Xatonada

El xató de cal Guimerà

Àngels Santacana Figuerola 31-01-2020 14:02 Lectures 1088
Guimera acompanyat de Sara i Adriana Aldavert. Eix

Guimera acompanyat de Sara i Adriana Aldavert. Eix

Aquesta és la recepta que hi ha a la pàgina 28 del llibre Art de ben menjar: llibre català de cuina, dins del capítol “Entrepassades”.

Xató Se posa escarola en una plata, ab esqueixada de tunyina, bacallà, anxoes, etc. S’agafa penca de pebrot vermell sèch, s’escalda, se pela y’s dexata al morter; s’hi barreja una bona picada d’ametlles ab una mica d’all; s’hi afegeix oli y força vinagre, y s’aboca damunt de l’esquexada.

El llibre és anònim, però l’autoria s’atribueix a Sara i Adriana Aldavert, filles de Pere Aldavert i Josepa Sabaté, família amb la qual va viure Àngel Guimerà fins a la seva mort.

L’any 1927 la impremta de La Renaixensa n’edita la cinquena edició, i la mateixa editorial el reedita en successives ocasions amb el nom de Montse Salvià, pseudònim de les noies Aldavert. El 1940 és editat per Duran i Alsina i el 1968 per Aedos.

Parlo de l’edició del 1927 perquè és el llibre que hi ha hagut a casa de tota la vida; el teníem dins d’un calaix del moble del passadís i es consultava amb freqüència, sobretot les receptes de pastisseria. Amb motiu de la Xatonada, vaig voler mirar si el llibre tenia la recepta del xató.

Efectivament, tal com diu al preàmbul del llibre, les autores eren coneixedores dels ingredients del plat: “Si les autores s’haguessin proposat donar al públic un gran tractat de gastronomia, haurien aportat més material [...], però com que sols les ha guiades una senzilla afició a l’art culinari i al bon regiment de la llar, no han de fer gala d’uns coneixements històrics, fisiològics i psicològics que, en realitat, no fan gran falta a la cuina” (text adaptat).

La biògrafa de Pere Aldavert, Carola Duran, en el llibre La Renaixensa, primera empresa editorial catalana (2001), diu que Sara i Adriana foren ajudades per les intervencions del mateix Aldavert, a qui li agradava de menjar bé, i pels suggeriments d’Àngel Guimerà, i que l’obra va suposar una entrada important de diners.

El llibre s’anunciava en diverses revistes i diaris de l’època, a partir de la primera edició l’any 1923, com ara La Veu de Catalunya, La Campana de Gràcia o D’ací i d’allà. Es venia al preu de 5 pessetes. La importància i la bona acollida que va tenir aquesta obra es reafirma amb la notícia que l’any 1961 sortia a la revista Destino, dins l’article “Juan Cabané, escritor y maître de hotel”, on deia: “Nuestro hombre servía a tanta gente de letras que se le contagió el microbio de la literatura hasta tal extremo que Cabané, constante colaborador del Diario de Barcelona, lleva escritos centenares de artículos y lleva prologados dos importantes libros de cocina y gastronomia: Art de ben menjar y Tu cocina ”.

Tot i que l’origen d’aquest plat tan característic dels vendrellencs és desconegut, hi ha algunes teories que n’intenten explicar la procedència, però encara no se n’ha tret l’entrellat. El que sí que es pot afirmar és que es tracta d’un plat molt arrelat en la taula dels vendrellencs i que, de moment, aquesta pot ser la primera recepta escrita que en descriu els ingredients. De ben segur que les noies Aldavert i Àngel Guimerà, juntament amb els altres membres de la família, el devien haver degustat en més d’una ocasió.

Àngels Santacana Figuerola
Museu Àngel Guimerà

Tribuna

Tribuna Oberta per promoure l’intercanvi d’opinions, el debat i la reflexió

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

El Penedès i Garraf en ple arriba a la segona fase del desconfinament. A les portes de l'estiu i amb un futur incert, segurament ja heu començat a fer plans per a les vostres vacances

Heu començat a fer plans per aquest estiu?


No