Educació social

Atenció integral en qüestió de Justícia

Educació social. Eix

Educació social. Eix

L’augment de pràctiques participatives que permeten incidir i capacitar una gestió més directa dels recursos públics. Aquest increment ve lligat a una demanda social creixent i una predisposició dels agents institucionals que han vist minvats els seus pressupostos.

La gestió comunitària es un concepte ampli, que afecta a la gestió dels equipaments, dels serveis i dels recursos vertebrant així un empoderament de les comunitats. Aquesta guarda relació amb les necessitats de diversos col·lectius, amb la provisió, distribució de serveis i que hem de fer amb aquests recursos comuns.

Hem d’aprofundir doncs en alguns valors comuns:

a) Accessibilitat/universalitat: d’on parteix la noció del bé comú que ha de garantir l’accessibilitat als serveis i recursos, respectant el dret i el sentit d’allò públic, sense exclusions ni discriminacions.

b) Democràcia directa i autodeterminació: incorporant i acceptant a tothom a participar de les estructures de gestió i presa de decisions.

c) Transparència en la gestió econòmica i en la presa de decisions. Amb transparència en la vessant econòmica del projecte com dels òrgans de gestió, permetent sempre la seva avaluació.

d) Autocontrol i autoavaluació, per revisar l’acompliment dels criteris de control democràtic dels projectes. Cal incorporar mecanismes d’autocontrol amb capacitat de de revocar als càrrecs i exigir responsabilitats.

e) Vincles territorials que qualsevol entitat i projecte ha de mantenir amb l’entorn.

f) Capacitat d’esdevenir una eina al servei de la comunitat que l’envolta per transformar l’entorn que habita.

g) Possibilitat de reversió en els mateixos projectes i el retorn a la comunitat incorporant criteris d’eficiència, eficàcia i responsabilitat social.

La gestió comunitària ha d’esdevenir un procés de mobilització social viu i permanent on tothom ha de vetllar interessos i necessitats comuns per poder constituir i sostenir una organització al voltant de l’elaboració i l’aplicació de projectes col·lectius.

La Comunitat ha de prendre part activa en el procés de transformació de l’entorn, de  la presa de decisions i del foment de consens necessari.

Donar un sentit prioritari a valors, objectius i els procediments lligant la comunitat referent amb el projecte i el seu entorn.

L’acció comunitària és una estratègia d’intervenció fortament arrelada en les polítiques impulsades des de la UE. I és en aquest sentit que les accions que s’endeguen en l’actualitat i en un futur són aquelles encaminades a les polítiques de cohesió social i que es focalitzen en zones geogràfiques específiques. Zones on convergeixen tot un seguit de dèficits socioeconòmics que poden donar lloc a una fractura social imminent.

En aquest sentit des del Departament es promouen actuacions que permetin d’una manera integral, comunitària i integradora donar respostes preventives als grups més desfavorits, així com promoure accions adreçades a la millora de les condicions socioeconòmiques de zones amb assentaments de persones i de grups marginalizats, amb les corresponents accions necessàries d’acompanyament social.

Cal tenir present que els àmbits prioritaris d’intervenció seran: formació/educació, salut, entorn, economia social, seguretat, habitatge i els col·lectius, joves, infants, dones, persones nouvingudes i, per tant, es fa palesa la necessitat que les accions siguin transversals, interadministratives i interdepartamentals.

Avui a Catalunya existeixen zones geogràfiques malmeses on cal que el conjunt dels departaments de la Generalitat i els ens locals actuïn d’una manera integral per tal que la situació no empitjori. Només amb actuacions d’aquestes característiques es poden donar respostes reals a les necessitats emergents.

Una acció comunitària integral cal plantejar-la a llarg termini, tot i acotant en diverses fases ben definides i estructurades la seva planificació i execució.

https://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/accio_comunitaria_i_voluntariat/accio_comunitaria/programa_accio_comunitaria_integral

En aquest sentit, els propers anys, Catalunya estarà sotmesa a la pressió progressiva de grans reptes en els entorns demogràfic, epidemiològic, sociològic i econòmic. Aquest context tensionarà les garanties dels sistemes d’atenció a les persones a mitjà termini, la resposta assistencial ha de ser encara més eficaç, solvent i equitativa. Els enfocaments basats en una atenció integrada i centrada en les persones, on aquestes assumeixin un nou rol apoderat i on la resposta a les necessitats a les quals no puguin fer front es doni des d’un enfocament assistencial compartit i col·laboratiu, han demostrat ser la millor opció per superar els reptes esmentats.

Hi ha un ampli consens internacional en el fet que l’atenció integral, integrada i centrada en la persona és el millor enfocament en aquest context i, per aquest motiu, Catalunya opta per convertir-se en un país referent de bones pràctiques a través del desplegament dels projectes que conformen aquesta línia estratègica.

Les presons catalanes i el sistema penitenciari no consisteix en castigar al pres o delinqüent, sinó en ajudar-lo a deixar els hàbits que l’han portat a delinquir i proporcionar-li ajuda amb la finalitat de que es transformi, i se senti un ésser humà útil per a la societat.

El sistema penitenciari augmenta el seu potencial d’èxit rehabilitador quan compta amb el suport dels agents empresarials i sindicals, quan pot comptar amb la col·laboració de les autoritats locals, quan pot disposar dels recursos humans i de la sensibilitat d’organitzacions voluntàries i no governamentals.

El Sistema Penitenciari a més de garantir el compliment de les penes privatives de llibertat, té com a finalitat primordial la inserció sociolaboral i la rehabilitació dels interns. La rehabilitació penitenciària es desenvolupa en programes que  faciliten als interns una àmplia i diversificada oferta que inclou no solament les activitats terapèutiques i assistencials, sinó també formatives, educatives, laborals, de lleure, cultura i esport. Formen part també d'aquest procés rehabilitador els permisos de sortida, les sortides programades i el medi obert, en molts casos duts a terme amb la col·laboració d'entitats. A més, es prioritza les mesures penals alternatives a la presó, per ajudar els penats a portar una vida familiar, social i laboral més normalitzada.

Quan parlem de reinserció social, el punt de partida és l’individu que ha comès actes delictius i la finalitat és la seva integració social. Entendrem doncs per reinserció social, el procés mitjançant el qual es vol aconseguir la readaptació social d’aquells ciutadans que, per causes diverses, s’han quedat al marge.

Les funcions atorgades a la resocialització i a la reinserció social són les d’aconseguir que el subjecte inadaptat pugui:

1. Assumir els esquemes normatius i els valors del grup.

2. Adquirir la cultura o cultures predominants de la societat.

3. Adquirir els hàbits de conducta normalitzats.

4. Facilitar la participació de l’individu en els béns del grup.

5. Possibilitar l’activitat professional. Podem observar que les àrees problemàtiques a tractar són ben diverses, i es treballarien amb el fi d’aconseguir l’adaptació social: física, familiar, professional, relacional amb el grup d’iguals, etc.

A Catalunya, als centres penitenciaris s’hi desenvolupen programes específics per intervenir en les diferents deficiències, ja que la delinqüència no és una condició específica o unitària que pot aïllar-se realment d’altres dificultats. Les mesures educatives no són les úniques que es poden utilitzar per a la reinserció del delinqüent, en són necessàries d’altres de socials i de penals.

Què passa quan l’intern acaba la seva condemna? Davant les dificultats més que aparents apareixen d’altres que són com a conseqüència de la comissió del delicte, de la seva etapa al Centre Penitenciari, dels continguts a les xarxes i dels seus antecedents penals.

Podem i hem de crear alternatives efectives per tota la població afectada per aquest fet.

 

Bibliografia

https://nativa.cat/2015/03/la-gestio-comunitaria-dins-leconomia-social-i-solidaria/

https://www.upf.edu/documents/2846463/7050044/El_sistema_penitenciari_catalx.pdf/e692bb51-4ebe-53fd-82e4-faa1677a009c

 

Joan Rodríguez i Serra

Col·legiat 6462

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Últims articles publicats


També et pot interessar

SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!