Tres cims i una platja

La meva vinculació amb els cims citats s’inicia a Terrassa i Matadepera (Vallès Occidental). Els meus primers contactes d’experiència amb la natura son al Montcau i la Mola, on es troba el Monestir romànic de “Sant Llorenç” (s. XI), 1.104 m, que junt amb la serra de l’Obac configuren el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.

Singularitats: La història ens parla del camí que feien els “monjos del Monestir de Sant Cugat” per anar fins dalt al Monestir de Sant Llorenç sense travessar cap riera, d’aquí ve el seu nom “Camí dels Monjos”. Es pot accedir amb vehicle des de Can Roura fins a Can Pobla, la resta a peu per el camí dels Monjos. A la Mola hi ha una taula d'orientació que dibuixa els cims del paisatge a 360º, Montseny, Pirineus, Montserrat i el Mar Mediterrani.    

Serra del Montmell pertany a la serralada prelitoral, situada al Nord de la Comarca del Baix Penedès el seu punt més alt la Talaia (861 m).

Singularitats: l’ermita romànica, a 781 m, del  s.XI excavada a la roca, la nova església de Sant Miquel (s.XVI) a 640 m, a peu del camí de la Juncosa a Can Ferrer de la Cogullada. Els pescadors de Calafell diuen que la dent del Montmell es una senya per la situació de la pesca. També hi ha les restes del Castell del Montmell, documentat al s.X. La cara nord –obaga- de la serra del Montmell, té una flora digna de ser visitada, hi ha un pi de tres branques espectacular. Tota la serralada és realment l’ensenya del sostre del Baix Penedès.

La platja de Calafell, avui 5 km de sorra fina, aigua iodada i profunditats molt aptes pel bany sobre tot pels infants. Els avis m’han explicat que el terme de Calafell anava des de l’antiga riera de la Bisbal fins al terme de Cunit, tota una referència de pesca: “la platja amb més fusta de Catalunya”. Tant sols hi havia les botigues de pescadors i l’edifici del Sanatori Marítim de Sant Joan de Déu (1929). Els calafellencs sempre ens hem sentit vinculats amb el Sanatori.

La muntanya sagrada Montserrat, em passa com quan miro el mar…. sempre és diferent. Té tantes mirades Montserrat, la veig des de Matadepera, des de Vilafranca, des de l’Arboç, des de Bellvei ... i oh! sorpresa des de Calafell.  

L’any 1.977 el Sr. Macià Romeu Rovirosa (de cal Viudo) un dia em comentà …. Jordi, tu que ets tan curiós, des de Matadepera veies Montserrat oi?…. doncs sí, li digué. Puja dalt  la teulada de l’església del Castell i mirant cap a Bellvei i si està el dia clar veuràs Montserrat, poc però ho veuràs!!. Un dia es va produir el fet i vaig tindre tanta alegria que vaig anar a casa seva per dir-li que ho havia vist. Ens vàrem mirar i no cal que us digui la cara de satisfacció que vàrem posar.

I li digué, tant a Matadepera com a Calafell, soc a casa!! Veig Montserrat!! I a mi em dona estabilitat diguem, si més no, emocional.

Així ho veig

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Últims articles publicats


També et pot interessar

SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!