Poesia

Versos contra la violència

Perquè el paper sempre guanya la pedra

Teresa Costa-Gramunt 05-11-2018 20:27 Lectures 358
Imatge coberta Versos contra la violència. Eix

Imatge coberta Versos contra la violència. Eix

Tot just ha passat un any i un mes de l’1 d’octubre de 2017 i sembla tot un capítol de la història. Potser perquè és un dels més significatius i que ha fet tant de forat. Tant que en algunes poblacions de Catalunya ja hi ha places, carrers i jardins amb el nom d’1 d’octubre. Aquell dia la gent que vam anar a votar el referèndum ens vam veure sacsejats per un vent diabòlic i vam patir els cops de porra d’una violència insospitada per part de les forces de l’ordre espanyoles. La ciutadania ho estàvem vivint i encara ens costava de creure aquell atac indiscriminat a gent pacífica, que aixecava les mans. Aquella força desencadenada amb fúria semblava un mal somni si no fos per les ferides que va causar. Ferides físiques, però sobretot morals. És per aquest motiu que d’alguna manera tots ens vam sentir víctimes.

Però de seguida es va reaccionar, aviat hi va haver moltes respostes, sempre en so de pau, civilitzades. Arreu es va sentir la necessitat de fer alguna cosa en solidaritat amb les víctimes que havien patit el mal en el propi cos. També vam voler reivindicar la democràcia trepitjada, escarnida. Així, tal com explica Jesús M. Tibau al pròleg de Versos contra la violència (Onada edicions), van sorgir de manera espontània els dos recitals que van tenir lloc pocs dies després, el 7 i 8 d’octubre a Sant Carles de la Ràpita i a Roquetes, amb més de setanta participants i quatre-cents assistents. La premsa se’n va fer ressò.

Els sentiments contrastats, el cúmul d’emocions viscudes ens ha portat fins a aquest llibre, suma de sensibilitats i estils diferents, tots amb el desig de pau a les mans, de les Terres de l’Ebre i d’arreu del país, i més enllà, escriu el prologuista d’aquest llibre que recull els poemes i textos que es van llegir per fer homenatge a les víctimes, per consolar-nos de les ferides, per sentir que som molts, i fins i tot per recordar aquells que ja no hi són i que ben segur haurien anat a votar: pares, avis i mestres, avantpassats que ens han precedit en la pràctica de la tolerància, el respecte a les idees, l’amor i el desig de llibertat per al nostre país.

Aquest llibre és un bell i contundent testimoni escrit. Per aquest motiu tant ara* com d’aquí a uns anys fa bo de llegir els poemes i els textos aplegats a Versos contra la violència.

Deixem que avui, demà i cada dia aquests versos, tan necessaris, es desgranin com aigua neta, salvífica, en la ferida del cor. Sentim ben al fons de l’ànima com els poemes ens desperten la consciència cada vegada que en les nostres orelles internes sentim aquells crits de dolor (i tot el que ha vingut després: exiliats i presos polítics sense garantia d’un judici just, amb acusacions que són un muntatge polític, una farsa). Aquest llibre, editat amb cura, s’acompanya d’imatges gràfiques perquè no oblidem aquells recitals, actes vius d’una resposta cultural i pacífica a una brutal agressió. Els beneficis del llibre són per fer arribar exemplars als centres d’ensenyament perquè l’escola és una eina de tolerància i de cohesió, la llavor del futur que desitgem.

L’escola, la cultura, la literatura, doncs, com a eines imprescindibles, càlids maons d’arts, lletres i ciències per a la construcció del cos social que volem lliure i amb possibilitats de creixement a tots nivells, però sobretot, en qualitat humana. Així és com en fraternitat i amb treball col·lectiu apostem per un estat independent: la República.

*Organitzat per Tot República, i amb el títol de Poesia i República, el divendres 16 de novembre, a dos quarts de vuit del vespre, tindrà lloc la presentació del llibre dels poetes de les Terres de l’Ebre, Versos contra la violència a l’Escorxador de Vilafranca del Penedès.

El blog de Teresa Costa-Gramunt

Teresa Costa-Gramunt

Teresa Costa-Gramunt

Un espai-estat d'ànim

http://elveldharmonia.blogspot.com

Ensenyament

L'escola està matant la creativitat. La creativitat està matant l'escola

Jordi Larregola

Jo, des de la meva sala de professors al Baix Penedès, només puc pensar amb tota sinceritat que la mala escola potser mata la creativitat, però que només una escola exigent, amb alts nivells d'excel·lència, pot alimentar-la

ENQUESTA WEB

Per continuar reduint la taxa de tabaquisme a Catalunya, que el 2017 va arribar al mínim històric del 24%, Salut Pública busca noves accions que es puguin realitzar tant en la via pública com en l'àmbit privat

Et sembla bé que es vulgui prohibir fumar dins del cotxe?


No