El mot de l'any

Estem embrancats en com podrem celebrar -o no- el Cap d’any. El tradicional Concert d’any nou (des de Viena) serà, per primer cop, amb sala buida, aplaudiments virtuals i havent fet abans proves PCR als ballarins… Mentrestant, els canals audiovisuals fan mans i mànigues per a fer-ne balanç. Una tasca d’aquest entrellat és convenir -abans no ho faci la R.A.E.- les paraules “star” del 2020. Sembla ésser que guanya -per golejada- el “confinament”. A la recta final de la cursa, també hi trobaríem mascareta, Coronavirus, perimetració, nova-normalitat i no sé quants “invents” més.

Mirant d’ésser sorneguer, peculiar i torracollons, discrepo. Em permeto apostar per una variant de la mascareta: el morrió. Allò que en diuen “bozal” en la “llengua de l’imperi”. Els governs de torn -que cada cop n’encerten menys- no saben on tenen la mà dreta. Parlo en plural perquè penso en el de la “capital del reino” i en el del pati dels tarongers. Molt em temo, essent el màxim de realista, que tant un com l’altre tibaran del rerefons d’una vella cita castellana. Tot “aprovechando que el Pisuerga pasa por Valladolid”, ens etzibaran un pas més enllà per a mantenir-nos en l’ensopiment generalitzat. Ja els hi va bé.

Amb futbol, braus, informatius “controlats i censurats”, programació de canals audiovisuals vomitiva -entre d’altres estratagemes- tenen la “penya” endormiscada. En una boca tapada, no tan sols no hi entren mosques. Alhora difuminen l’efecte de possibles queixes. Vivint ancorats en la incertesa, alimentant-nos de paüra, veient una colla de baliga-balagues -sense cap experiència laboral- en llocs de responsabilitat, assistim a una mena de “pel·lícula de terror”. No cal donar noms ja que tots els tenim a la punta de la llengua.

Més aviat seria partidari de prendre la consonant “r” com a motor de l’embranzida post-COVID: refer, reprendre, reinventar, recompondre, ressuscitar, recolzar, refermar, renunciar, repartir, respondre, reorientar, realçar, reanimar, recuperar, retornar, reviure, reintegrar, reconquerir, reconnectar, reconfortar, reinstaurar, resolar, restablir, remallar, remembrar… Faria la llista interminable i no pretenc avorrir ningú. Això sí, entenc com a tasca primerenca de cada lector l’afegir un complement directe com cal a cadascuna d’aquestes accions.

A partir d’ara, tots ens hem de reconvertir en experts a l’hora de dissenyar un món millor i de debò. El desastre i el desgavell ens han de projectar envers l’èpica. La maledicció d’un any per a oblidar ha de revoltar i capgirar els nostres esquemes “còmodes” habituals. No podem viure d’esquenes a la realitat o fent oïdes sordes a una realitat que ens colpeja i recrimina fortament. Aquests i no pas cap altre són els plans de contingència que hem de reimplantar… La màgia de les festes nadalenques ha d’encendre la flama solidària que solidifiqui unes relacions socials més humanes i globals.

“Help” o SOS! És arribada l’hora de l’emergència màxima i la millor vacuna no ve de Moderna, Oxford o Pfizer. No pot ésser que els rebrots retopin en la fredor d’un dolor gèlid i solitari… Justament per tot plegat triava el “morrió” com a paraula que hauria de presidir bona part del nostre compromís. No podem callar, ni dessota l’aigua. No s’hi val a badar.