Judici 1-O

Una eina anomenada independència

Jaume Torras 24-06-2019 19:37 Lectures 1012

Acabat un esgotador cicle electoral, tot esperant la sentència del judici farsa i esparverats davant les constants relliscades de polítics i jutges espanyols, és arribat el moment de retrobar-nos, cadascú amb la seva estratègia, i concretar com utilitzem l’eina que tenim al nostre abast, la independència.

El debat hauria de girar al voltant de com la fem efectiva, de com fem realitat el que vàrem votar l’1-O i es va proclamar el 27-O, que després ja tindrem temps de definir i desenvolupar la República. Ara ja som conscients de com pot actuar l’Estat i que el procés legal i democràtic de la llei a la llei, tal com estava previst l’octubre del 2017’, no és possible si no hi ha una ràpida resposta internacional i tota la feina es fa correctament, 41 decrets van quedar sobre una taula sense signar.

A mida que l’estat incompleix reiteradament la legalitat, atès que ataca els nostres drets col·lectius com a poble que som i els individuals dels nostres líders polítics, incomplint la seva pròpia Constitució, creix la indignació i més gent si suma al moviment per la República. Deien que això era un suflé i que ara baixava, però només cal mirar resultats electorals, pas a pas anem creixent. Perquè, el greu, és que és el mateix Estat, que constantment ens diu que hem de complir la llei, qui no ho fa. Va començar incomplint la resolució de la jutgessa l’1-O,com hem escoltat en el judici farsa, i van repartir estopa sense miraments. Van continuar, aplicant un 155 que no hi té res a veure amb el que hi diu la seva Constitució, el cert és que el TC encara no ha dictaminat si va ser correcte o no, amb  lo ràpid que dictamina quan és contra els catalans, vaja vaja. Van burxar a les empreses per generar el caos econòmic i només van aconseguir fer el ridícul en uns moments on l’economia catalana no deixa de créixer de forma suau i sostinguda i en sectors de futur, no pot dir el mateix l’Estat que no para de fer créixer el deute públic i no sabem en què, despesa militar inútil? I van empresonar 9 innocents, uns per pujar a un cotxe dels picoletos, altres per permetre i fer un debat polític i altres per fer coses com l’Agència Tributària Catalana, tot dient que han fet un cop d’estat, que no és delicte; per posar unes urnes sense permís, que no és delicte; per....per “atemptar” contra la sacrosanta unitat d’Espanya. Demostrant, que els nostres drets com a poble, reconeguts en la Carta dels Pobles de l’ONU, dret internacional, de rang superior a la Constitució i reconeguts en l’art.10 de la mateixa, una Constitució que s’hauria de modificar, tal com diu l’art.96, i adaptar-s’hi als tractats internacionals signats per l’Estat, importen poc o gens, atès que ens consideren súbdits que només tenim dret a callar, pagar i obeir.

Com ho fem? Pactant, que és el que sabem fer els catalans, aconseguint unitat en l’acció, sense renunciar a la identitat de cada grup. Respectant la paraula donada, que és el que mai fa l’Estat o el mateix rei dels espanyols. No deia, el llavors príncep, l’any 90’ a Girona, que els catalans serem allò que nosaltres decidim...Demostrant que, no només tenim un gran somni i que no descansarem fins fer-lo en breu realitat, si no que governem i gestionem per tothom de forma eficient i amb visió de futur. Però cal deixar les picabaralles, cada grup pot defensar el model de República que vulgui, però primer hem de tenir-la i hem d’aprofitar qualsevol ocasió per tensionar i provocar una nova errada de l’Estat. No podem tornar a deixar passar oportunitats com quan en Jordi Turull no va ser escollit President o boicotejar els pressupostos, i, tanmateix, hem de ser conscients, tothom, que no ens calen més màrtirs.

Ens cal que ERC jugui fort a Madrid, deixant clar perquè estem fent el camí a la República, que no és contra ningú, que el fem per afavorir 7.5 milions de persones que vivim a Catalunya. Ens cal que el sector dels antics convergents acabin amb la seva reformulació i tornin a ser un bloc consistent i plenament independentista. Ens cal que a les CUP hi hagi una mica de pragmatisme, primer fer efectiva la República i després el poble, votant, decidirà quin model prefereix. I ens cal deixar els retrets, no hi han traïdors, hi han diverses estratègies per aconseguir el mateix, la República.

Pensaments

Jaume Torras

Jaume Torras

Dir el que es pensa, intentar fer el que es diu

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

Si no han d'estudiar, ni treballar, ni fer la neteja obligada, ni el temps acompanya per sortir al carrer, ni el "no fer res" és una opció, què t'agrada fer a casa quan tens una estona per a tu?

Quan tens temps lliure a casa, quina és l'activitat de lleure que prefereixes fer?

Llegir
Veure la TV
Cuinar
Fer manualitats
Escriure
Meditar
Jugar
Altres