La crisi del paisatge

1956-2006 Zona Port de Segur de Calafell. Eix

1956-2006 Zona Port de Segur de Calafell. Eix

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

La crisi de la vitivinicultura afecta directament els seus paisatges. Les institucions i empreses que, amb voluntat i mitjans, lluiten per demostrar la seva importància estratègica han entrat en crisi. Els treballs que durant molts anys han servit de referent cultural i han defensat i enaltit els seus valors, xoquen frontalment contra la incomprensió d’un poder polític i econòmic depredador. La canviant situació territorial arreu de la vegueria Penedès demanda una reinterpretació de la seva realitat i una intervenció més ferma sobre la importància del paisatge al nostre territori.  Però, algú es pot preguntar: tanta importància té el paisatge?

La punta de l’iceberg d’un sistema complex

El paisatge és la principal eina per construir el futur: és patrimoni, és agricultura, és urbanisme, és natura, és biodiversitat, és hàbitat, és historia, és economia. Per això és important el preu del raïm (o de l’enciam, o del préssec..) perquè és el valor en que paguem els nostres jardiners perquè el cuidin. És el producte de l’amor de la gent cap al seu entorn. Quan, la societat, de mica en mica, deixa d’estimar-lo -no en el sentit romàntic- en el sentit de comunió, d’intercanvi, de riquesa mútua, de respecte i agraïment del lloc on viu. “Tu em dones els fruits i jo et cuido” ell, transmuta. Sempre reflecteix el que se li dona o el que se li treu. Com qualsevol ésser viu, segueix el seu camí. Està composat de materials diversos que, ben condimentats, donen un bon resultat culinari però, un excés de sal o la falta d’algun ingredient, poden posar en evidència una obra d’art. I el més important és que, el seu valor radica en la seva singularitat, l’element territorial que ens diferencia d’altres indrets i, en el cas del Penedès, ens proporciona aliment, salut i bellesa. 

Una transformació constant

El ric i divers paisatge penedesenc comença a experimentar profundes transformacions, a la segona meitat del segle passat, amb l’aparició dels devoradors de terres, començant des del mar, des del sud i les muntanyes que albiraven la metròpoli. La vinya més rica resisteix, la gent que hi viu, immersa, que el cuida i li dona vida, es mira els seus entorns més febles i pensen: “això no va per mi”. Però la vinya també pateix el desamor. S’explanen i eixamplen terres, desapareixen marges de pedra, s’estrangulen rierols, desapareixen els petits connectors biològics, es terraplenen muntanyes i s’enfilen els ceps, lligant-los i alineant-los perquè entrin màquines substituint persones. Desapareix el patrimoni. La postal enoturística persisteix però al seu interior es remouen les tripes: industrialització de les vinyes; multinacionals foranies que especulen amb els pagesos; pèrdua de biodiversitat; canvi climàtic que amenaça les planes verdosenques de pàmpols. S’albiren els freds interessos metropolitans: invasions alienes més rendibles al crític negoci del vi i el cava i, ara, les energies verdes demanant el seu tros de pastís. Quin paisatge som? Es pregunta la gent, desconcertada.

L’indefugible canvi de rumb

Cal desenterrar l’atxa de guerra que mai hem gosat brandar. Prendre consciència de la greu situació, deixar d’aparentar la bucòlica estampa enoturística per oferir, a l’observador global, la potent essència amagada del seu interior. Conscient  que no ha de ser més, imitació de cap altre. Toca depassar la còpia, convertir-se en original. Aquest és el repte! En aquest punt, tan proper i tan llunyà a la vegada, es troba el futur. Conscients del destí que ens espera, cal alçar l’estendard d’un multicolor exèrcit que impulsi la seva transformació que avui encara ens és desconegut i que, d’aconseguir-ho, serà mil vegades millor que el que tenim.

En aquest entorn trasbalsat, qui tingui les idees clares i la força necessària per agafar el timó i capejar la tempesta, pot esdevenir la brúixola de la transformació d’un territori amb futur i, evitar així, que els nostres paisatges, les nostres vides, desapareguin en el convuls entramat dels interessos metropolitans.

Pau Batlle Solé
Arquitecte, urbanista, paisatgista
paubatlle.blogspot.com

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Últims articles publicats


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local