana es va donar força més relleu i amb un tractament més favorable a les opinions discrepants amb la Marea que no pas a les coincidents.

*Es vol emmordassar la veu dels economistes que discrepen del discurs oficial?

*Hi ha por davant la possibilitat que s’expliqui amb detall i concreció que cada any entre els diners que es perden pels beneficis fiscals a les pensions privades (uns 3.000 milions) i els que es perden pels topalls a la cotització dels sous alts (uns 7.000 milions) no hi hauria cap problema per actualitzar les pensions segons l’IPC i atendre les pagues extraordinàries?

*O no volen que s’expliqui que els diners que l’estat fa arribar per a satisfer les pagues extraordinàries es fa via préstec i no per transferència, com és habitual entre departaments de l’estat?

*Es vol ocultar que la via préstec genera uns interessos que llastren els pressupostos de les Pensions?

*Algú tem que parlem dels milions d’euros que preveuen ingressar les asseguradores privades i la banca, si les pensions públiques s’ensorressin?

*Es vol silenciar que el tema de les pensions no és un tema de jubilats sinó que té un caràcter transversal i que afecta a tothom, i encara amb més contundència, als futurs pensionistes?

*Es vol mantenir el fals enfrontament entre joves que busquen feina i els jubilats, facilitant que sembli un pols d’interessos contraposats?

*Volen que joves i jubilats ens barallem per les molles que cauen perquè els fa por que units puguem qüestionar el què passa a la taula del neoliberalisme?                                                               

El programa, bàsicament, va subratllar unes idees:                                                                                                                                           

- Les pensions públiques, tal com les coneixem, no poden aguantar més de deu anys (fa deu anys ja deien que el sistema no aguantaria més de cinc anys). La qüestió és fer por per afavorir la privatització de les pensions.                                                                       

- El millor sistema per garantir la pervivència de les pensions públiques és convertir-lo, en part, en un sistema de capitalització. Això ho va explicar detalladament, i va quedar clar que era un pas endavant cap a la privatització parcial de les pensions públiques.                                                                                                                                                                                                                                        Les objeccions del representant de la Marea reberen una resposta evasiva, superficial i gens concreta.                                                           

- El sistema de pensions té unes càrregues que no li corresponen, però no les explica ni les quantifica. Tampoc recull cap de les objeccions que hi planteja el representant de la Marea.

- El Pacte de Toledo fa dos anys i mig que mostra una quasi total incompetència, però no es va qüestionar ni la vigència ni la validesa d’aquest organisme.

El paper que va fer la presentadora no va facilitar l’exposició dels arguments del representant de la Marea i fins i tot, en els moments finals, la va entorpir.

Quan aquest representant va pressionar amb els seus arguments, el va tallar l’economista, i quan intenta reprendre la paraula, és la presentadora qui el talla per tornar-la a donar a l’economista, que explica que a Rússia ho han resolt ràpid: es jubilen quasi quan ja moren, i així no hi ha problema. Una banalització... 

El programa es tanca amb un comentari d’un emprenedor, Roger Muntañola, que planteja que aquests temes s’han d’enfrontar amb seriositat i no amb populisme. I el darrer és, evidentment, Gay de Liébana, que remarca que la pensió mitjana està per sobre del sou mig.                                                                                       

- Què es vol remarcar amb aquest final?

Que demanar el que diu la mateixa Constitució és populisme?

Que és populisme impulsar la defensa dels drets individuals i socials?

Que és poc solidari demanar més diners per pensions quan els sou són inferiors?

Segur que el que cal no és dignificar sous i pensions en lloc de prioritzar els beneficis?

Si de veritat TV-3 vol parlar seriosament del tema de les pensions, per què no deixa que la Marea Pensionista, dins d’un programa d’anàlisi, pugui disposar del temps necessari perquè els seus economistes expliquin les seves opinions, raonar-les i debatre amb altres economistes que tinguin un criteri diferent? És demanar massa? No interessa a algú? Nosaltres, la Marea Pensionista, estem a punt.

Adjuntem l’enllaç del programa “Tot es Mou” del 27 de setembre.

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/tot-es-mou/tot-es-mou-27092018/video/5788487/ a partir de 1h 32m 34seg

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local