Ensenyament

Pública-concertada (2)

La situació, però, es complica de seguida. Les escoles estan totes infrafinançades, sense distinció. Aquest és el problema principal. Tots els atacs a la concertada no són més que maniobres de distracció convenient; assenyalar un culpable i dividir el món educatiu quan en realitat, qui no compleix en cap cas amb l’obligació d’una educació gratuïta és l’estat. Ara bé, els mecanismes que regeixen la concertada tenen un punt de perversió administrativa que mereix que ens hi aturem.

Les quotes que la concertada cobra a les famílies són de dos tipus: el primer, en concepte d’activitats complementàries. Aquestes activitats no són obligatòries, han d’estar aprovades amb la seva programació i el seu preu per la generalitat i, en cap cas, poden significar un increment d’hores de matèries curriculars, o sigui, no podran fer més matemàtiques o més anglès. No resulten per tant una font de finançament compensatòria, ja que, obligatòriament ingressaran el mateix que els costi oferir aquesta activitat. No és un ingrés amb el qual es pugui compensar la manca de finançament públic. La segona quota habitual és l’aportació a una fundació o associació. Aquesta sí que va destinada a cobrir el dèficit de finançament, no obstant, el departament ja s’encarrega de recordar que el seu pagament és voluntari. De fet, obliga a que consti per escrit en cada rebut: “quota voluntària”. Per regla general, tothom atén els seus compromisos econòmics amb l’escola perquè tothom entén que hi ha una part de la seva existència que depèn de les famílies. Ara bé, una part d’elles, de vegades una part important, arriba a l’escola sense haver-la pròpiament triat. Se’ls ha assignat la plaça. En aquest cas, és difícil que aquests diners imprescindibles s’arribin a cobrar mai. Totes dues formes, no obstant, són assenyalades com a abusives i discriminatòries pels responsables polítics, els quals, com ja hem assenyalat, no fan possible en cap cas que l’educació sigui gratuïta. O sigui, jo no t’ho cobreixo, però tu ho has de fer de franc; com que no te’n surts et poso la proa; si entres en dificultats, a més, em quedo l’escola.

A aquesta situació s’hi suma el nou decret d’admissions que prepara ensenyament. No només no contempla una partida pressupostària (ara que sembla que hi haurà pressupostos) destinada a cobrir aquest dèficit generat per la mateixa administració, sinó que pretén canviar el model de preinscripció actual. Si finalment és aprovat, serà ensenyament qui decidirà el nombre de places que ha d’oferir l’escola concertada independentment de les sol·licituds que pugui tenir. O sigui, podrà reduir escoles concertades sense tenir en compte la demanda real que tinguin.

El perjudici per les escoles concertades pot ser enorme. L’estratègia del departament dirigida a culpabilitzar la concertada -i eliminar-la finalment- per tal de no aparèixer com l’autèntic responsable de les retallades en educació segueix amb passa ferma. És lamentable que en un país que es considera plural, respectuós amb les llibertats i amb la diversitat, s’opti, en matèria d’educació, per la uniformització centralista, per la tutela estatal i per atiar falses disputes entre col·lectius. És trist que un conseller d’esquerres sigui el responsable d’aquesta deriva de caire més aviat autoritari contra la llibertat d’ensenyament.

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Últims articles publicats


També et pot interessar

SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!