DIARI INDEPENDENT DEL PENEDÈS
Dimecres, 8 d'abril de 2020
Ara que estem en aquell punt de demanar desitjos per a quan tot això s’acabi, temps de somiar mons millors, m’apuntaré a demanar un conseller d’educació. Així, pla. Un conseller que entengui que tot el servei educatiu de Catalunya cau sota la seva àrea d’actuació
Sota les distàncies, sota la prudència, sota les mesures de seguretat que tots hem de seguir, continua latent la vida de cada dia, la familiaritat, l’emotivitat, l’afecte. Apareix en les mirades. Ara es veuen millor. Us les recomano totes. Ajuden a mantenir-se ferms
El pitjor que li pot passar a un polític és que faci indicacions que ningú segueix, quedar-se sol, parlant amb les parets. Si ets el líder i dius “cap a la dreta” i tothom darrera teu tomba a l’esquerra sense ni tan sols un moviment de protesta o unes paraules o un gest, és que t’has instal·lat en la irrellevància absoluta
Les proves d’accés -la selectivitat de tota la vida- es mantenen en vigor tot i ser discutides sempre. Són el malalt crònic del sistema educatiu que no s’acaba de morir mai. La víctima perfecta de la pandèmia, tenen una edat més que avançada i patologies prèvies. Potser recordarem el 2019 com l’últim any de les proves
Demà sortiré a comprar fruita. Ho espero amb una il·lusió infantil exagerada. Desitjo fins i tot no trobar-ne a la primera botiga i haver de seguir-ne tres o quatre
M’ha molestat la prohibició de fer activitats avaluables de manera telemàtica. No estava pas prohibit abans, oi? Mira que els havia preparat un examen xulo d’Stuart Mill! De veritat hi ha gaires adolescents sense mòbil?
Alegrem-nos germans! Exultin de joia tots els ciutadans! Que repiquin les campanes sense parar dia i nit! Ens ha nascut una nova llei educativa! Al·leluia!
Aquesta visió redueix els problemes a una mecànica d’oferta i demanda. Que hi hagi atur significa que hi ha poca demanda de mà d’obra en relació a la seva oferta
El lent ofec econòmic. La situació, però, es complica de seguida. Les escoles estan totes infrafinançades, sense distinció. Aquest és el problema principal
Qui surt a la tele dient: “vaja, sembla que no sabien gran cosa” o “em sap greu, les meves reformes han creat una generació d’ignorants”. Se’l menjarien!
La controvèrsia parteix d’una idea preconcebuda molt generalitzada però falsa: la idea que l’escola concertada, com que rep recursos públics, extreu recursos que serien destinats a l’escola pública
No paro de sentir-ho. A vosaltres no us passa? A mi em persegueix tothora, a tot arreu; sempre hi ha un adolescent a punt de repetir-ho: “Hòstia! pilotes! Què en són de bones! M’encanten!”
Visca la llibertat! Fora les imposicions! Si a l’escola els ensenyen als seus fills continguts que als pares els semblen inadequats, doncs s’hi neguen i punt, que són els pares home!
La manca de recursos continuarà esgotant l’escola. Després de tants cursos de retallades o de dotacions de misèria, les necessitats acumulades són tantes que caldran anys de pressupostos generosos amb l’educació per tal de recuperar-nos
Em temo que a casa nostra el primer és la clatellada. No només cap als mestres i professors, em sembla que és un hàbit força generalitzat. Abans de pensar, apallissar
Aquest és un dels meus temes predilectes. Sempre que puc en faig ostentació. Ho reconec, amb el anys he generat una certa malignitat, un gust per refregar en la cara dels qui ens farien treballar tot l’any, aquest petit benefici material de la nostra feina
El Departament d’Educació ha presentat no fa gaire el seu nou pla. Tot sovint en tenen un de nou, de pla, cosa que ja ens hauria de fer sospitar que l’educació no va gaire bé
És un misteri. Desapareixen les glaceres, desapareix l’Amazònia, desapareix el gall fer, la xurra, el linx i el cranc de riu ibèric i, a més, enmig d’aquesta devastació, també s’extingeix un ús del llenguatge: la ironia se’ns mor
Bé, no sé si el fiscal atendrà la denúncia del col·lectiu “Musulmans contra la islamofòbia”, ni tampoc sé si el jutge li donarà gaire recorregut
El terrorisme es va acabar amb un punt i final. La reconciliació comença després. Herenegun podria ser una fita en aquest inici. El món educatiu s’utilitza tot sovint per fomentar la divisió, per alimentar la sospita, per estendre falsedats
Una cosa és votar un Chikiliquatre o una Christina Wurtz a Eurovisió i una altra votar opcions sense usar el filtre cerebral, directament des dels òrgans genitals
És natural que qui no cobra vulgui no pagar, és una reacció mecànica. No obstant, un minut de reflexió ens permet adonar-nos que no pagar destrueix el mercat, com deia el gran Agustí Chalaux, i al darrere ens enfonsarem tots
