DIARI INDEPENDENT DEL PENEDÈS
Dissabte, 18 de gener de 2020
La manca de recursos continuarà esgotant l’escola. Després de tants cursos de retallades o de dotacions de misèria, les necessitats acumulades són tantes que caldran anys de pressupostos generosos amb l’educació per tal de recuperar-nos
Em temo que a casa nostra el primer és la clatellada. No només cap als mestres i professors, em sembla que és un hàbit força generalitzat. Abans de pensar, apallissar
Aquest és un dels meus temes predilectes. Sempre que puc en faig ostentació. Ho reconec, amb el anys he generat una certa malignitat, un gust per refregar en la cara dels qui ens farien treballar tot l’any, aquest petit benefici material de la nostra feina
El Departament d’Educació ha presentat no fa gaire el seu nou pla. Tot sovint en tenen un de nou, de pla, cosa que ja ens hauria de fer sospitar que l’educació no va gaire bé
És un misteri. Desapareixen les glaceres, desapareix l’Amazònia, desapareix el gall fer, la xurra, el linx i el cranc de riu ibèric i, a més, enmig d’aquesta devastació, també s’extingeix un ús del llenguatge: la ironia se’ns mor
Bé, no sé si el fiscal atendrà la denúncia del col·lectiu “Musulmans contra la islamofòbia”, ni tampoc sé si el jutge li donarà gaire recorregut
El terrorisme es va acabar amb un punt i final. La reconciliació comença després. Herenegun podria ser una fita en aquest inici. El món educatiu s’utilitza tot sovint per fomentar la divisió, per alimentar la sospita, per estendre falsedats
Una cosa és votar un Chikiliquatre o una Christina Wurtz a Eurovisió i una altra votar opcions sense usar el filtre cerebral, directament des dels òrgans genitals
Ens agradi o no, la capacitat econòmica de la família condiciona els resultats acadèmics dels alumnes
Estan d’acord amb el poder, toleren l’autoritarisme i la crítica els sembla sospitosa d’entrada. Mantenen a la classe de filosofia que si Hitler ressuscités i accedís al poder, complirien les seves lleis. M’esgarrifa.
Tan tranquil com estava anant a classe i parlant de Plató i dels pronoms febles i acabo d’assabentar-me que se celebra el dia de l’Educació Financera
Comprenc que davant la grandiositat del paisatge històric que se’ns presenta, enlluernats per la perspectiva de substituir els corruptes governs espanyols pels corruptes governs catalans, hi hagi qui estigui predisposat a sacrificar la seva integritat física o la seva seguretat i placidesa
Més d’una tercera part dels infants i joves espanyols pateixen obesitat o sobrepès. Encara més, dues terceres parts no fan exercici ni una hora diària, que és la recomanació de l’OMS
Que l’educació és una prioritat del govern? Sí? Doncs parlem de diners i deixi l’educació en mans dels qui en saben
Els continguts ja no són importants, els tenim en un clic disponibles al mòbil. Per desgràcia portar una biblioteca de medicina a la butxaca no et converteix en metge; tenir tota la vikipèdia i l’enciclopèdia britànica al mòbil no fa ningú ni un gram més savi.
Treure conclusions en pedagogia acostuma a ser perillós per precipitació. Observar que un país treu molt bons resultats i concloure que hem de seguir el seu exemple en les maneres concretes de fer és arriscat fins a la temeritat
No qualsevol educació tradicional, pel fet d’etiquetar-se així, obtindrà millors resultats. Cal un nivell d’exigència adequat envers els alumnes però també envers el professorat
Sé que no seria suficient, però potser estudiar una reducció de les jornades laborals ens ajudaria a tots. A Espanya no es fan feines, es treballen hores
Té gràcia que se li pregunti pel futur en educació als economistes si tenim en compte que tradicionalment no han estat capaços de preveure cap futur -per proper que estigués- ni tan sols en la seva disciplina
L’examen és com la snitch -la piloteta alada- del Quidditch de Harry Potter. Ningú entén exactament de què va el joc, ara bé, quan es captura la snitch s’acaba i es guanya
Per què els gats i no les gavines? o les cotorres? o les rates o les paneroles?
A l’empresa Google o a les diferents plataformes de suport a l’educació se’ls pot donar tot. Tot. Regalat a canvi d’unes eines -útils però potser no imprescindibles-
Pagar els impostos que ens pertoquen ens deu portar a poder ser exigents i reclamar que els serveis funcionin raonablement bé, però pagar impostos no dona patent de cors per actuar de manera incívica
