Seguretat

Els senyals ens guien

Vivim en un món de senyals. Alguns són immaterials i només els perceben i coneixen uns quants privilegiats, altres que ens ofereix la natura que la saviesa popular i tradicional ens dona la pauta de la seva interpretació i encara uns altres senyals, les físiques, ens van orientant, guiant conduint i, obligant fins i tot a determinades accions, direccions i prohibicions.

Aquest creixement exponencial dels senyals en l’època moderna ha creat fins i tot una diguem-ne ciència o especialitat, la senyalètica que els experts la defineixen com: La senyalització és la part de la comunicació visual que estudia les relacions funcionals entre els signes d'orientació en l'espai i el comportament dels individus.

La majoria de les vegades els senyals que trobem a les nostres ciutats ens ajuden sobretot si arribem a un indret desconegut. Si anem seguint aquestes indicacions arribarem a on ens calgui. I sempre queda el recurs de que si els senyals no són prou entenedors o ens cansem d’anar mirant a banda i banda podem optar per l’opció de preguntar a qualsevol persona que trobem i la majoria de les vegades ens indicarà el que busquem donant-nos referències del propi espai urbà.

La diversitat de senyals en l’espai urbà ens dona una quantitat d’informació notable. Des de recomanacions per actuar en espais concrets, o normes de comportament en espais col·lectius, ens assenyalen els edificis referencials o rutes que poden portar a descobrir, conèixer i visitar el més important de la ciutat.

Des de les senzilles plaques dels carrers fins els sofisticats panells o tòtems informatius de tot i més trobem als nostres carrers.

Pensades per facilitar la vida i els moviments per dins de la urbs els senyals son fàcilment interpretables (a vegades hi ha les excepcions) i per tant ofereixen un servei positiu i extremadament útil.

Quan tot el bosc de senyals és útil també ajuda a organitzar els moviments per la ciutat, ens indiquen els recorreguts a seguir segons com ens desplacem i s’ho fem a peu o en vehicle. El senyals ajudaran si es respecten i constitueixen un element clau moltes vegades per evitar els caos habitual en les aglomeracions. També mal usades i mal disposades poden generar confusió i complicar encara més la complexitat dels moviments per les ciutats.

N’hi ha de colors, amb icones diferents tipografies vàries però hi ha un reconeixement internacional que els fa intel·ligibles arreu i en països ben diversos, prova de que si en aquets tema hi ha una certa globalitat també en altres temes que afecten finalment a la seguretat en sentit ampli també hi podria haver un cert acord global. Que no globalitat només sigui pel moviment de capitals, estaria bé, oi?.

Sin traslladem aquest sentit d’organització que porten els senyals a la circulació fora de les ciutats s’entén perfectament la seva necessitat. Organitzar la circulació per les carreteres és una necessitat que es va palesar a mesura que anava creixent el volum de circulació i per tant augmentava el perill que portava el no haver-hi cap control sobre el que es podia fer o no es podia fer amb les mans al volant o a un manillar.

Amb el pas del anys les carreteres han vist com creix de manera exponencial la circulació de cotxes, i motos i bicicletes. Sigui per motius de treballs, per desplaçaments obligats o simplement per oci, per anar a donar un tomb i conèixer tants racons interessants que hi ha a la geografia més propera o més llunyana, pel que sigui doncs han augmentat els vehicles circulant i arriba un moments en que segurament cal plantejar si el continuat creixement és sostenible. Segur que no.

S’han pres mesures contra la contaminació que genera aquest allau de vehicles anant amunt i avall del país. Algunes ciutats com Barcelona han pres mesures restrictives respecte a vehicles que tenen una certa edat i tenen uns  nivells d’emissió de gasos contaminants exagerat. Si el mateix criteri s’aprovés a la majoria de les ciutats grans la circulació es reduiria un munt i alguns vehicles anirien a parar al desballestament directament.

Que hi hagi els senyals però no vol dir que els seguim, respectem o en fem cas sempre. Si féssim un examen de consciència (de caire laic) segur que trobaríem que més d’una vegades no hem complert amb el que indica el senyal. Quan ens trèiem el carnet de conduir, a més de seguir una certa lògica en el treball i tenir una mica de sort en els test que ens posaven, apreníem que els senyals no sempre tenen la mateixa significació en funció de les formes geomètriques i els colors que tenien els corresponia també un missatge concret. Les rodones obligatorietat, les rodones vermelles prohibició o restricció, les triangulars perill, les rectangulars més grans d’informació...

Però com que tot evoluciona, han anat apareixent nova senyalització que hem anat incorporant a la nostra memòria gràfica per reconèixer-la i fer-ne compliment malgrat algunes com la circulació per les rotondes generi més d’un, de dos, de tres i més incompliments amb impunitat general.

És cert que la pràctica ens porta a ser més estrictes en el compliment en funció de la pròpia carretera. En una autopista circular una mica per damunt de la velocitat permesa segurament no comporta el mateix perill que fer el mateix en carreteres comarcals o locals ja que la majoria són estretes i amb revolts continuats per adaptar-se millor el propi territori que travessa.

I és en aquestes carreteres els amants de la moto, els centaures moderns, hi tenen un espai adobat i perfecte per mostrar la seves habilitats (alguns al límit certament) per circular amb destresa i fruint del recorregut segons ell mateixos expliquen.

Al nostre territori la carretera del Pantà (o cal subestimar la que va a Begues passant per Olesa de Bonesvalls) és un paradís per circular amb moto per aquells que surten a circular per plaer més que per necessitat (que n’ hi ha també i molts). I a voltes t’avancen sense ni que els vegis i gairebé ni els sentis.

Ho constaten els informes de recorregut de la carretera de Castellet prop de 25 revolts en un tram de 3,7 kilòmetres. El parc temàtic de la corba, de dretes d’esquerres, enganxades amb pujada amb baixada, en fi un ampli repertori que pot fer les delícies dels que circulem amb la moto amb més o menys habilitat. Però també òbviament comporta més perill del que és necessari, no per la carretera en sí, sinó perquè a vegades la velocitat és un pel massa pel damunt del prudent, o perquè no es té prou traça per dibuixar el revolt dalt de la moto i ara potser no està tan estès però aquesta carretera històricament ha estat indret per curses, naturalment prohibides, entre motoristes que tenen ganes d’emular els seus ídols dels circuits però ni tenen la màquina ni la preparació d’ells. La foto vista ja fa anys d’un Mosso d’Esquadra amb el braços alçats intentant aturar impotent una moto de petita cilindrada, que corria a “tota llet” que hi participava en una cursa pirata, era el paradigma d’una situació habitual.

El potencial perill de la carretera del Pantà ara s’intenta pal·liar a través un cop més de senyals vertical i a l’asfalt de la mateixa carretera, la informació indicant el revolt i alhora indicant que el vehicle en aquets cas la moto no sobrepassin el marge de dues ratlles pintades a terra que indica la traçada correcte de la moto.

Senyalització experimental però que pot ajudar a informar de com cal agafar el retombs amb més seguretat per evitar possibles caigudes de conseqüències inesperades però gairebé mai bones.

Celebrar la iniciativa, posar nous senyals a favor d’evitar possibles accidents és lloable però el que caldria seria que tothom els respectes i en fes cas. De res serveix anar exprimint el cervell d’uns quants per trobar indicacions per plasmar-les en panells per ajudar les comportaments dels motoristes i després no en fan cas.

Vivim en un món de senyals si les sabem interpretar (tampoc costa tant) segur que ens ajudaran a conviure amb una mica més d’ordre col·lectiu (del bo,eh) i una mica més segurs. 



Últims articles publicats


També et pot interessar