Pacte de govern

Sí, 'post Festus, pestum…'

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

¿En les seves negociacions amb BComú és inqüestionable que la figura de l’alcaldia ha de ser per a vostè o se’n pot parlar?

Em sembla que hi ha una qüestió de legitimitat i de respecte als resultats. Esquerra ha guanyat les eleccions i, per tant, la responsabilitat d’ocupar l’alcaldia correspon a Esquerra Republicana i a Maragall. (entrevista a Ernest Maragall al diari ARA)

Canviant nom, lloc i partit aquesta legitimitat i responsabilitat la podrien invocar entre altres:

Juan Luis Ruiz  a Vilanova.

Xavier Gracia Albiol a Badalona.

Lluís Valls a Gelida

Fèlix Ballesteros a Tarragona

Carmela Fortuny de Sant Cugat

I a Castelldefels i a Figueres i a Cabrera d’Anoia (pacte entre ERC i C’s, ah! són allà, són Ciutadans dels bons) o a Sant Fost de Campsentelles i un llarg, ample i alt etcètera

I a tants llocs on la força guanyadora no governarà perquè no ha tingut majoria absoluta ni ha estat capaç de bastir els acords per fer-ho possible o perquè senzillament les forces polítiques han sumat per fer fora a qui ha governat fins ara.

Les línies vermelles que es situen van fent esses segons convingui i es fan tant fines que en alguns llocs es trenquen i els dimonis d’aquí son àngels en altres llocs, els impurs del 155 són castigat en alguns llocs i en altres quan són necessaris, imprescindibles i cobejats per treure o posar governs a aquells que defensen la república inexistent (doctrina Ponsetí. Xavier Melero, i d’altres dirigents...) són purificats i marchando que es gerundio  .

No cal anar massa lluny a Vilanova els socialistes que és la força guanyadora no accedirà a l’alcaldia perquè un pacte permet que ERC es faci amb l’alcaldia, però a Sant Cugat del Vallès, socialistes Cup i ERC treuen l’alcaldia a JxCat...

Dinàmiques locals en diuen.....

Il·lustratiu era el comentari de la periodista Neus Tomàs, Directora adjunta d’‘Eldiario.es’ “A Sant Cugat han pactat ERC, PSC i la CUP. Ni perillosos sediciosos ni carcellers ni antisistema. Només política”.

Tot dit, només política que ajuda a justificar els pactes que és fan. Tot i qui ha hi ha que encara qualifica els pactes, quan afavoreixen són necessaris per regenerar, i quan et perjudiquen poden arribar a ser immorals.

Aquesta és una realitat de fa anys, aquest cop com que hi ha hagut l’experiència de Barcelona sembla que s’hagi fet més soroll.

I també, com cada quatre anys, es parlarà de modificar els sistema d’elecció d’alcaldes, d’atorgar majories.... Potser el que cal es canviar la llei electoral i de passada que sigui més ajustada a allò d’una dona o un home, un vot.....

Però ja se sap que només ens recordem de Sant Bárbara quan  trona

En fi un garbuix.

I l’anecdotari i la particularitat dels pactes és extens com hem pogut llegir i veure aquest darrers dies.   

Passem la festa de la democràcia, expressió tòpica del dia de les eleccions, i seguidament ve el “pestum”, la fortor, el malestar, per alguns dels pactes que hem vist, malestar que genera sens dubte una mena d’agror que es nota amb els discursos d’aquells que sabent-se la minoria guanyadora no ha assolit la victòria en la segona volta, aquella en que la ciutadania no vota i que està carregada de matisos, de simpaties, de sintonia o rebuig personals que són importants més enllà del discurs polític. En aquesta tessitura forces que ahir s’esgarrapaven avui es fan carantoines per governar junts

I també hi ha, diuen alguns, una direcció general d’“operacions d’estat” que es reuneix i va fent llistat dels llocs on s’ha de conspirar. I així hi ha pactes que s’atribueixen a l’enemic exterior i no a la pròpia incompetència.

Qualsevol pacte val. O no?

Algú qüestiona que en una assembla (que no és sobirana per més que es digui) es voti en contra d’un acord i després els electes faran el que voldran. Val oi?. Doncs a partir d’aquí es demonitzarà si no són dels meus i es premiarà si són dels nostres, altres expliquen les ingerències del Molt Honorable Torra al seu poble per fer tirar enrere pactes ja fets.... Gran gestió President!!

Tot és relatiu ja es veu.

I valgui com a conclusió de qualsevol debat sobre com de volubles són els pactes i com es poden justificar gairebé totes les fórmules inclosa C’s I ERC a Cabrera d’Anoia les sempre encertades i paraules del Francesc-Marc Álvaro, deia el periodista vilanoví en una piulada recollida pel diari Ara on fa un magistral resum de la situació: “Avui, com cada quatre anys, la realitat ens recorda: a) la ideologia no és l’únic fonament de la política; b) el factor humà, essencial; c) com diu la iaia, «Cada terra fa sa guerra»; d) la política és un aprenentatge de la decepció, escriu Daniel Innerarity, i e) això va de poder”.

Definitu!

Un cop resolt el tema de els investidures ve la de formar govern, repartir competències, responsabilitats i cadires.

I aquí també hi ha tota una àmplia gamma per qualificar aquest nous governs.

Els que tenen (i els que hem tingut també ) responsabilitats de govern sembla que caiem en la temptació d’adjectivar-los perquè sembli que amb el corresponent adjectiu són més reconeixibles o que tindran una major superioritat moral sobre els que simplement s’anomenen govern a seques.

I així neixen els govern d’esquerres, els de renovació, els del canvi, els del recanvi, els de progrés i un llarga llista.

A la nostra ciutat d’ençà la nit electoral ha anat canviant la nominació de l’hipotètic govern, primer s’apostava per una govern de pacte d’esquerres, poc després, potser quan fallava un part de l’esquerra, ja va passar a anomenar-se govern republicà i ara es tracta de fer un govern de majoria absoluta independentista que entenent el que vol dir cal saber si això per si sol resol algun problema dels plantejats a la ciutat (cobraran tots els impostos del vilanovins i vilanovines i renunciaran a les aportacions i subvencions de l’estat).  Tot plegat, paraules que no són garantia de res i en si mateixes no volen dir gaire cosa. Adjectivar governs d’entrada és un brindis al sol. És garantia de bon govern un govern independentista, progressista o republicà? En absolut. El paper aguanta el que calgui i totes les paraules. Serà després en les accions que faci aquest  govern es veurà pe on van les directius, prioritats del govern allò de la realpolitik posarà les coses en el seu lloc i serà al final del mandat quan es podrà comparar si del dit al fet hi coincidència o els pressupòsits inicials s’ha allunyat del que al final s’ha fet. Temps al temps.

Ara encara les aigües estan remogudes en molts pobles i ciutats fruit del pactes, les ferides estan obertes i sagnen, i les actituds d’alguns i algunes guanyadores de les investidures encara està impregnada d’una certa prepotència i la dels perdedors de ressentiment i greuges reals o imaginats per tant no és fàcil trobant punts de confluències.

La política i l’esport tenen similituds, joc a vegades dur, necessitat d’actuar en equip, lideratges evidents, estratègia, defensa i atac, tàctiques... en fi podríem trobar moltes altres similituds.

I encara potser hi hauria, vist el que ha passat aquets dies, un esport encara més comparable com és el rugbi, duresa certa i alguns cop ferides sagnants, placatges forts, impressionants topades, travetes impensables, bloqueigs que fan basarda, contacte físics, fintes impossibles, melés contundents i combatives  ...

Però malgrat la duresa aparent i real, el rugbi té un element peculiar i singular, el tercer temps, que és una tradició del món del rugbi. Després dels partits, els jugadors es troben per compartir una estona junts mentre beuen o mengen. És una manera de parlar del partit que han jugat amb tranquil·litat i sense tensions, aclarint els malentesos i ennoblir la competència i l’enfrontament.

Doncs potser el que cal en molt pobles i viles de Catalunya –i a la nostra també- buscar aquest tercer temps que aixequi de nou ponts d’entesa sense renunciar ni a les idees ni a les ideologies, però si crear un ambient on l’acord i la superació d’apriorismes i els tòpics recurrents sigui possible i permeti grans acords de ciutat que evitin entrar un cop més en temps de paràlisi.

Ho intentem?

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Últims articles publicats


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local