I és cert que molts professors joves no han tingut un ensenyament de la lectura prou profund. (Torneu a llegir aquesta afirmació i us adonareu de fins a quin punt estem cardats)
Ho sé, fa de mal sentir: gastar diners públics en educació és antinatura. Estigueu tranquils, no patiu, Catalunya no seguirà aquesta via
Diners que arriben a canvi d’insistir en un model que ja es discuteix obertament i al qual mai se li han vist els avantatges
Ara bé, que molts centres no tinguin biblioteca, tot i ser obligatòria em sembla més un símptoma de la cultura que es respira que no pas una causa
I jo que intento com un babau que la canalla entengui que rebre una mala acció no et dona permís per cometre’n una altra!
Per als qui ens dediquem a l’educació que hi hagi nens i nenes és bastant fonamental
Tenim una feina amb una exigència social i política altíssima, però amb uns mitjans retallats -fins a tocar os segons van dir en el seu dia- amb un marc legal que de tant mutable ja és gasós i amb uns responsables polítics que enreden la població sistemàticament quan els convé
Mentre trobem alguna màgica solució que aconsegueixi que els nanos facin allò que és bo, o justament allò que els hem dit que facin, jo no llençaria a les escombraries la possibilitat de prohibir, vaja, que seria més pragmàtic i menys idealista
El filòsof sadurninenc i col·laborador d’Eix Diari, junt amb l’editorial MalasArtes, llança una campanya de mecenatge per a la publicació la seva nova novel·la
És fàcil i, si m’ho permeten, una mica barat, acusar un estudi de manca d’amplitud si no ens agraden els seus resultats
Xatos! Que hi ha feina! Desperteu! A una generació d’analfabets se’ls enfot la innovació educativa. El que necessiten és aprendre a llegir
Les persones sensates, moderades, ponderades i reflexives que ens governen no es llençaran a aventures cap a terreny desconegut. Tornar als llibres! Marededéu! Que inventin ells!
Pot semblar un lema del segle XIX però no, és d’avui. Ensenyem a llegir els catalans i catalanes del futur. Ja
No m’agraden els Tyets, però segurament fan més feina de la que puc fer jo a l’hora de protegir el català.
Toca repensar la nostra relació amb les pantalles, la nostra acceptació absoluta del món virtual. De fet, per què hauria de ser millor?
Si m’avorreixo és perquè no puc sortir corrents a perseguir aquella pilota o a llençar un triple o a jugar sense més història, jugar. Us en recordeu? Érem tan feliços quan jugàvem! Quina enveja!
Estic, en principi, protegit contra el chat GPT com una destral de sílex ho està contra un virus informàtic. I em sento bé
Vaja, tot i això, diguem que surto content. Que soc una mica massa perapunyetes segurament i que no he de perdre de vista que han vist “La filla del mar”. Posem-ho en valor, home!
Un munt de places escolars amb projectes ben diversos deixaran de ser públiques
Serem -i ho torno a dir- la primera generació en la història de la humanitat que ensenya als seus fills menys coses de les que sabem. Trist honor
Tothom aplaudeix que s’han de posar límits, però ningú vol ser el manobre o l’antidisturbis que es posa al davant i efectivament exercir de límit, de mur contra el que cal topar
No obstant això, no sembla una bona idea canviar el batxillerat mirant enrere. El batxillerat ha de mirar endavant per definició!
I potser hauríem de pensar en aquesta tendència nostra cap al disbarat i la bertranada quan parlem del món virtual i de les noves tecnologies
La discrepància entre els mecanismes gairebé espontanis del “mercat” educatiu i les tensions uniformitzadores del “sistema” educatiu s’hauran d’anar resolent en els propers anys
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local