La partitocràcia

Aquest neologisme ve a representar aquella fórmula d’estat on  l'oligarquia o elit d’un partit assumeix la sobirania. Lògicament,  doncs, som davant d’una enganyifa total. Si més no en el sentit que  l’article 1.2 de la pròpia Constitució estableix que aquella ha d’ésser exercida pel poble. En conèixer el resultat dels comicis del principat, molt em temo que pinten bastos… En el benentès que el joc de cartes del país té quatre pals: "ors" (equivalents al poder  financer), "copes" (o calzes, a l'eclesiàstic), "espases" (al militar) i "bastons" (o pagesos, al poble senzill).

Cinc dies abans d'anar a votar, els partits independentistes van  signar un compromís de no pactar amb l’opció del PSC: la liderada  pel senyor Salvador Illa, que havia abandonat el “vaixell sanitari” poques setmanes abans, en una decisió oportunista prou discutible…  A partir d'aquella premissa i vist el percentatge brutal d’abstenció,  l’entorn futur esfereeix. Aconseguiran “quadrar” la partida o sembla  una utopia ben real? No albiro ni una sola entesa que garanteixi mínimament la governabilitat del país. S’aguanta tot amb pinces. En el millor dels casos -referint que voldria equivocar-me- l’executiu duraria menys que un caramel a la porta d'una escola.

Contrastant la dualitat entre “parts” i “tot”, arribo a percebre un fort  desinterès dels dirigents polítics. Ensumo que ja els hi va bé que tot  pengi d'un fil. Al cap i a la fi, si la situació -més ben dit, l’impasse- rebenta tant se'ls en fot.

La campanya electoral ha estat ben descafeïnada. La pandèmia hi  ha ajudat força. De fet, si no s’hagués celebrat, de ben segur que  tampoc no hauria estat cap daltabaix. Prou que ens trepana/barrina  el cervell la xerrameca buida i esfilagarsada d'aquest personal de fa  massa temps. La gent, el poble ha tingut la potestat de sentir-la -dia  sí i dia també- en platós de TV i estudis de ràdio. S'hi passegen més sovint del que seria desitjable. A més, es prodiguen -sobretot en  època pre.electoral- copant l’espai d’opinió (articles de premsa) de  massa mitjans. Molts d’aquells tenen una més que dubtosa qualitat.

Em dol i entristeix mostrar-me en un to que podria semblar  pessimista. De fet, sóc plenament conscient que parlo com escric.  Amb rauxa idèntica, tot expressant els meus sentiments més íntims i  solidaris. Vull creure i somiar en un món que realment esdevingui  millor per a tothom. No tan sols per a quatre espavilats. No nego pas  que, al rerefons d'aquesta darrera manifestació, hi situo la corrupció sistèmica que embolcalla el país pels quatre punts cardinals. N’hi ha  per a triar i remenar. En totes i cadascuna de les forces polítiques. 

Amb judicis "penjats"/ajornats. Tant, que ni Déu sap quan celebraran  la vista.

Pregant per tal que la consulta no s'hagi de repetir, espero/desitjo  que la investidura ens dugui un president amb mandat per quatre anys.

Davant d'aquesta tessitura, exigeixo una reforma -urgent i en  profunditat- de la llei electoral. Amb o sense COVID, ja coneixem la  feixuga experiència d’un entrellat ben complicat. Tan difícil seria, per  tant, arbitrar mesures i protocols que permetin votar electrònicament?

O ara o mai ! De tot n'hem d'aprendre i aquesta avinentesa no la  podem desaprofitar. Hi afegeixo una il·lusió comentada des que el  món és món: d'una vegada per totes, fixem l’opció i/o el topall màxim d’una doble legislatura. Cal foragitar d’aquesta mena de “pel·lícula”  tots aquells “actors” que creuen tenir el do de l’eterna ubiqüitat. Amb  el greuge afegit -sense citar noms concrets que tots sabem- del  personal que no atresora cap experiència professional al seu C.V.  Poca cosa podran aportar, després, amb un sarró més aviat ple d’ossos que no pas de carn.

Ja per acabar, reprenent l'eix inicial de l'article, advoco per tal que  cada candidat -Aragonès, Borràs, Fernàndez, Chacon, Illa, Albiach, Carrizosa, Sabater i Garriga- assumeixi plenament la dicotomia i  complementarietat entre un “partit” i la “totalitat”. La gent normal i  corrent del país els ho agrairem. Estic cansat de no "pintar ni fava". 

Vull que tot el poble "tregui faves d'olla". Seguiran fent-se l'orni?