Coronavirus

No tot està perdut

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Durant aquests dies de crisi sanitària i capitalista i de necessari confinament, per a gairebé tota la població que no treballa en llocs essencials, hem pogut constatar que no tot està perdut. En aquest sentit, em vull referir a com ha crescut el sentit de comunitat o a com ha sorgit la solidaritat entre persones i col·lectius diversos.

A falta del carrer, els balcons han esdevingut un espai més de socialització i protesta. Socialització d’agraïments vers els i les treballadores de la sanitat pública, compartint la música que toquen els nostres veïns i veïnes de balcó a balcó, o fins i tot jugant al bingo entre balconades. Protesta, en forma de repic de cassoles contra tots aquells que durant anys ens han esquarterat un bé essencial i comú i ara corren a rentar-se la cara a partir de missatges i accions benèfiques cap a la sanitat pública; o contra una monarquia caduca, paràsita i corrupta, que amagava una herència, destinada a l’actual monarca, extreta de negocis bruts i tacats de sang amb el règim d’Aràbia Saudita.

A falta d’administració, han sorgit les xarxes autoorganitzades de voluntaris i voluntàries que han pres partit per ajudar en tot allò on l’administració no ha sabut o no ha volgut arribar. Col·lectius juvenils que ajuden a persones grans a fer la compra; exèrcits (dels bons) per sargir mascaretes pels serveis més essencials; o la creació i fabricació d’elements d’autoprotecció i per a la salut a partir d’impressores 3D. Davant la inacció administrativa, solidaritat, autoorganització i autogestió de la ciutadania.

Malauradament, aquesta crisi ens fa i ens farà viure mals moments. Però també ens ha fet veure que no tot està perdut en una societat, on per desgràcia hi impera un individualisme ja de per si egoista. S’ha fet més evident, i no només com una qüestió temporal fruit de la crisi, que la societat vol participar en projectes col·lectius i solidaris per avançar cap a una societat més justa, i també ens ha permès sortir al balcó i parlar amb el veïnat, accions gairebé impossibles amb la vida precària i accelerada que ens han venut. Aquesta crisi pot suposar -i així esperem que sigui, perquè tornen temps difícils- un rebrot del poder de la ciutadania per defensar allò públic i el bé comú enfront dels poders de l’estat espanyol, la UE o l’FMI que intentaran imposar més retallades, més autoritarisme i menys drets, sempre en nom dels beneficis privats. Llavors serà quan haurem de baixar dels balcons i compartir carrers i lluites amb les persones que ens han acompanyat durant el confinament, els nostres veïns i les nostres veïnes.

Noel Viñas Serrano, regidor de la CUP de Vilafranca

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local