Personalitat

Hòstia! Pilotes!

Jordi Larregola 03-02-2020 13:37 Lectures 1932
Miquel Montoro. Eix

Miquel Montoro. Eix

No paro de sentir-ho. A vosaltres no us passa? A mi em persegueix tothora, a tot arreu; sempre hi ha un adolescent a punt de repetir-ho: “Hòstia! pilotes! Què en són de bones! M’encanten!” I així tot el dia. Arribo a casa, on també hi viuen adolescents, i torna-hi amb la cançoneta. “Hòstia! Pilotes!…” Al final me la faran avorrir.

He intentat reflexionar sobre el seu èxit. Per què els seus missatges corren com la pólvora? Per què el seu autor és una celebritat a Youtube i a Instagram? Per què captiva tant als altres nois i noies? Què el fa especial? Al cap i a la fi, de bajanades en deixen anar tots i cadascun dels joves de Catalunya a raó d’uns tres-cents megabytes per segon. Són experts mundials en crear ximpleries, en riure’s del mort i de qui el vetlla.

No sé què en diran els experts en comunicació, però a mi em fa l’efecte que el xaval -Miquel Montoro per si el voleu buscar- té un punt fort indiscutible. És autèntic. No sembla estar actuant per a una càmera, no força el discurs, no es maquilla, no es disfressa, no exagera. És així -o això ens fa creure-, tal qual. I el cert és que tots els joves adoren l’autenticitat. La busquen per a ells mateixos, se l’estan forjant, se l’estan guanyant no sempre amb èxit. És el seu camí cap a la maduresa. Per això veure algú transparent, honest absolutament, els guanya, els provoca una certa admiració.

D’altra banda, el Miquel fa riure. Fins i tot seguidors estrictament castellanoparlants, mesetaris de soca-rel, el segueixen i els fa riure tot i que no n’entenguin ni un borrall. Les rialles també expliquen l’èxit. Els adolescents riuen per qualsevol cosa -diu el tòpic-. Però què té de graciós? És graciós perquè és singular. Probablement no hi ha cap company dels nostres fills que s’assembli al Miquel. Els adolescents perden moltes energies en seguir un corrent majoritari, o acceptable almenys, de vestimenta i de parla. En canvi, el nostre Miquel no parla com ells de cap manera, ni es vesteix amb un look estandaritzat dins la correcció. En Miquel és un friki. Dit per a persones grans: en Miquel es presenta com un rústic. Un Isidru. En part fa riure, però en part, se n’enriuen. I això ja no és tan agradable.

En Miquel havia patit assetjament al seu institut. No sé si una part del seu èxit en xarxes no beu de la mateixa font. I consti que si fos així, la culpa no seria teva, Miquel, si no dels qui et miren, dels seus valors, del seu esnobisme.

Pols de guix

Jordi Larrégola

Jordi Larrégola

El món vist amb ulleres de mestre

http://polsdeguix.wordpress.com/

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

La comarca del Garraf està registrant en els darrers dies un repunt dels casos de coronavirus entre la població i la Generalitat ha suspès els ingressos, les visites i les sortides de les residències de gent gran de Sitges

Creus que la població s'ha relaxat i no compleix amb les mesures de prevenció de contagis?


No