Temporal

Buf!, comencem bé...

El canvi d’any l’havíem gairebé interioritzat com un canvi de paradigma del que vivíem fins aquell moment màgic del traspàs de xifra.

I no. Ha estat el contrari.

Quan encara no hem acabat el gener i ja hem vist coses impensables com l’assalt al Capitoli a Washington que ens ha deixat palplantats davant l’acció concertada d’un president embogit i d’uns quants milers de seguidors, que entre el feixisme i una mística sobrenatural, posaven en qüestió la democràcia als EEUU. Semblava una pel·lícula de tantes que s’han fet sobre invasions diverses i atacs al nucli central de la democràcia americana. Una mala pel·lícula això sí. Aquí seguim embolicats en si cal suspendre les eleccions al Parlament. La indolència del govern en preparar-les i el tacticisme de tots els partits farà sens dubte que acabem sense votar el 14-F. Que hi farem!. També l’epidèmia no dona treva i ens ha fet tocar de nou de peus a terra i malgrat s’avanci a un ritme acceptable de vacunacions sembla que una tercera onada i més ràpida que les altres per la mutació del virus a l’Anglaterra post brexit fa augment l’expansió de manera brutal. La virulència amb que segueix la pandèmia ens ha deixat paralitzats. I si no n’hi havia prou ens ha caigut literalment al damunt Filomena que ens ha demostrat un cop més l’enorme feblesa dels humans i demostra, a més, amb claredat la certesa d’aquella afirmació de que l’home (dona també) és l’únic animal que ensopega dues vegades amb una mateixa pedra. 

Fa un any ens assotava el temporal Glòria, imatges esfereïdores d’aigües desbordades que van arrambar amb forces infraestructures, van delmar boscos amb la caiguda d’arbres i causant danys que avui encara estan per reparar i encara queden moltes, masses, indemnitzacions per cobrar. Tenim imatges retingudes a la memòria com la d’aquell celler de l’Espluga de Francolí que de cop i volta va desaparèixer, ara la borrasca Filomena també ha esfondrat part d’un celler a Porrera, com si hi hagués una certa revenja de l’aigua i la neu  contra el vi per part de les tempestats desfermades.

I sobre la Filomena hi ha hagut molta conya i hem rebut mil imatges sobre l’advocació a la Filomena, per si de cas en coneixem alguna recordem el 5 de juliol de felicitar-la..

La pròpia etimologia del nom també provoca algunes divergències la majoria d’acceptacions parlen de “persona que estima la música o que és molt estimada“ i fis hi ha qui l’assimila a un rossinyol. En fi poètic si es vol però a la realitat i com a borrasca destructiva a tope..

La Glòria ja ens va deixar tocats i sembla que no hàgim aprés més i ara la Filomena tornar a castigar-nos i ens ha agafat amb la guàrdia baixa, hem ensopegat altre cop.

I per què Filomena, doncs perquè hi ha un organisme integrat pels diversos serveis meteorològics d’alguns països, entre ells França, Portugal, Espanya i ara també Bèlgica, que bategen a les borrasques que de per si tenen característiques que les fan sobresortir. Les borrasques de gran impacte són aquelles que tenen potencial per arribar a provocar ràfegues de vent de com a mínim 90, 100 o 110 quilòmetres per hora acompanyades de fenòmens meteorològics potencialment severs. Les properes borrasques ja tenen nom i  es diran si s’acaben formant Hortense o Ignacio. I diuen que les bategen amb noms coneguts, usuals entre homes i dones, perquè s’ha estudiat i sembla que els humans fem més cas de les previsions i de les recomanacions de les autoritats quan aquest fenòmens porten nom humans que quan es defineixen de manera genèrica com simples borrasques en llenguatge meteorològic. Allò que podem anomenar amb nom propi té més efecte, els que siguin, damunt les nostres sensacions i actuacions.

Filomena ha deixat mig país carregat de neu per donar i vendre, hem escoltat repetidament allò de paisatges de postal, però temporal amb onatges duríssims i també ha donat pas a un fred per sota del que seria normal tot i que estem en la freda setmana dels barbuts.

Com a conseqüència allò tant conegut, previsible i moltes vegades raonable per garantir la seguretat com talls de carreteres, tancament d’escoles, absència de transport escolar, carreteres amb necessitat d’us de cadenes, talls d’electricitat de llarga durada amb els consegüents inconvenients i pèrdues, greus problemes al camp amb fruiters, oliveres trencades pels pes de la neu, granges aïllades i bestiar desemparat.... En fi, l’infern blanc.

Res que no haguéssim vist i res que no ens fes pensar que ja estàvem avisats i com sempre (o quasi sempre) no estàvem preparats, no havíem fet els deures que el Glòria ens havia posat i teníem l’obligació de fer.

Certament aquest fenòmens fins ara inusuals encara aquí potser no justifica tenir munió de llevaneus, generadors i el que faci falta aturats anys fins que arribi la propera borrasca malintencionada. Però avisats com s’estava i els prediccions acostumen a ser fiables una resposta més ràpida es podia esperar. Que a principis del segle XXI encara s’estiguin pobles hores i hores sense llum no és de rebut. I parlant de rebut la paradoxa, desagradable paradoxa, és que el rebut de la llum tindrà una apujada espectacular. L’autoritat diu que tot el que puja baixa. Però que li expliquin a aquells que en mig de la tempesta veuen com no poden endollar res perquè hi hagut algun problema a la xarxa.

En menys de tres mesos hem passat a batre el rècords de temperatures en uns estius cada cop més càlids, a tenir una tempesta de neu i de fred que ha superat també bona part dels rècords i els registres fins ara previstos.

Tot plegat deu evidenciar que ens trobem ja en mig dels canvis climàtics fruit de les agressions sobre la natura que fa anys que perduren. Els experts en previsions anuncien ja aquestes noves condicions pel que fa a temperatures i a  fenòmens violents, a sequeres perllongades i a l’augment dels nivells del mar. Bé, fins quan podrem resistir?. és una incògnita. S’han revertit alguns dels aspectes negatius però encara en queden molts i portem una càrrega negativa acumulada de fa anys, masses.

La consciència dels governs és imprescindible però també la personal i allò tan repetit de que “els petis canvis són poderosos” que ens recordava un dels pioners del ecologisme col·lectiu, el Capità Enciam, doncs caldria tornar-ho a recordar.

Ja sabem que només ens recordem de Santa Bàrbara (nom molt adequat per una nova tempesta) quan trona.

I repetim reiteradament allò de no estàvem preparats. Doncs serà qüestió de posar-s’hi i tenir el mitjans i la capacitat -i només s’aconsegueix amb recursos i preparació per quan torni la següent  borrasca, el nom ja el coneixerem- ràpida de resposta i anem pensant amb una certa intensitat que més podem fer per  apaivagar els efectes de la natura desfermada perquè aturar-la, ara per ara, sembla impossible.

Això sí sempre hi haurà qui segueixi negant els canvis evidents que s’estan produint.

Escoltem ara i els hem sentit en anterior borrasques els laments dels alcaldes dels pobles més afectats. Se senten abandonats. Estaria bé que aquestes lamentacions es converteixin en procediments per tenir-ho tot a punt amb els màximes possibilitats de posar-les en marxa en el moment precís per la propera vegada. Ja sabem que la seguretat total és impossible però hi ha una àmplia franja de respostes possibles. Està en la mitja alta seria possible si s’hi posen recursos. Seria d’agrair.

Buf! Hem començat bé aquest 2021 i ens emblava que era l’any de la superació de tost els maldecaps. Paciència que ja ho anirem resolent tot mica en mica però sense cap pausa.

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Últims articles publicats


També et pot interessar

SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!