Economia local

Sobre monedes socials i economia circular

Andreu Bosch 11-03-2020 9:39 Lectures 346
Joan Pere Guzmán de Sitges Solidari, Ton Dalmau d'ECOL3VNG i Andreu Bosch d'APMA Garraf . Carme Dastis

Joan Pere Guzmán de Sitges Solidari, Ton Dalmau d'ECOL3VNG i Andreu Bosch d'APMA Garraf . Carme Dastis

Quan preparava la presentació de la xerrada de dissabte passat em va venir al cap la novel·la de Daniel Defoe, Robinson Crusoe. És la història d’un nàufrag, de com sobreviu en una illa deserta de els costes americanes i supera les diferents adversitats al llarg de 28 anys amb el seu enginy i la tecnologia heretada de la societat d’on prové. Obté de la natura tot allò que necessita i l’explota sense cap límit. Extreu, utilitza i llença quan es trenca o deixa de ser-li útil:  el paradigma de l’economia lineal.

Allò que era perfectament assumible perquè era un home sol en una illa deserta, i potser tolerable en una civilització que en la data de publicació de la novel·la (1719) comptava amb uns 700 milions d’éssers humans ja no ho és en un planeta que 300 anys després ha multiplicat la seva població per 11: 7.700 milions el 2019. Les circumstàncies han canviat i el model ja es veu que no pot continuar basat en aquell sistema. Proposem com a alternativa a l’economia lineal el que se’n diu economia circular.

L'economia circular és un sistema que posa en valor allargar la vida útil dels productes i trasllada els residus del final de la cadena de producció i consum al principi. Així doncs, com que els recursos naturals es fan servir més d'una vegada, «recirculen» i duren més, s'utilitzen de manera més eficient. En un sistema d’economia circular, per exemple, l’obsolescència programada no només seria antiètica i antieconòmica (pensant en l’economia del consumidor i l’ecologia del planeta) sinó també il·legal i es multaria les empreses que ho practiquessin.

Per altra banda, una moneda social promou no només la reutilització dels objectes de segona mà sinó també que els productes i serveis tinguin també un circuit «circular» en un mateix territori. El producte de quilòmetre zero es posa en valor. No pretén substituir la moneda de curs oficial sinó complementar-la amb aquesta finalitat. No serveix per enriquir-se ni per especular. Va a l’essència de la invenció de la moneda: una convenció social per facilitar l’intercanvi de béns i serveis. La Turuta, implantada a Vilanova sobretot, però també amb socis a Sitges, n’és un bon exemple, de projecte exitós, amb més de 10 anys de trajectòria.

D’això i de com la Turuta s’ha implantat a Vilanova,  ens en va parlar dissabte passat, dia 7 de març, davant un auditori d’unes 25 persones, Ton Dalmau, diplomat en treball social i programador informàtic, actualment jubilat. Creatiu social i trobador que, amb el banjo, fomenta el cant popular com a eina de cohesió més enllà de qualsevol frontera. És coimpulsor del moviment de transició a la ciutat de Vilanova i la Geltrú, cocreador de la moneda social la Turuta i coordinador-president de l’associació ECOL3VNG. Creador del joc Ecopolis per ajudar a entendre com amb l'ús de dues monedes complementàries pot millorar l’economia d’un poble.

Joan Pere Guzmán de Sitges Solidari també va intervenir en la presentació amb una interessant exposició sobre diferents experiències de monedes socials arreu del planeta, com la Lliura de Bristol o el Tumin i d’Economia Circular com la M-Kopa (sistema de microcrèdits i subministrament d’energia verda)  o l’E-farm (plataforma web i mòbil de compra-venda de productes agrícoles).

Hi va haver un intens debat en el qual es van repassar les dificultats en què s’ha trobat el projecte de la Turuta i com s’han anat superant totes, tot enriquint-lo, per tant, amb l’experiència que ara transmet en Ton. D’altra banda, també es va posar de relleu la contraposició entre treball productiu i treball positiu per a la gent, un treball que estressa i un treball que produeix satisfacció en qui el fa. Fins i tot, hi va haver propostes d’un nom per a una possible moneda social de Sitges: la tecleta, el drac, la dragoneta, el gegant, ...

Vam acabar la xerrada, com no podia ser d’una altra manera tractant-se del Ton, d’una forma poc habitual en conferències i reunions: amb les cançons del nostre Pete Seeger català acompanyat pel seu inefable banjo.

Andreu Bosch
President APMA GARRAF

Cartes a la direcció

Publica aquí el teu article d'opinió, comentari, denúncia, agraïment, etc, envia'ns un e-mail a opinio@eixdiari.cat

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

La pandèmia ens obliga a estar tancats a casa, que és la millor manera de frenar els contagis. Després de dues setmanes de confinament, ens agrada pensar en allò que farem quan això s'acabi.

Què és el primer que faràs quan s'aixequi el confinament?

Anar a veure la família
Quedar amb els amics
Sortir a fer esport
Anar a la perruqueria
Organitzar una festa
Passejar per la natura
Crec que em costarà tornar a la rutina
Altres