Coronavirus

Fins a quin punt la visita al teu familiar a la residència potser perjudicial?

Imatge d'arxiu

Imatge d'arxiu

Una situació extremadament inhumana. Tot són barreres. Ni una mínima mostra de  “carinyo”, ... tan sols demana un petó!.

I no és pas desmerèixer el servei, tan sacrificat, que estan fent les persones treballadores que els cuiden. Agraeixo la seva dedicació.

Penso que no tots els residents són capaços d’entendre aquesta manera de subsistir (sobretot els avis que pateixen Alzheimer, com és el cas de la meva mare).I, és aquí, on cal que tots reflexionem envers la situació que estant vivint les persones grans i malaltes, tant a les residències, com als hospitals o com a casa. És desesperant. Tants protocols els fan viure un món sense amor, sense les abraçades als qui ells sempre han estimat.

Aquest escrit és un desig de canvi, una crida a la reflexió per tanta normativa (ells no l’entenen).

L’experiència d’avui ha estat un sofriment per la mare i una desesperança per mi. No veig el dia que ens puguem retrobar...

Sé que tinc raó i són moltes les persones que em consta pensem així. Per això, però sobretot per ells, cal un canvi ARA. Moltes visites d’aquest tipus no alegren als malalts, al contrari, són 30’ de patiment. Si això no ho entenen o no arriba a oïdes de qui gestiona les normes, malament anirem.

Realment sabem el que estem fent amb els nostres avis?

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!





També et pot interessar

SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!