Cal un canvi i començar a dir en veu alta allò que fa lleig de sentir: que ens hem d’arremangar i pencar i exigir
Malgrat tot, fins i tot malgrat els seus defectes, la justícia és l’últim reducte d’una legitimitat democràtica que es va erosionant més de pressa del que ens pugui semblar
Aquí no hi ha posició ideològica que valgui. Ens hem de regir pel rigor. L’escola ha de transmetre i ha de formar
Si tothom assolís una competència general en jocs, sense haver jugat mai a res, podria jugar a qualsevol cosa. Brillant
Transformar tot aquest corrent caòtic d’informacions en coneixement ens costarà un esforç personal llarg i, lamentablement, sempre incomplet
El fet que no ens hagin detectat com a oportunitat de salvació -ja no dic de negoci- em fa posar en alerta. A veure si no serem tan segurs? Mira que si tancar-se amb trenta adolescents diferents cada hora resultés una conducta arriscada?
Hi ha dues formes d’aproximar-se al fet educatiu. La primera és mirant-se el melic i la segona, mirant els alumnes
Gràcies conseller Bargalló. Gràcies també a tota la resta d’ineptòcrates. Heu fet de la meva vida una aventura. Si algun dia aquest episodi el transformo en una novel·la a l’estil de les que llegia d’adolescent, us prometo que us la dedicaré
Catalunya i Espanya tornen a recular en un informe internacional sobre l’assoliment de les matemàtiques i les ciències a 4t de primària. Maleïts informes! Quina mania tenen en avaluar aprenentatges!
Segur que centenars de petites ocasions de conversa, d’interès, de coneixença m’han passat per alt per culpa de les presses i les urgències absurdes. En canvi, com a educador, em dedico professionalment a recollir tots els moments que puc d’aquesta mena
Quin mecanisme posareu que sigui més just per accedir a la universitat? La nota de batxillerat?
Si aquesta és la legislació vigent, esquinçar-nos la vestimenta perquè el govern intenta -per fi- donar-li compliment sembla absurd. Hauríem d’aplaudir que alguna de les lleis en vigor sigui respectada, no passa sempre
Si els contagis es disparessin la responsabilitat seria nostra, que per això serveixen els protocols. O què us pensàveu? Que seria per no haver contractat prou professors, no haver trobat espais i no haver concretat res fins quinze dies abans?
Tant de bo m’equivoqui però fa la sensació que estem esperant el juliol i l’agost, a veure si amb un estiu tòrrid el virus s’esmorteix i el quinze de setembre passem tots amb una mascareta de paper, un sabonet, molt voluntarisme i un copet a l’esquena
Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.
Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!