Coronavirus

Les lliçons de tot això

Miquel Casellas 05-04-2020 19:44 Lectures 827
ACN

ACN

Aquestes setmanes que estem a casa confinats hem tingut l’oportunitat d’aprendre moltes coses. Potser no han entrat ni noves dades ni coneixements en la nostra memòria, però ha estat com un màster en valors i en línies bàsiques de funcionament social. Allò que tenim al nostre voltant que ens ha de servir per marcar unes línies d’acció en altres esdeveniments que ens puguin acompanyar en el nostre futur.

La base de tot és que aquí cada país va a la seva. Això de la comunitat mundial ha fet aigües per tot arreu. Tampoc ens ha servit Europa que on cada país ha actuat d’acord amb els seus interessos, deixant de banda la resta d’aquest famosa unió que fa anys que ens va acollir. Sembla ser que només per temes econòmics i polítics, però per la resta el més justet.

Pel que fa a Espanya aquí tenim encara un estat centralitzat com sempre l’hem tingut. Això de les autonomies és com un joc que ens deixen una estoneta, però en el moment que ens pot ser útil per fer una distribució i organització racional segons cada regió del país, doncs res. Aquí hem d’estar sota el paraigües de la unitat d’Espanya. Encara que alguns ministeris fa anys que són residuals més que altra cosa, quan s’han de tornar a engegar es fa per la unitat d’Espanya que és el que interessa en el fons. No sigui que vingui un virus i ens destrossi aquesta harmonia i concòrdia que sempre hi hagut entre els seus pobles estimats. Aquí seguim fent el cafè per a tots sense tenir en compte les particularitats de cada regió i la seva situació. Tot es porta des de Madrid i no ens despistem gaire, per això tenim les presons i les pressions.

En consonància amb tot això no hi ha res que justifiqui la presència d’un parell o tres de militars en les rodes de premsa que sovint ens oferia Madrid. Faltaven personal tècnic que entengui com va això del virus o sociòlegs. No ens atacaven els veïns ni per terra, ni per mar ni per aire. Hi ha una casta que de tant en tant s’ha de treure per demostrar qui mana en aquest país realment encara que ens vulguin vendre aquest producte adulterat de la democràcia i els seus derivats.

Després ve la realitat de tot plegat. Després d’unes setmanes que la cosa ja es veia que anava conquerint territori aquí els nostres responsables polítics no van actuar amb la rapidesa que era necessària per parar el cop. Si que estem tots immersos en un confinament global, però aquest s’hauria d’haver aplicat abans, recordant les escenes que es veien des de la Xina que després van passar a Itàlia. Aquí promulgant lleis un diumenge tot just abans de les 12 de la nit i que s’havia d’aplicar el dia següent. Tot molt improvisat per un país modern que havia vist com evolucionava amb un mes de temps.

Una altra cosa que s’ha demostrat aquests dies és que aquí el que interessa és la moratòria en el pagament d’impostos i taxes. Aquí que durant quasi un mes moltes empreses han hagut de tancar, quan toca pagar els autònoms no hi ha demora. El dia 31 i si de cas ja en parlarem endavant. Alguns consistoris seguint l’exemple de Madrid també han fet el mateix amb els seus impostos. Ja veig que al final de l’any ho tindrem tot acumulat junt amb les festes, trobades, celebracions i altres esdeveniments ajornats per culpa d’aquest monstre.

Després tenim allò que no falla mai com és la solidaritat humana i el caliu humà. En la majoria de municipis s’han creat xarxes per ajudar a la gent que no hagin pogut sortir al carrer. Persones anònimes que a través de les xarxes s’han mogut per aconseguir els elements necessaris per aquestes persones que s’havien de quedar a la llar.

Aquest valor de la nostra societat no acostuma a fallar mai. Ara que últimament estem vivint escenes mai vistes en aquest país s’ha creat un sentiment comú que és una de les aportacions d’aquest segle a la nostra història per sobre d’ideologies i creences.

Aquest és un dels valors que els més petits de casa aprendran aquests dies de confinament. Potser no se sabran ni la llista de reis gots i els afluents del Guadiana, però si que aprendran en primera persona aquests coneixements que els poden ser més útils que moltes coses que tradicionalment ens ha tocat aprendre a les escoles d’aquest país.

També hem sabut treure el màxim rendiment a les xarxes socials i les aplicacions de mòbils destinades a les comunicacions humanes per imatge i so. Aquestes han estat les més utilitzades aquest dia. També hem tornat a trobar el sentit del viure en família i hem redescobert que el telèfon de casa fix de tota la vida serveix per fer trucades com abans fèiem, però que amb el temps hem deixat de fer.

Hem après que les armes no les porten els més valents, sinó que aquests van amb bata blanca i amb una màscara més o menys moderna. Petites històries que quedaran de tot això que passarà i ens en sortirem un cop més.

Què t'anava a dir

Miquel Casellas

Miquel Casellas

Un garbell de les petites llavors que et trobes pel camí de la vida

http://www.miquelcasellas.blogspot.com.es/

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

El Penedès i Garraf en ple arriba a la segona fase del desconfinament. A les portes de l'estiu i amb un futur incert, segurament ja heu començat a fer plans per a les vostres vacances

Heu començat a fer plans per aquest estiu?


No