Coronavirus

L’estiu (per fi) s’ha acabat

Sixte Moral 20-09-2020 11:11 Lectures 549
ACN / Miquel Codolar

ACN / Miquel Codolar

En aquells bojos i prehistòrics anys seixanta va fer furor la cançó del Dúo Dinámico que cantava el final de l’estiu i ho feia de manera que va obtenir un èxit i una difusió notable. No parava de sonar. I ja l’invocàvem l’any passat quan també ens plantejàvem el final de l’estiu i la represa del curs polític, socials, educatiu....

La recordem:

El final
del verano
llego,
y tu partiras,
Yo no se
hasta cuando,
este amor
recordaras.

Bé, la cançó evocava més el final d’un amor que de l’estiu. De fet era un cant evocador a l’amor d’estiu aquest amor a vegades intens, apassionat, interessant, i en altres vegades l’amor efímer que dura el que dura l’estiu.

A voltes deixa empremta.

Altres cop deixar una petjada que el temps es cuida d’esborrar i en altres ocasions té data de caducitat com els iogurts i dura el que triga en trobar-ne un altre.

I altres quan cau el darrer full de l’estiu ja s’ha oblidat.

Però l’estiu acaba, un estiu que ha estat molt diferent a tots els que hàgim viscut la majora de la gent.

El meteoròleg Abel Queralt fa també precisions sobre els final de les estacions  això deia a primers de juny d’enguany. Fa tres mesos us parlava dels tres variants que tenim de cada estació: l’oficial (o astronòmica), la meteorològica i la climàtica. L’arribada de l’astronòmica pot coincidir amb la de la meteorològica i la de la meteorològica, amb la de la climàtica, però l’astronòmica i la climàtica no coincideixen mai.

En el cas que ens ocupa, l’estiu astronòmic començarà el 21 de juny. El climàtic, comença aquest dissabte (recordem: juny, juliol i agost sencers; l’u de setembre ja serà tardor climàtica). Mentre que l’estiu meteorològic, arriba quan arriba, és a dir, quan comencen les temperatures d’estiu.

Per tant si no podem dir una data exacta del final de l’estiu ens hem fixat en altres elements, les dades visuals damunt el paisatge, ocells que s’agrupen i marxen, algunes plantes també han canviat el seu cicle fruit del canvi global i anunciat del clima..

Aquells vells referents de la gent del camp han variat potser no del tot encara però sí substancialment i el cas més evident és el de la verema que marcava el canvi d’estació .

Per tant el final de l’estiu avui el marca el retorn al treball i fonamentalment amb l’obertura de les escoles.

I renoi quin final d’estiu!

La ciutat sembla recuperar aquell ritme habitual d’anades i vingudes, de mobilitat i cues i cues com ja es profetitzava a la Ronda.

Però calia començar el curs i així entre una barreja de pors, il·lusions, escepticisme, temors i dubtes i més dubtes, indiferència, resignació,  absentisme militant i altre de conjuntural... Les aules han obert això sí la dada és curiosa és que la venda de llibres de text ha baixat gairebé un 30%. Aquets estaven convençuts de que el curs no començaria?.

I també comença el curs amb una certa polèmica escoles-Conselleria, i el sindicats amenacen amb anunci de vaga i a l’ajuntament de  Vilanova rebutja una moció sobre el retorn amb seguretat a les  escoles, moció assenyada certament, venint de l’oposició, sense demanar res impossible però es rebutja perquè el govern diu que ja ho hem fet (govern tothofem). Segur? Veig forces mancances encara que es podrien resoldre i que haurien de resoldre. Dotze anys de retallades segur que fa bona qualsevol moció sobre la millora a les escoles. Aquí no. Preval més (com sempre, no és nou) la posició còmode del rebuig del govern que assumir algun risc. No estarien millor les escoles amb les plantilles que necessitem? Oi que sí? Doncs no està tot fet i queda molt per fer malgrat el que digui el govern municipal.

Anirem ara veient el degoteig inexcusable de casos nous detectats, tancaran grups, i es rebentaran les bombolles fetes i ens adonarem que per anar fent via calen equilibris a vegades impossibles. Però les aules obertes marquen el final d’un estiu, que volem que acabi ja d’una vegada.

Perquè el vam començar amb un Sant Joan discret, gairebé clandestí però amb unes xifres pandèmiques que eren esperançadores per aconseguir una normalitat que no hem assolit en cap moment, perquè el miratge de la derrota del virus era això un miratge. Es va guanyar una petita batalla amb destrosses socials importants però la guerra (i usem el terme bèl·lic expressament) va per llarg i mentre hem d’aconseguir conviure amb respecte i sense por (fàcil de dir  difícil d’assumir).

I ha passat l’estiu, anys enrere els diaris durant l’estiu s’aprimaven fins gaire el perill de desaparició, eren papers desnodrits de notícies i, per tant, calia trobar noticies imaginatives que cridessin l’atenció, el mestre Manuel Cuyàs explica allò anomenat serp d’estiu (1): Abans una “serp d’estiu” era una notícia més o menys intranscendent, recollida amb profusió pels tots els diaris, que servia per omplir pàgines durant la inactivitat imposada pels mesos estivals. El monstre del llac Ness, per exemple, feia el favor d’auxiliar els periodistes aquests dies, i com que tenia més o menys la forma gegantina de serp, jo diria, però no n’estic segur, que va donar nom a totes les notícies fantasioses caniculars. Ara fa anys que el monstre escocès no s’apareix. No deu ser perquè uns científics en decretessin la inexistència. Què saben els científics? Deu ser perquè les notícies diguem-ne de debò no paren de succeir-se per molta calor que faci.

Quant raó .

Ha fet calor, molta.

I el reguitzell de notícies més enllà del coronavirus és també d’una certa magnitud i no han parat en tot l’estiu... Des dels seguiment minut a minuts de la pandèmia i el tancament d’algunes zones de Catalunya el rebrot va arribar inesperadament, surt d’Espanya el rei emèrit (fuga, sortida, exili... de tot i més), la situació judicial de Podemos amb un ex advocat de la formació que xerra pels colzes, operació Kitchen que l’ex secretari d’estat del ministre de l’interior  Fernández Díaz canta com una almeja i disposat a treure els draps brut del govern Rajoy construint un cas que barreja la corrupció i l’ús partidista de les institucions i una mena de chapuza nacional que faria riure si nos fos per la gravetat dels fets. Més parlar de l’escola i la situació que es preveu. Baralla entre el PDEcat i Jxcat, Bonvehí i Puigdemont parteixen peres i s’entrecreuen dards afilats, el tema del nom acaba als tribunals, exemplar. Es comencen a suspendre carnavals, s’anuncia el tancament de tres industries potents del Penedès. I si mirem a fora també trobem uns EEUU en període pre-electoral esclatant els conflictes en forces ciutats pel tema del racisme. Crisi de refugiats amb l’incendi al camp de Moria... No cal seguir oi?

La noticia dels dofins i de la balenes perseguides per una allau de barques  potser per fer-se una selfie o fer-se potser la selfie també a la cua per coronar la Pica d’Estats.

En fi que les notícies enguany no han faltat i la realitat és que poques potser, potser no masses de bones.

I per acabar de tancar l’estiu l’espectacle del Parlament de Catalunya en un debat estrany i innecessari carregat de demagògia i retrats inútils, un President amnèsic que ja no recorda que donava la legislatura per acabada al gener, que busca la palma del martiri i a vegades cau en un cert i vergonyós cinisme quan es comença a considerar imprescindible: “Si l’Estat arriba a la irresponsabilitat inhabilitant-me només hi haurà un culpable, ell mateix; no seré jo qui en aquest moment tan crític aboqui a una cursa electoral irresponsable que paralitzaria l’administració catalana”. Va ser qui va parlar i reiterar això de convocar eleccions i ben segur que l’administració seguiria funcionant sense ell i potser millor.

No sabem quin capteniment té cadascú -ni ens interessa- sobre el seu amor d’estiu, però creiem que aquest estiu és un estiu per oblidar, per posar-lo en el calaix d’aquells records que segurament no s’oblidaran però que treballarem per què mai més en no en tinguem un altre com aquest.

En allò que depengui de nosaltres hi hauríem de posar totes les forces i evidentment confiar en la ciència i en qui cadascú vulgui perquè l’estiu vinent sigui de traca i mocadors, un estiu que sigui per no oblidar per la intensitat i la plenitud en viure’l.

Deixem l’estiu i afrontem la tardor astronòmica (22 de setembre a les 15.31h) amb nou impuls, deixant de banda la tristor (fent-ne fum com deia Sisa) fins on puguem i les evocacions del final d’ altres estius i posem-nos novament i amb força de nou al peu del canó.

No hi ha més.

 

(1) Vuits i nous . Serp d’estiu. Manuel Cuyàs El Punt Avui. 30 juny 2017

A les verdes i a les madures

Sixte Moral

Sixte Moral

Qui dies passa anys empeny

http://sixtemoral.wordpress.com/

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

La comarca del Garraf està registrant en els darrers dies un repunt dels casos de coronavirus entre la població i la Generalitat ha suspès els ingressos, les visites i les sortides de les residències de gent gran de Sitges

Creus que la població s'ha relaxat i no compleix amb les mesures de prevenció de contagis?


No