Oportunitat

D’ençà 10 anys es redueix el nombre de naixements a Catalunya segons les dades que es fan públiques. A l’any 2020 ha tornat a baixar respecte a l’any anterior. La tònica segueix i ara en temps de pandèmia la baixa de naixements ha augmentat encara una mica més.

Són dades que comporten conseqüències a la nostra societat, bé és cert, que malgrat la baixada de la taxa de la natalitat, segueix augmentant la població del país. Les dades així ho assenyalen. La població resident a Catalunya en 2020 és de 7.722.203 persones, 102.709 més que l'any passat. Segons les estimacions de població que ha publicat recentment l’Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), aquest increment demogràfic suposa un augment del 1,34% respecte a la població de 2019 i es deu, en gran manera, a la immigració estrangera. Així es manifesta en els documents de l’administració.
L'augment de 102.709 habitants respecte a 2019 consolida un any més la tendència de creixement de la població a Catalunya que es va iniciar en 2015. Amb tot, l'aportació del saldo migratori amb la resta d'Espanya i la del creixement natural (relació de persones mortes amb les nascudes) s'han mantingut negatives, amb -2.455 i -2.999 persones, respectivament.

I els mesos de gener i febrer la baixa de la natalitat ha estat entre el 20 i el 30% respecte a les mateixes dades de l’any passat.

Els demògrafs i sociòlegs no recorden una baixada tant espectacular almenys des de la Guerra Civil. La situació de seguir així pot arribar a comportar canvis socials importants amb societats molt més envellides i les repercussions que pot comportar en el món laboral i les corresponents jubilacions.

El motiu de la reducció tant forta els darrers mesos apunta clarament a la situació de pandèmia i la incertesa i les pors que això ha generat que ha fet que les parelles abans de concebre un fill s’ho pensin més, s’ho rumien i molt. Possiblement quan aquest mal són desaparegui la taxa de natalitat pujarà altre cop però això ja es veurà.

I entre les conseqüències més enllà de les laborals també i les de l’envelliment del conjunt de la societat també comportarà canvis socials i l’afebliment de les xarxes familiars que fins ara han constituït un fonament i estructura de la nostra societat.

Una de les altres conseqüències, i aquesta ja es nota fa algun temps i també  enguany és la disminució de nens i nenes que opten a entrar a P3 a les escoles del Catalunya.

Dilluns passat començava al campanya de matriculació pel curs vinent, la Conselleria dona les dades d’alumnat i d’escoles així com l’oferta particularitzada de cada centre i per tant es pot preveure com anirà la matriculació i si sobraran aules i com aquestes es podran convertir en aules per noves funcions o directament es suprimiran.

És el temps en que els famílies que opten a plaça de P3 fan les usuals conjectures amb els possibles punts, germans, proximitat, dependències socials... i també òbviament decideixen (o haurien de decidir) en funció dels projectes educatius i de les impressions que han rebut en les jornades de portes obertes que estan organitzant les escoles. És el temps del neguit de saber a quina escola obtindran la plaça.

Les dades donades per la Conselleria posen en evidència aquesta baixada des de fa un decenni dels naixements a Catalunya, així pel curs vinent hi haurà 3.241 alumnes menys de P3, una davallada que es traduirà en el tancament de 23 grups, però sobretot en la reducció d’alumnes als grups de P3 de prop de 700 escoles.

També a primer d’ESO hi haurà 2.579 alumnes menys. Les projeccions preveuen pels propers cursos una disminució de l’alumnat d’ESO que provindrà de la població escolar que ara cursa la primària. En el cas de secundària aquest fet no es produïa des de l’any 1995.

Aquest fet comporta novament el debat sobre l’educació i la seva planificació. Durant el temps de les retallades (10 anys consecutius dels que ara diuen que ho resoldran tot) quan hi havia una minva d’alumnat de P-3 automàticament sense cap mena de pal·liatiu es retallaven les aules. Fruit de la contestació que això generava a les escoles i als municipis i depenent també de la voluntat de resistència i persistència dels alcaldes i alcaldesses es van poder salvar alguna de les aules destinades a desaparèixer malgrat es podien trobar altres solucions per part de la Conselleria.

I aquestes altres situacions sembla que ara començaran a posar en pràctica. Es seguiran tancant aules però sembla que hi ha disposició de la conselleria és reduir ràtios a P-3 i per tant donar sortida a una de les històriques reivindicacions de bona part del món educatiu. Quan les aules estaven saturades i es veien ràtios de 25 o 27 les escoles feien mans i mànigues per poder treballar sens abaixar la qualitat de l’educació. Ara que les incorporacions a P3 ha baixat és el temps de recuperar unes ràtios que permetin un treball potent i efectiu per incorporar els nens si les nenes a l’educació reglada.

La rebaixa de les ràtios permet repartiment equilibrat d’alumnat amb l’objectiu d’evitar la segregació escolar, i com ha explicat la secretària general d'Educació Núria Cuenca: “Malgrat la davallada d’alumnes, el Departament ha fet una aposta per mantenir el màxim de grups possible de P3. L’objectiu és assegurar l’escolarització equilibrada i lluitar contra la segregació, que provoca abandonament i fracàs educatiu. Per assolir l’èxit educatiu, la manera de fer-ho és garantir els grups de P3”. Bé està que es digui però el més important és que es faci. La comunitat educativa està més que acostumada a que es facin promeses i després el seu compliment queda perdut en la nebulosa de la burocràcia ni es compleixi ni es veu en l’horitzó el moment de que es compleixi.

Vejam si aquets cop sí i pot començar a reduir-se la ràtio i per tant poder treballar amb una major qualificació. La fixació de les ràtios es va fer ja fa anys i en aquest temps l’evolució dels mateixos mètodes pedagògics han avançat i apropant-se cada cop més a uns tractes molt més personals que requereixin col·lectius més reduïts i concordant amb la mesura de les ràtios de mestres.

Ara amb la baixada de la natalitat -no desitjada pels experts certament- obre noves possibilitats a les escoles i al món educatiu. Per això recau sobre l’administració educativa la responsabilitat d’encarar el futur per millorar les condicions i per tant posar les bases ara perquè en un futur proper sigui realitat.

I possiblement també, el buidatge natural de les aules podria significar un replantejament de les etapes 0-3 i convertir-les ja en una etapa d’educació vinculada a la posterior educació infantil.

Els inconvenients de la baixada de la natalitat pot portar de rebot algues millores al sistema que no s’havien portat a terme des de la mateixa administració educativa. Benvinguda una baixada de les ràtios i benvinguda la possibilitat i oportunitat de millorar l’activitat de les aules i reconsiderar en el sentit més inclusiu els cicles educatius en la part més baixa del sistema.

A veure.