DIARI INDEPENDENT DEL PENEDÈS
Divendres, 22 de març de 2019
Ara ja ho sabem, en part gràcies a gent com en Marc Masip, fundador i director de desconnect@, un centre amb eines que ens podrien sonar tan estranyes fa uns anys com un hospital de dia per tractar l’addicció als mòbils
No sé si cap mare o pare tria escola en funció de la rua de Carnestoltes, ni tan sols si en descarta cap pel fet de no sortir-hi, però clar, amb el rei dels poca-soltes… es fa difícil encertar-la
Si he escrit amb traçades massa gruixudes demano disculpes, ara bé, crec que puc defensar almenys el sentit de les meves paraules
Si tots els estudiants deixessin en blanc els exàmens i hi fessin constar el motiu, la protesta seria demolidora, els resultats deixarien de tenir cap valor i ningú podria prendre cap represàlia de tipus acadèmic ni disciplinari
La qüestió, no obstant, no és si és necessari. La qüestió es que l’educació és un dret. Un dret personal, no de les empreses ni dels mercats
Per entendre el model educatiu que impulsava l’Escola nova cal entendre com era l’escola a principis de segle. Hi havia una doble xarxa escolar, la pública i la privada
Crec que ja va sent hora de deixar-ho clar, sense embuts. A les escoles catalanes s’adoctrina. Sí, si, tenien raó tots aquells qui des de la distància ens acusaven
D’innovacions, com de qualsevol addicció, n’hi de toves i de dures. Una de toveta, comparable a una llenceria fina, són les tecnologies. Pantalles, internet, Google i la Viquipèdia. Es tracta de substituir el llibre per un dispositiu amb connexió a la xarxa
Què fa el govern actual en matèria d’educació? Modificar la llei anterior. Què farà un govern de diferent color quan arribi a governar? Modificar la llei anterior. Quan es posaran d’acord en alguna cosa? Mai, seria perdre munició
Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més
Amb la crisi econòmica de 2008, en alguns estats dels Estats Units, s’ha posat en marxa un pla per estalviar despeses. Concentrar les hores del dilluns en la resta de dies de la setmana i convertir la feina escolar en una setmana de quatre dies lectius
Dubtem seriosament de la funcionalitat del nostre sistema educatiu. Els alumnes que l’abandonen en dubten encara més i, coherentment, marxen a buscar-se la vida o a jeure a casa seva
No és d’estranyar que s’hi vulgui ficar cullerada, al cap i a la fi, entre p3 i sisè de primària fan ús d’aquest servei uns 400.000 alumnes. Si el tiquet de menjador dels vostres fills costa sis euros, per exemple, compteu que estem parlant d’un negoci de 2.400.000 euros al dia
La identitat del nostre poble rau en la cultura. En un idioma propi gràcies al qual tenim una literatura, un teatre i un cinema. En els castellers, els calçots i el cagatió
El conseller Bargalló anunciava no fa gaire la supressió dels exàmens de setembre. Responen, deia, a un model memorístic, gens en línia amb l’avaluació competencial i contínua que es planteja per a l’ensenyament
Passa amb això de tenir èxit o no a l’escola el mateix que amb la superació de tests d’estrès per a un banc; pot ser que els superis per la teva fortalesa o pot ser per altres raons més fosques i que al cap de quatre dies estiguis rescatat. El problema és que els nois i noies no tenen gaires plans de rescat
No sé si l’escola és un bon instrument per canviar la societat, els grans ideals ja ens queden lluny i ens fan certa aprensió. Tinc força clar que les escoles no han alimentat la popularitat de l’autoritarisme
Qui vol uns treballadors crítics? A les esquerres els sembla indecorós mantenir-lo a l’exili. Probablement els fa la mateixa nosa que als falcons neoliberals però no queda bé, no és de bon gus
Per fi! S’acaben els números! Ja no hi haurà més vuits, ni sisos, ni quatres! Aquest pitagorisme malaltís serà extret del nostre sistema! Oh! Com en serem de feliços sense la pressió per un set o per un cinc!
Ens agrada veure els adolescents com a exploradors, però no ens sentim gens satisfets ni reflectits com a repressors
Fa la sensació que mentre ens anem adaptant als nous temps, encara no hem agafat prou perspectiva per veure’ls i interpretar-los amb una mínima correcció. Els més obvis parlen de crisi financera, però sembla bastant admès a hores d’ara que les finances són més aviat un símptoma que no pas la malaltia pròpiament
Ara fa pocs dies ens hem trobat gent manifestant-se en defensa de l’espanyol, la qual cosa, si tenim present quanta gent desconeix el castellà a casa nostra, resulta sorprenent
Aquest cop, tenim una novetat relativa, un fenomen que es repeteix amb una periodicitat més llarga, com els cometes. S’ha de regular novament la formació professional (hi ha titulacions que estrenaven normativa el curs passat).
Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més
