Galetes de la sort

El conreu de la tanka i el haiku té molta tradició a Catalunya d’ençà que el llavors avantguardista Josep M. Junoy, l’any 1920: és a dir: ara fa més de cent anys, va sorprendre el públic amb la publicació d’uns haikus escrits de forma lliure. Tal com explica l’estudiós Jordi Mas, «haikus escrits a la manera com s’havia imposat a França sense parar esment al còmput sil·làbic i sense fer l’esforç conscient per seguir els models japonesos».

Posteriorment, Carles Riba sí que va donar importància al còmput de les síl·labes. Des d’aleshores es podria dir que a Catalunya el haiku ha estat conreat seguint una o altra línia sense que puguem dir què és en realitat l’escriptura del haiku a Occident per com aquesta és una forma específica de poesia japonesa breu influïda per la religiositat de l’Extrem Orient i, sobretot, pel budisme zen. Resumint molt, ja que els estudis sobre el conreu del haiku són abundosos, ho direm amb paraules de Vicente Haya, traductor de poesia japonesa i deixeble de Reiji Nagakawa: «És l’aware (la sorpresa, la meravella, l’emoció, l’impacte) el que genera el haiku». És aquesta emoció esdevinguda en el moment present el que motiva l’escriptura del haiku: un poema del ‘aquí i ara’ de la vida i de la naturalesa encapsulada en tres versos i disset síl·labes en castellà: 5-7-5 i 4-6-4 en català.

Tot aquest excurs és per donar notícia als lectors de l’aparició d’un llibre singular, originalíssim, en què la forma breu de poesia japonesa hi té tot el protagonisme: Galetes de la sort (Tushita edicions), de Jordi Ibáñez Torruella. Es tracta d’un conjunt de tankas i haikus que responen a la manera lliure d’escriure aquesta modalitat japonesa de poesia inaugurada en les nostres lletres per Josep M. Junoy, que l’havia importat de la seva estada a París l’any 1919.

Galetes de la sort, de Jordi Ibáñez Torruella, és un llibre excepcional, tant si es llegeix a la manera oriental com a la manera occidental. La forma japonesa de la tanka i el haiku serveix a l’autor per escriure una poesia que abraçant la tradició avantguardista, tan occidental, s’escriu a la manera oriental, a vegades fins a tocar les vores del koan, com amb finesa perceptiva adverteix Jordi Torres Calvo al pròleg del llibre: «Jordi Ibáñez usa un vocabulari riquíssim que et fa pensar, gairebé, com si es tractés d’un “koan” japonès». Un vocabulari que repesca amb eficàcia no només paraules gairebé en desús en el català deixatat i pobre dels nostres dies, sinó també ric dels conceptes que fan ballar el cap, en efecte, com els koan, que capgiren la lògica, que fan canviar l’òptica encarcarada amb què tan sovint mirem, vivim, percebem la realitat. No esperi, doncs, el lector, trobar ni un bri de poesia adotzenada, previsible, en els 90 poemes breus que integren el conjunt Galetes de la sort. Tal com explica el prologuista Jordi Torres, el títol fa referència «a una Fortune Cookie, és a dir, una galeta/bescuit de la sort o la fortuna (...) una galeta caragolada amb una nota a dintre que conté un aforisme xinès». Alguns restaurants xinesos serveixen aquestes galetes com a obsequi després de l’àpat.

En el conjunt dels 90 poemes de Jordi Ibáñez Torruella es troben poemes que duen la paraula galeta al títol, com ara Galeta de bosc, Galeta severa o Galeta d’anar a dormir, veritables galetes d’advertiment o per posar atenció, com en aquesta Galeta de badar, que en el que és percebut en aquell moment es diu també el que no es veu, però hi és, en aquest cas per absència: «Bada de l’incendi l’alzina surera/ l’escorça infrangible   no deixa carbó/ en el cor de la fusta». El prologuista demana al lector que a l’hora de llegir els poemes de Jordi Ibáñez tingui en compte els espais en blanc, com el que, fent una pausa, hi ha en el segon vers de Galeta de badar.

Res no hi és perquè sí, en els poemes de Jordi Ibáñez: uns poemes que recullen la impressió de l’instant, però escrits a foc lent, mesurant l’exposició de l’impacte en el vers, el mateix impacte, el mateix aware, que l’ha motivat a escriure els poemes. I en això, malgrat la forma lliure que empra en l’escriptura, tant a la manera occidental, l’autor és ben fidel a l’esperit de la tanka i el haiku japonès.