Seguretat a l'aigua

Consells per gaudir de l’aigua amb seguretat

Pla general d'un dels aspirants fent una de les proves de selecció de la Creu Roja per ser socorrista. Creu Roja

Pla general d'un dels aspirants fent una de les proves de selecció de la Creu Roja per ser socorrista. Creu Roja

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

L'estiu és aquí, fent piscines, platges i parcs aquàtics una gran manera de batre la calor. L'activitat a l'aigua és divertida però el perill sempre està present. Cada any més de 400 persones moren ofegades al nostre país. Aquest perill es pot prevenir fàcilment educant nens i adults sobre la seguretat de l'aigua. A mesura que l'estiu s'escalfa i les piscines i les platges s'omplen, tots hauríem de llegir aquests 13 consells i compartir-los. Ajudant a protegir-se a un mateix i als altres d'esdevenir víctimes dels ofegaments d'aquesta temporada.

13. Saber qui està en risc. Tothom que interactua dins i al voltant del medi aquàtic corre en una mesura o altra un risc. Estadísticament els homes de 18 a 65 anys que si saben nedar ocupen el primer lloc, seguits d'homes i dones d'edat avançada i dels infants.

12. Saber quins factors influeixen en el teu risc. Factors principals augmenten el risc d'ofegament: - Manca de capacitat de natació: situació habitual en adults d'edat avançada i infants. Ensenyar a nedar als nens d'edats d'1 a 4 en classes de natació per reduir el risc d'ofegament és una de les accions a prendre, però en cap cas és una garantia de no ofegament. Les edats avançades, a causa de la natural pèrdua de capacitat física i de mobilitat, han de prendre molta cura a l'hora de gaudir del bany.

- Manca de barreres: barreres d'accés com les tanques perimetrals impedeixen que els nens petits entrin a la piscina sense supervisió.

- Manca de vigilància estreta: L'ofegament pot succeir ràpidament i en silenci. Cal que hi hagi sempre un adult responsable i capaç que vigili de manera exclusiva als infants i nedadors amb poca habilitat. Recordem que els responsables dels infants són sempre els pares, mares o cuidadors i que els socorristes vigilen a tothom.

- Ubicació: La majoria d'ofegaments en infants d'1 a 4 d'edat succeeixen en domicilis i espais privats. La resta sol concentrar-se en espais aquàtics naturals com platges, rius i pantans.

- No portar armilles salvavides: L'ús d'una armilla salvavides, que en tota circumstància mantingui al portador amb la cara fora de l'aigua és l'única garantia de no ofegament.

- Consum d'alcohol: l'ús d'alcohol està involucrat en molts casos d'ofegament, tant d'adolescents com de persones adultes.

- Trastorns de salut: Les malalties cròniques poden causar un episodi sobtat de malestar, mareig o situació que impedeixi a la persona nedar o sortir de l'aigua. De nou, alerta amb les persones de més edat.

11. Saber i ser realista amb el nivell propi de natació. La valoració del nivell propi de natació i capacitats aquàtiques és molt important. Saber nedar, no és sinònim de no poder ofegar-se. La percepció personal de quina és la nostra capacitat pot no ser realista o no estar acord amb el context de la situació. Ser realista i prudent pot ajudar a impedir situacions a l'aigua en les quals podria potencialment succeir un ofegament. Saber nedar bé i ràpid en una situació totalment controlada no implica que reaccionem igual davant situacions inesperades.

10. Saber nedar. Aprendre a nedar no és tan sols cosa d'infants. En termes generals "saber nedar" es descriu quan som capaços de flotar i desplaçar-nos per una làmina d'aigua sense perill per a la nostra vida. Les habilitats de natació redueixen significativament el risc d'ofegarse. Actualment però l'aprenentatge de la natació es basa en la flotació, el desplaçament, la respiració i la tècnica d'estils. Però és molt diferent nedar en aigua freda i amb roba que fer-ho en aigua temperada en una piscina climatitzada. El mateix passa davant de situacions inesperades com una caiguda accidental, un corrent marí, onades o la por davant d'un perill... Recordem sempre que la immensa majoria de les persones ofegades "sabien nedar".

9. Saber reduir el risc d'ofegament a casa. Evitar el consum excessiu d'alcohol prop de làmines d'aigua. Instal·lar una tanca perimetral al voltant de la piscina, no escalable i equipada amb porta de tancament automàtic amb sistema d'apertura anti infants. L'ús d'alarmes de capbussada és acceptable, però aquestes funcionen un cop l'infant ja ha entrat o caigut dins l'aigua. Retirar sempre pilotes i altres joguines de la zona de la piscina immediatament després de l'ús, per evitar la temptació dels nens per entrar a la zona sense supervisió. Destinar sempre un adult responsable a la vigilància dels infants dins i al voltant de l'aigua.

8. Saber sobre la seguretat al mar . Més del 80% dels ofegaments es produeixen en llocs on no hi ha servei de salvament i socorrisme o fora de l'horari de servei. En aquesta situació la seguretat dels nedadors recau en la seva responsabilitat. Si hi ha banderes que indiquin la situació de seguretat del bany, informar-se.

Els corrents de retorn, l'aigua que retorna des del trencant al mar en direcció perpendicular, pot desplaçar als nedadors més forts. Aquests corrents habitualment no desplacen a les persones a grans distàncies. Cal sortir-ne nedant-hi a favor i desplaçantse cap als costats fins que notem que la força desapareix i podem retornar a la riba. No és segur realitzar cap activitat aquàtica de manera individual.

Nedar sempre amb un company, o que aquest ens controli des de la riba. Per a nedar no cal allunyar-se de la riba de la platja, amb un fons on l'aigua ens superi els malucs ja podem nedar perfectament. Fer-ho sempre en paral·lel a la costa. Supervisar constantment nens i adults d'edat avançada al voltant i dins de l'aigua. Les ones, també al trencant sec, poden tombar-los i arrossegar-los, augmentant el risc d'ofegament. Evitar nedar prop de roques. Canvis en les onades, o vents poden causar que hi topem i resultem ferits. L'ús d'elements flotants, maneguets "matalassos", tubs de goma-escuma, flotadors.... 

Ha de quedar restringit on l'usuari toqui fons i sempre sota el control d'un adult responsable i capaç d'ajudar en cas necessari. Sovint, les onades o el vent poden allunyar l'objecte i usuari de la vora. En cap cas són elements de seguretat, són tan sols element de joc o destinats a l'aprenentatge de natació en entorn controlat, inclosos "bombolletes" i maneguets.

7. Conèixer la seguretat al mar. Esports aquàtics com el caiac, paddle surf.... són emocionants, però no adoptar mesures d'autoprotecció pot resultar perillós. Cal adoptar les mesures adients a cada activitat.

6. Saber triar una armilla salvavides. Algunes armilles estan dissenyades per mantenir el cap per sobre l'aigua per ajudar a respirar, d'altres tan sols proporcionen certa flotabilitat però no eviten ofegament en cas de mareig o pèrdua de la consciència. Les armilles han de ser de la mida adequada a l'usuari i estar ben cordades. En el cas dels infants comprovar sempre que ajusten còmodament i no permeten que la barbeta passi cap a sota. Tota armilla salvavides ha de fer que una persona surant boca avall giri de manera automàtica, sense que qui la porta hi intervingui, fins a col·locar nas i boca amunt fora de l'aigua.

5. Conèixer els riscos dels mal anomenats "semi ofegaments". Qualsevol persona que pateixi un ofegament, independentment que n'hagi sortit il·lès i el qualifiquem d'un ensurt, ha de ser valorat per personal sanitari. En casos on hagi entrat aigua als pulmons, amb tos i expectoració evident, dificultat respiratòria.... Serà de vital importància aquesta valoració. Els efectes que posteriorment pot causar aquesta entrada d'aigua a l'aparell respiratori ens podria portar complicacions greus.

4. Saber reconèixer una emergència. Reconèixer un nedador angoixat pot ser complicat. Tota persona a l'aigua que de manera subjectiva ens sembli que pugui tenir dificultats cal prendre-ho seriosament. Un nedador en perill pot intentar nedar, però no avançar. Si no se'ls ajuda, es convertiran en una víctima d'ofegament "actiu". Les víctimes actives poden intentar pressionar amb els braços al costat en un intent instintiu de mantenir el cap per sobre de l'aigua. Les víctimes actives es convertiran en víctimes ofegades inconscients si no són rescatades, i flotaran immòbils i en alguns casos s'enfonsaran.

3. Saber respondre a una emergència. Si detecteu que falta algú, comproveu primer l'aigua. Si veiem a una persona amb problemes a l'aigua o creiem que en podria tenir:

1) Fem-li saber que ha estat vist i que es demana ajuda.

2) Alertar als socorristes i/o trucar al 112.

3) Intentar no perdre'l de vista i intentar fer-li arribar, si és possible, algun objecte flotant.

4) Mai intentar realitzar un rescat si no estem entrenats per a fer-ho.

2. Autoprotecció i seguretat a l'aigua.

a) Supervisar als infants a l'aigua i al voltant: designar un adult responsable i capaç d'ajudar. Estar prou a prop per arribar als infants en tot moment. L'adult responsable no ha d'intervenir en cap altra activitat mentre supervisi els nens, fins i tot si hi ha socorristes.

b) Utilitzeu el sistema de "companys" nedar sempre amb un amic. Cada parella vetlla que el seu company estigui sempre a la seva vista i sense problemes. Seleccionar sempre espais vigilats per socorristes.

c) Seguretat en persones amb malalties: Si un membre de la família o un mateix pateix malalties cròniques que puguin provocar problemes a l'aigua, fer-ho sempre acompanyat i en zona segura. En cas de dubtes respecte a la idoneïtat de fer esforços en l'aigua consultar amb el seu equip d'atenció primària.

d) Aprendre a nedar: les lliçons formals de natació poden protegir de l'ofegament, però no són una raó per evitar una supervisió constant al voltant de l'aigua.

e) Aprendre a actuar en cas d'ofegament: Fer maniobres de ressuscitació cardiopulmonar en el temps que tarda el servei d'emergències a arribar pot augmentar les probabilitats de supervivència d'un ofegat.

f) No confiar en elements flotants: Cap element flotant que no sigui una armilla salvavides homologada per a navegació, es pot considerar com a element que eviti l'ofegament.

g) Evitar l'alcohol: El consum d'alcohol abans o durant la natació o esports nàutics pot reduir les nostres capacitats físiques i mentals. Tampoc s'ha de consumir quan ens fem càrrec del control de persones que són dins l'aigua.

h) Eviteu les capbussades amb grans inspiracions prèvies: Sovint, com a tècnica per a augmentar el temps que podem passar sota l'aigua es realitza la maniobra d'espirar i inspirar repetidament, de manera forçada i profunda. Aquesta acció pot comportar marejos i alteracions de consciència que poden portar a patir un ofegament.

i) Valorar la meteorologia: forts vents i tempestes poden canviar ràpidament les condicions de l'aigua. Comprovar sempre les previsions meteorològiques locals abans d'anar a la platja, a la piscina o a qualsevol zona d'aigua.

j) Evitar entrades sobtades a l’aigua, sobretot després d’estar molta estona al sol, fent exercici o després de menjars abundants. Sortir immediatament si ens sentim malament.

1. La seguretat és cosa de tots. Les administracions han de protegir a la població, però cal que aquesta també sigui conscient dels perills. La ciutadania ha de prendre les mesures adients de seguretat personal i seguir les indicacions bàsiques d'autoprotecció. La reducció dels accidents en medi aquàtic vindrà de la suma d'una implicació directa i acurada per part de totes les administracions i de la corresponsabilitat de tots.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local