Impossible

«El que no passa en un any (o en cent anys), passa en un instant», diu el refrany popular. En aquest moment que pot canviar el curs d’una vida es basa la novel·la Impossible (Bromera), d’Erri De Luca (Nàpols, 1950) en la bona traducció d’Albert Pejó.

Erri De Luca, poeta i escriptor de fecunda trajectòria, a Impossible traça de nou un relat magistral, en aquest cas sobre la casualitat, o la coincidència, o la sincronia que permet comprovar que és possible que allò que semblava impossible hagi esdevingut, com ara que dos homes que caminen ben sols per l’alta muntanya es trobin després de no veure’s en quaranta anys, que l’un passi davant de l’altre sense a penes mirar-se –en segons quins llocs de muntanya aixecar la vista de terra pot significar una caiguda i la mort-, i que qui ha passat endavant hagi tingut un accident i hagi perdut la vida. Això no tindria més transcendència llevat de doldre’s per la mort d’algú, si no fos que els dos muntanyencs de joves havien estat companys en la lluita revolucionària, que el muntanyenc apressat hagi estat un traïdor a la causa i que això ha comportat molts anys de presó per als companys de lluita, circumstància que farà que hi hagi un fiscal que empresoni el muntanyenc que ha donat l’avís de l’accident en comprovar els seus antecedents penals i es vegi que aquest podria tenir un motiu per a la venjança.

Novament Erri De Luca excel·leix en l’exposició literària de grans temes de caire humanístic com el sentit de l’amistat, l’aspiració a la llibertat, l’amor sempre necessari per mantenir-nos lligats a la vida, el compromís polític i social, la relació de l’home amb la natura salvatge i la història explicada en les seves hores menudes, quotidianes i molt dures a vegades, i que donen no només sentit a una vida particular sinó que són també peces fonamentals en el discurs global.

Poc o res entendríem d’aquells anys de la lluita dels comunistes integrals a l’Itàlia dels anys setanta si no fos per testimonis directes com Erri De Luca, dirigent que va ser del moviment d’esquerra Lotta Continua, i que tan ben dibuixada queda en les respostes que el muntanyenc tancat preventivament a la presó per sospitós d’homicidi de l’antic company dóna a un fiscal més jove que ell, i que a través d’aquestes respostes que busquen que el muntanyenc s’inculpi, va aprenent de la resistència moral d’un vell lluitador. «Vostè em pot escoltar, però no ho pot entendre», diu el muntanyenc sospitós al fiscal que l’interroga. I és que certament és difícil que un funcionari jove que creu en la llei com en la Bíblia, pugui entendre l’esperit d’una lluita altruista que pretén una justícia que va més enllà de la justícia perquè és la lluita per uns valors de justícia que aspiren a la regeneració moral de la societat.

En aquesta dialèctica esplèndida i de ritme trepidant que posa de cara a la paret el sentit profund de la llei i la justícia, qui acaba guanyant és el vell lluitador, si bé la capacitat intel·lectual de l’un i de l’altre fa que els «interrogatoris surtin del marc i els rituals establerts». Pot ser que Erri De Luca s’hagi inspirat en alguna experiència real, si bé és precisament en el camp literari on ha pogut conduir a través de la paraula una relació entre fiscal i acusat amb tanta categoria humana.

Almenys fins als nostres dies, fora molt rar que es donés un debat intel·lectual d’aquesta alçada entre els fiscals de l’estat espanyol i els presos polítics catalans, ells sí amb arguments inspirats en els drets humans i dels pobles, però que van caure en el sac foradat d’una sentència presa abans del judici. No podia deixar de pensar-hi mentre llegia aquests mots del fiscal protagonista de la novel·la d’Erri De Luca: «Quan un criteri de justícia trasbalsa la vida de tantes persones fins al punt de fer-los complir penes de desenes d’anys, no es pot parlar d’utopia». En efecte: la justícia aplicada es manifesta en fets concrets, per la qual cosa determinats criteris de justícia esbiaixats i basats en proves prefabricades, no haurien de poder determinar el destí de persones innocents. De manera que la lluita continua, el debat continua.