DIARI INDEPENDENT DEL PENEDÈS
Dimarts, 20 d'octubre de 2020
Segur que centenars de petites ocasions de conversa, d’interès, de coneixença m’han passat per alt per culpa de les presses i les urgències absurdes. En canvi, com a educador, em dedico professionalment a recollir tots els moments que puc d’aquesta mena
Quin mecanisme posareu que sigui més just per accedir a la universitat? La nota de batxillerat?
Si aquesta és la legislació vigent, esquinçar-nos la vestimenta perquè el govern intenta -per fi- donar-li compliment sembla absurd. Hauríem d’aplaudir que alguna de les lleis en vigor sigui respectada, no passa sempre
Si els contagis es disparessin la responsabilitat seria nostra, que per això serveixen els protocols. O què us pensàveu? Que seria per no haver contractat prou professors, no haver trobat espais i no haver concretat res fins quinze dies abans?
Tant de bo m’equivoqui però fa la sensació que estem esperant el juliol i l’agost, a veure si amb un estiu tòrrid el virus s’esmorteix i el quinze de setembre passem tots amb una mascareta de paper, un sabonet, molt voluntarisme i un copet a l’esquena
Al conseller, el fet de tenir classes de religió musulmana, potser fins i tot més concorregudes que les seves alternatives, li semblava contrari a una essència catalana que caldria preservar
Quan l’escola ha perdut la seva funció de custòdia, s’han fet mans i mànigues per, almenys, entretenir-los. Si no poden estar a l’escola, com a mínim, que aconsegueixin tenir-los una bona estona enganxats de manera autònoma a una pantalla
No sé si a una distància de dos metres un infant parlarà en confiança, explicarà les seves pors, les seves angoixes, els problemes familiars o les seves dificultats acadèmiques. No sé si a dos metres seré capaç de sentir-lo, d’empatitzar
Crec que és necessari posar en context les afirmacions que fa el govern sobre la tornada al setembre a l’escola. Se’ns està dient, com a mesura estel·lar, que els grups seran de 12 alumnes a primària i de 15 a secundària
Sóc un maleït retrògrad defensor dels tres mesos de vacances escolars, de l’avorriment i de l’autogestió de la vida, del descobriment casual i de la bretolada
Em sembla que va ser en Pepe Rubianes qui va dir que mirar un partit de futbol per la tele i concloure amb un “hem guanyat” era tan estúpid com veure una pel·li porno i dir “hem cardat
Necessitats com estem de bones notícies, tots hem acceptat de bon grat l’afirmació que els infants i joves de Catalunya suportaven aquest mes i una setmana de confinament sense excessius problemes. Bé, això és el que es diu
Sembla que les coses van per l’únic lloc per on podien anar. L’aigua sempre va avall, no pot fer altra cosa. Un aprovat general -o sigui, un cinc per a tothom- és llençar dos terços del curs a les escombraries, en conseqüència, el que s’ha decretat és un prohibit repetir curs general
El país està en estat d’alarma, els pares confinats o treballant amb por d’un contagi, a la tele es parla de guerra i es compten morts, els avis ni veure’ls, ells no poden sortir ni a llençar la brossa, però el que preocupa als membres del consell és que els alumnes es relaxin
Ara que estem en aquell punt de demanar desitjos per a quan tot això s’acabi, temps de somiar mons millors, m’apuntaré a demanar un conseller d’educació. Així, pla. Un conseller que entengui que tot el servei educatiu de Catalunya cau sota la seva àrea d’actuació
Sota les distàncies, sota la prudència, sota les mesures de seguretat que tots hem de seguir, continua latent la vida de cada dia, la familiaritat, l’emotivitat, l’afecte. Apareix en les mirades. Ara es veuen millor. Us les recomano totes. Ajuden a mantenir-se ferms
El pitjor que li pot passar a un polític és que faci indicacions que ningú segueix, quedar-se sol, parlant amb les parets. Si ets el líder i dius “cap a la dreta” i tothom darrera teu tomba a l’esquerra sense ni tan sols un moviment de protesta o unes paraules o un gest, és que t’has instal·lat en la irrellevància absoluta
Les proves d’accés -la selectivitat de tota la vida- es mantenen en vigor tot i ser discutides sempre. Són el malalt crònic del sistema educatiu que no s’acaba de morir mai. La víctima perfecta de la pandèmia, tenen una edat més que avançada i patologies prèvies. Potser recordarem el 2019 com l’últim any de les proves
Demà sortiré a comprar fruita. Ho espero amb una il·lusió infantil exagerada. Desitjo fins i tot no trobar-ne a la primera botiga i haver de seguir-ne tres o quatre
M’ha molestat la prohibició de fer activitats avaluables de manera telemàtica. No estava pas prohibit abans, oi? Mira que els havia preparat un examen xulo d’Stuart Mill! De veritat hi ha gaires adolescents sense mòbil?
Vilanova i la Geltrú, des d'abans
