Valoració CCOO

Ara la prioritat és la salut, les cures i salvar l'ocupació

Josep M. Romero Velarde 31-03-2020 12:00 Lectures 529
Josep M. Romero Velarde. Eix

Josep M. Romero Velarde. Eix

Des del món del treball, ja sabem que aquesta crisi serà molt dura i profunda, es produirà en un espai molt curt de temps i tindrà un fort impacte en termes personals, econòmics i socials.

Estem davant l’avantsala d’un canvi històric i entre d’altres ens hi estem jugant l’ocupació, el nostre teixit productiu que ja estava en un procès d’adaptació al canvi tecnològic i com sortiran d’aquest context noves formes i valors d’organització social i els nostres drets socials de ciutadania.

Les últimes setmanes a CCOO han estat molt marcades inicialment per la negociació de mesures de flexibilitat interna i posteriorment per la presentació masiva de centenars d’expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) d’empreses de tots els sectors d’activitat. Constatem l’aturada dels nostres sectors industrials, on destaquen les centenars empreses auxiliars de l’automoció marcades per SEAT i NISSSAN, seguides per empreses dels sectors de béns d’equip, elèctriques, tèxtil, estampació, química, alimentació, agropequari, fred industrial, muntatge, vidre o béns de consum. Aturada total de l’activitat al sector serveis al comerç, l'hosteleria, restauració, comerç metall, neteja industrial i viària, seguretat, transports -  on destaca el sector aeri - i de serveis a l’Aeroport de Bardelona-ElPrat. També impacta molt fortament al sector logístic, arts gràfiques, l’educació privada-concertada, lleure socioeducatiu i cultural, la gestió esportiva, oficines i despatxos o al sector financer en general.

Aquest tsunami ens continua empenyent per reivindicar, com hem fet reiteradament, que les mesures han de permetre salvar ocupació, llocs de treball i reactivar el dinamisme econòmic desterrant la fòrmula dels acomiadaments massius, utilitzada de forma generalitzada en crisis anteriors.

Aquests dies també hem estat assistint, comprovant i exigint equips de protecció individual (EPI) i mesures de salut laboral pels sectors que restaven actius. Especialment preocupants continuen sent les condicions en què treballen encara avui les persones treballadores del nostre sistema de salut i de les residències geriàtriques de la nostra comarca que com s’ha demostrat son un dels principals focus actius de contagi del COVID-19. També hem comprovat l’actitud mesquina d’algunes empreses que opten pels acomiadaments en una situació tant complexa com aquesta i hem instat a l’autoritat laboral l’interrumpció d’activitat allà on no es donaven les condicions mínimes de seguretat.

CCOO valorem que les mesures de caràcter sociolaboral que s’han adoptat fins ara pel Governs català i espanyol van en la bona direcció. Recullen part de les propostes i reflexions que vam elaborar els agents socials per protegir treballadores, empreses i autòmoms. La nostra proritat sempre ha estat desincentivar els acomiadaments, agilitzar els tràmits dels ERTOS, controlar les causes dels mateixos per impedir fraus i que part de l’empresariat no eludeixi la seva obligació de pagar les cotitzacions socials de les persones treballadores. Tanmateix, la última mesura que totes les persones treballadores d’activitats no essencials es quedin a casa fins el 9 d’abril amb un permís retribuit, responent a la recomanació dels experts per frenar la pandèmia i reduir la pressió al sistema sanitari, ens sembla encertada tot i la seva evident improvització. Més endavant negociarem la recuperació d’aquestes jornades de treball, però hem de posar l’accent en que aquest important esforç col·lectiu ha d’anar acompanyat de la garantia de mesures de protecció i acompliment dels protocols de seguretat adequats per a totes les persones que han de seguir treballant. La seva salut és tant important com la de la resta de la població. Confiem en què les conseqüències positives d'aquestes mesures i d’altres es puguin veure aviat.

Fer front a aquesta emergència social provocada per la crisi econòmica també va de corresponsabilitat. Es fonamental evitar que la sortida d’aquesta crisi recaigui exclussivament sobre les classes treballadores, sobre els sectors socials més humilds i vulnerables de la nostra societat. Les empreses han de complementar prestacions perquè moltes poden fer-ho i les entitats financeres haurien de contribuir significativament en aquesta hora greu. Els autònoms i les families treballadores han de poder cobrar de forma ràpida i àgil les prestacions per desocupació i hem de garantir i equipar també aquest dret per un col·lectiu especialment desprotegit com són les treballadores de la llar. També toca garantir el dret efectiu a un habitatge per a tothom, desenvolupar la Renda Garantida i d’altres alternatives de mínim vital per a la ciutadania.

I també en aquest moment decisiu, necesitem d’una Unió Europea que exerceixi un fort lideratge polític i que aposti per polítiques de despessa pública, suport en inversió i protecció als països membres més afectatats. Necessitem una Europa que aposti per la solidaritat i no renunciï als seus valors fundacionals. La UE s’està jugant el seu futur i la seva viabilitat si no es capaç de donar una resposta concertada davant la crisi més greu després de la segona guerra mundial probablement es deslegitimarà socialment de forma irreversible.

Anar més enllà també significa que els Ajuntaments, el Consell Comarcal i les entitats supramunicipals orienten totes les seves accions al suport incondicional en l’emergència sanitària i la protecció social de la ciutadania. Més endavant hauríem de trobar en la concertació social, per trabar grans consensos amb  el teixit social i els agents socials i econòmics que ens permetin avançar col·lectivament amb cohesió i justicia social i dibuixar un desenvolupament econòmic sostenible i inclusiu.

Serveixin aquestes línees per fer un reconeixement a les persones treballadores, que es el millor capital que té una societat.

Persones que en les circumstàncies més adverses donen el millor de si, que assumint els riscos ens cuiden, protegeixen, assisteixen i recolzen donant-nos un lliçó permanent de solidaritat comunitària, amb una menció especial al personal sanitari i de la dependència. També a les persones treballadores del sector agroalimentari, de les cures i l’atenció domiciliària, al sector del comerç, transports i tants d’altres. Agraïment i admiració a totes les expressions solidàries que apareixen cada dia als nostre barris i ciutats.

I també, vull aprofitar sense voluntat de ser corporatiu, per reconèixer i visibilitzar la ingent tasca dels i les sindicalistes, aquests dies s’han multiplicat atenent, assessorant, acompanyant als treballadors i treballadores de les seves empreses. A CCOO hem rebut aquests dies milers de consultes, hem donat resposta a les inquietuds, hem donat certesses i insuflat ànims a seccions sindicals, empreses, sectors i persones anònimes que s’han adreçat a nosaltres, posant a prova la nostra capacitat organitzativa.

Hem articulat un dispositiu telefònic (933 100 000), telemàtic (https://consulta.ccoo.cat) per solucionar tots els dubtes i conflictes que han aparegut i de ben segur continuaran sorgint en el compliment dels decrets i normativa laboral aprovada els últims dies.

Aquesta crisi, que ha superat qualsevol ficció que haguèssim imaginat ens tocaria viure i que verificarà la solidesa dels nostres valors com a societat, depèn com es gestioni pot esdevenir en una crisi de característiques sociopolítiques impredictibles. Ha fet aflorar algunes de les pitjors conseqüències d’un món globalitzat interdependent, inestable, amb incertessa permanent o amb una fragilitat compartida que ens posa davant del mirall d’una societat profundament desigual.

Ara toca que passi a un primer pla la protecció de la salut i de les cures de la ciutadania i enviar un missatge d’ànim, suport i d’esperança en el futur, tot esperant que entre les grans lliçons de futur aprenguem a valorar l’imprescindible valor d’allò públic, cultivar la cooperació i practicar la fraternitat.

 

Josep M. Romero Velarde
Secretari general CCOO Baix Llobregat, Alt Penedès, Anoia i Garraf

Tribuna

Tribuna Oberta per promoure l’intercanvi d’opinions, el debat i la reflexió

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

La pandèmia ens obliga a estar tancats a casa, que és la millor manera de frenar els contagis. Després de dues setmanes de confinament, ens agrada pensar en allò que farem quan això s'acabi.

Què és el primer que faràs quan s'aixequi el confinament?

Anar a veure la família
Quedar amb els amics
Sortir a fer esport
Anar a la perruqueria
Organitzar una festa
Passejar per la natura
Crec que em costarà tornar a la rutina
Altres