DIARI INDEPENDENT DEL PENEDÈS
Dimecres, 19 de juny de 2019
Té gràcia que se li pregunti pel futur en educació als economistes si tenim en compte que tradicionalment no han estat capaços de preveure cap futur -per proper que estigués- ni tan sols en la seva disciplina
L’examen és com la snitch -la piloteta alada- del Quidditch de Harry Potter. Ningú entén exactament de què va el joc, ara bé, quan es captura la snitch s’acaba i es guanya
Per què els gats i no les gavines? o les cotorres? o les rates o les paneroles?
A l’empresa Google o a les diferents plataformes de suport a l’educació se’ls pot donar tot. Tot. Regalat a canvi d’unes eines -útils però potser no imprescindibles-
L’any 2010, les tisorades ens havien de convertir en un exemple per a Europa i Espanya, en els campions de l’austeritat, en el model que tothom admiraria
El gran avantatge de l’esport, en comparació amb l’educació, és que els resultats són immediats. Cada setmana tens un examen que et diu on ets, qui ets, què et falta. Les proves són inapel·lables, guanyes o perds
Això sí, cal dir en el seu descàrrec, que la constitució en aquests deu anys ha canviat. Poc, és cert, però al 2011 es va aprovar que passaríem gana si era necessari abans de deixar de pagar els nostres creditors
La qüestió, no obstant, és que els he d’obligar i, com tots sabeu, enamorar-se per obligació és un contrasentit. Algun curs he estat temptat de deixar els alumnes sense un control estricte per a que pasturin lliurement per les lletres catalanes o universals
La superioritat moral ens porta a cometre disbarats antològics amb una tranquil·litat i un convenciment tan profunds que ens ceguen a qualsevol rastre de crítica
Us parlo d’en Griffin Spikoski. Quin fenomen! És capaç de derrotar al Fortnite els més experimentats i veterans jugadors, penja les seves partides al Youtube i, gràcies a tota la gernació que el segueix, obté uns guanys astronòmics
Que la població es reparteixi correctament a les escoles quan no ho fa al territori em sembla certament un problema de difícil solució
Ara ja ho sabem, en part gràcies a gent com en Marc Masip, fundador i director de desconnect@, un centre amb eines que ens podrien sonar tan estranyes fa uns anys com un hospital de dia per tractar l’addicció als mòbils
No sé si cap mare o pare tria escola en funció de la rua de Carnestoltes, ni tan sols si en descarta cap pel fet de no sortir-hi, però clar, amb el rei dels poca-soltes… es fa difícil encertar-la
Si he escrit amb traçades massa gruixudes demano disculpes, ara bé, crec que puc defensar almenys el sentit de les meves paraules
Si tots els estudiants deixessin en blanc els exàmens i hi fessin constar el motiu, la protesta seria demolidora, els resultats deixarien de tenir cap valor i ningú podria prendre cap represàlia de tipus acadèmic ni disciplinari
La qüestió, no obstant, no és si és necessari. La qüestió es que l’educació és un dret. Un dret personal, no de les empreses ni dels mercats
Per entendre el model educatiu que impulsava l’Escola nova cal entendre com era l’escola a principis de segle. Hi havia una doble xarxa escolar, la pública i la privada
Crec que ja va sent hora de deixar-ho clar, sense embuts. A les escoles catalanes s’adoctrina. Sí, si, tenien raó tots aquells qui des de la distància ens acusaven
D’innovacions, com de qualsevol addicció, n’hi de toves i de dures. Una de toveta, comparable a una llenceria fina, són les tecnologies. Pantalles, internet, Google i la Viquipèdia. Es tracta de substituir el llibre per un dispositiu amb connexió a la xarxa
Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més
