Sobre l’explotació reproductiva de les dones

L’obtenció d’òvuls és el primer pas en moltes tècniques de reproducció assistida i, també, en la mal anomenada “gestació subrogada.  L’ovodonació a Espanya és legal, anònima i altruista, poden ser donants dones d’entre 18 i 35 anys, que abans han de passar una avaluació mèdica i psicològica. L’obtenció d’òvuls d’una donant exigeix diferents processos d’hormonació exògena per a obtenir entre 10 i 20 ovòcits mitjançant una punció ovàrica que es fa amb anestèsia.(1)  Aquests òvuls poden utilitzar-se per a una fecundació in vitro (FIV ) de la matixa dona que intenta quedar-se embarassada o en una tècnica de reproducció assistida (TRA) en la qual una altra dona rebrà aquests òvuls fecundats amb el semen de la seva parella o que provingui d’una donació anònima.

L’altruisme consisteix en que la donant rep una compensació que va de 800 a 1200 euros per tot el procés, que requereix entre 12 i 14 dies d’hormonació i controls mèdics continus. El preu d’ un procés FIV per a reproducció assistida pot ser, a qualsevol clínica privada, d’entre 4.500 i 9000€ euros. A Espanya, el nombre de criatures que podrien néixer d’una mateixa mare mitjançant aquesta tècnica és de sis, comptant les pròpies. Els òvuls es poden exportar si compleixen els requisits legals, que inclouen la prohibició d’utilitzar-los per subrogació. Espanya és una potència pel que fa a la donació d’òvuls i tractaments de fertilitat, el primer país de la UE i cinquè a nivell mundial. (3)

Els riscs de l’ovodonació per a la donant poden ser: Síndrome d’hiperestimulació ovàrica, que ens els casos més greus (2%) pot requerir ingrés hospitalari i cirurgia, reaccions a la medicació, infecció, hemorràgia, torsió ovàrica, incapacitat laboral y ansietat. No s’han estudiat els efectes de l’ovodonació a llarg termini. (4)

La clientela de les clíniques de fertilitat per aquesta TRA son parelles heterosexuals o dones soles amb problemes de fertilitat per qüestió d’edat o salut. Fora d’Espanya i als països on és legal la subrogació, parelles d’homes, i homes sols, paguen també per a la utilització d’òvuls dins d’ aquest procés. (5)

L’anomenada “gestació subrogada” consisteix a utilitzar una dona per gestar un embrió obtingut mitjançant FIV a partir d’un òvul d’una altra dona, que pot ser la contractant del procediment, o procedir d’un banc d’òvuls i semen de donant o del contractant del procediment.

Les agències dedicades a aquest negoci ofereixen diferents tarifes i “serveis” a diferents països, distingint aquells on és legal el procediment comercial o “altruista”, si es compleixen requisits referents a l’estat civil, salut reproductiva, o sexe dels contractants, també hi ha països on no hi ha legislació, però sí permissivitat.

En tots els casos els cossos de les dones són utilitzats com a un conjunt de factors productius d’un negoci global: primera matèria, mitjà de producció, font d’energia i espai de treball,  per a convertir un embrió en un bebè com a producte final, encarregat sota contracte i per un preu concertat. És un negoci global i deslocalitzat, ja que el procediment implica a dones de diferents països, que poden ser traslladades d’un país, on no existeix la subrogació, a un altre, on si existeix, però que no hi ha suficients dones disponibles; i com a conseqüència, aquestes dones són víctimes de tracta. L’obtenció d’òvuls, embrions, implantació, gestació i, fins i tot, el part poden realitzar-se a diferents països segons les condicions dels contractants i de la legislació. Es un negoci extractiu sobre la capacitat reproductiva de dones que es troben en situació de necessitat. L’any 2023 va moure 17.000 milions d’euros i es preveu que superi els 100.000 milions el 2033 (6).

El cost total del procediment varia segons cada país entre 50.000 i 200.000€ , dels quals la mare en rebrà menys del 50%, la resta es per a pagar despeses de l’agència que gestiona el contracte, altres despeses mèdiques, assegurances o transport. (7)  En aquests contractes s’ estableixen les obligacions de la mare, que perd tota autonomia sobre el seu cos i la seva vida (8).  Aquesta manca de control fa que les dones que gesten un bebè pel mercat pateixin violència obstètrica, tant durant el control de l’embaràs com durant el part, que sovint es fa per cesària, a la que poden ser obligades.

Tots els riscs associats a l’embaràs afecten més greument a aquestes mares: part prematur, hipertensió i sagnat (9). Les mares passen per un procés de dissociació respecte al seu cos i al fill que estan gestant, que han d’arribar a considerar com aliè. Algunes agències utilitzem termes com “transportista”, en masculí, o “portadora” per referir-se a les dones que contracten.(10)

Per als nadons la separació immediata de la mare que els ha gestat pot provocar greus conseqüències, tant psicològiques com trastorns de conducta i trauma d’abandonament. Amb l’agreujant que aquesta separació formava part del contracte pel qual van arribar al món, signat per la família que els criarà. L’estrès de la separació i la impossibilitat d’alletament influirà en el seu sistema immunitari. Tampoc podran conèixer el seu origen, en el qual podrien haver intervingut tres persones diferents de la família en la que es crien.

Alguns nadons poden patir també abandonament, ja sigui en el cas que no compleixin els criteris de qualitat que constin al contracte o que canviïn les circumstàncies dels compradors.

Igualment els compradors no necessiten acreditar cap criteri d’idoneïtat ni estan obligats a cap seguiment, hi ha hagut casos de menors que han anat a parar a mans de pederastes o han estat objecte de tràfic. (11)

A Espanya està prohibit llogar el cos d’una dona i comprar nadons dins les fronteres i s’han endurit les condicions per a inscriure nadons obtinguts en altres països, després d’un període de permissivitat, des del 2010 al 2025.

La relatora especial de les Nacions Unides ha reclamat la prohibició universal d’aquesta pràctica contrària a la dignitat humana. (12)

Per a saber-ne més, podeu consultar:

González López, Nuria  Vientres de alquiler, la mala gente. Ed Eolas, 2021-

O. Garcia, Berta(coordinadora)¿ Gestación subrogada? Un enfoque feminista de la explotación reproductiva.  Ed Serendipia 2023.

Trejo Pulido, Ana. En el nombre del padre. Serendipia  2023.

La Marea 105, marzo-abril de 2025  . La Industria de los vientres de alquiler

https://feministes.cat/explotacio-reproductiva

M. Xosé González Fontela
Associació de dones La Frontissa