Patrimoni VNG

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

És amb motiu de l’exposició Prado a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú (cal anar-hi i portar-hi els amics de fora) que se’m genera l’enèsima reflexió per compartir al voltant del patrimoni de la ciutat. Un patrimoni divers i dispers pel que fa a la seva gestió. No tant, en canvi, pel que fa al seu contingut o missatge, doncs un elevat percentatge del mateix documenta i exemplifica una època bastant concreta, un moment de la història de la nostra cultura, el segle XIX. Ja fa temps que, encertadament, es va identificar patrimonialment Vilanova i la Geltrú amb el XIX. I és veritat, el nostre més valuós patrimoni ens explica el XIX català, ens explica la història de la cultura catalana del XIX fins els nostres temps. Això sense deixar de banda valuoses pinzellades d’altres temps i moments –Adarró, els Josepets, la façana de St. Antoni, refugis de la guerra civil, el retaule de la Geltrú, el Castell de la Geltrú, fonts, escultures, façanes, restes de la murada, el patrimoni immaterial festiu, les personalitats il·lustres de la ciutat i els seus llegats...-. El conjunt patrimonial de Vilanova i la Geltrú és molt important.

Crec que és sà, de tant en tant, reflexionar al voltant d’aquest valor de ciutat que tenim i que estem obligats a preservar, sense obviar les dificultats que això comporta. És un valor no només per a la memòria, el coneixement i la recerca -que no és poca cosa!-, sinó també un valor de ciutat en l’aspecte promocional de la mateixa, generador de riquesa i generador de llocs de treball, en definitiva. Generar activitat econòmica a partir del patrimoni i la cultura (sense banalitzar-la, és clar!) vol dir, a la vegada, culturitzar la ciutadania i guanyar en civisme col·lectiu.

Tot i que poc a poc va millorant l’acció conjunta de promoció entre equipaments museístics de la ciutat, se’n podria treure molt més rendiment si s’aconseguís una gestió de conjunt de tots ells (consorci?). Una gestió enfocada a cercar la complementarietat entre ells mateixos i entre ells i altres elements patrimonials per tal d’elaborar el discurs unitari que els lliga tots plegats; el fil conductor que explica aquesta Vilanova del XIX i que és, en bona part, la responsable de la Vilanova actual. Tot això, evidentment, sense fer perdre la singularitat pròpia de cadascun d’aquests equipaments o elements patrimonials. La dificultat, però, sorgeix en el moment en què constatem la diversitat en la titularitat de gestió i de propietat d’aquests equipaments: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, RENFE, Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Organisme Autònom de Patrimoni Local Víctor Balaguer, Consell Comarcal del Garraf. Posar d’acord totes aquestes entitats gestores (i/o propietàries) per tal d’encarregar la gestió global discursiva i promocional de tots els elements a un ens diferent creat ad hoc -tot i que participat per totes elles amb l’objectiu de compartir discurs i de promoció-, no és cosa fàcil, perquè, d’entrada, tothom creu que hi perdrà. En canvi, no es tracta d’usurpar res a ningú, ni d’anar en detriment de cap millora particular de cap element concret, sinó de buscar una visió de ciutat, una marca cultural de ciutat (i de comarca) en benefici de tots.

Vilanova i la Geltrú, per altra banda, fa un tàndem excel·lent amb la vila veïna de Sitges, perquè allò que Vilanova no té, ho té, amb escreix, Sitges. El pont del XIX al XX, el Modernisme, el tenim a 8 Km de distància des de Vilanova i la Geltrú. I Sitges té, a la mateixa distància, l’avantsala al seu modernisme, la Renaixença. I permeteu-me la simplificació.

Quan miro el Penedès i veig el seu potencial a nivell de marca, amb contingut patrimonial i cultural al costat de l’enoturisme i el mar, se’m posen els pèls de punta pensant amb el temps perdut. Cal prendre’n consciència. No només l’administració pública, sinó també la iniciativa privada.

Nous propòsits pel nou any que encetem: deixar de mirar-nos el melic; obrir els ulls al territori; trucar els veïns per compartir eines i valors en benefici del col·lectiu...

I un desig: Salut i Llibertat pel 2019!

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local