Mirada indiscreta

Compte amb la branca. Perill!

Arbre al carrer de la Torre d'Enveja. Ferran Savall

Arbre al carrer de la Torre d'Enveja. Ferran Savall

Pertanyem a una de les generacions que encara hem vist rosers plantats al voltant dels arbres de la rambla, que florien ufanosos cada abril. Convivíem amb la llegenda urbana de que si t’enganxaven tallant una d’aquestes roses dels rosers públics et feien escombrar la rambla. No vam veure mai a ningú que no fos dels serveis de neteja fer-ho Els nostres guàrdies urbans de capçalera vigilaven bé i les veritables que en poques ocasions algú s’atrevia a tallar la flor. Havia de ser una emergència

També recordem la rambla encatifada a la tardor quan les fulles del plataners que queien cada tardor al voltant de la Fira, llavors teníem la sensació de abundaven les fulles en la seva caiguda i el gruix era notable i ens podíem introduir en el mar de fulles i arrossegar els peus deixant les nostres traces. No cal dir com quedaven d’empolsegades les sabates oi?. Era però una sensació plaent. Ara els arbres semblen una mica esllanguits i les fulles cauen de manera més repartida.

Les zones verdes han crescut de manera exponencial, les d’abans les recordem com alguns petits jardins urbans més o menys cuidats, el parc Gumà i Ferran de tota la vida i la visió de jardins interiors i patis d’algunes cases que donaven notes de tardor.

A mesura que la ciutat ha anat creixent també ho han fet les zones verdes, l’arbrat i altres ornamentacions vegetals. Segurament no tantes com voldríem però vaja sempre hi ha en aquest aspecte tendència a la millora.

També en aquets temps de pandèmia hem vist com la vegetació ha anat multiplicant-se de manera exponencial, la manca de manteniment, la poca presència de persones durant un llarg període temps va deixar alguns indrets de la ciutat amb aparença selvàtica gairebé. A on hi havia hagut herbes, flors i altres espècimens que eren retallats freqüentment van rebrotar amb força i van guanyar-se el dret  a la persistència.

Més enllà dels escocells dels arbres que s’han vist de cop i volta transformats en uns autèntics herbaris amb flors i vegetació diversa, també en algunes zones de parc l’augment de la població vegetal i el mateix creixement de les espècies ja existents ha donat la sensació de que com mai el verd era més abundant que en altres ocasions.

Fins i tot hi ha hagut un moviment que ha reclamat que no calia intervenir ni arranjar els espais verds ni l’arbrat deixar-ho tal i com va creixent, diuen que la pròpia natura és prou sàvia com per anar cercant els equilibris necessaris entre espècies.

Bé, és una posició respectable com aquell que reclama que hi hagi intervencions decidides a tornar el verd al seu lloc -ignorant que hem ocupat l’espai natural de manera immisericorde-.

En fi ja se sap que de col·lectius n’hi ha per tot i molts. Però com es pot veure en la fotografia les branques ja són un perill si s’hi passa amb la naturalitat de sempre, te les pot trobar a la cara en un tres i no res. Com que la vorera és ampla encara pot fer alguns moviment de darrera hora i estalviar-te la topada amb la branca però si vas en bicicleta -que no caldria fer-ho per la vorera, però ja se sap- el perill de tenir la branca al morros és més que evident.

Tampoc cal retallar massa però potser encara no estem preparats perquè la flora urbana creixi sense control ni sense cap mena de control humà.

Recuperar espais.

La setmana passada la fotografia era un arbre agredit per uns quant claus posat per algun tècnic de l’electrònica moderna i ara ens trobarem amb arbres quines branques poden ser agressores (potser venjança).

No plou mai al gust de ningú.

Ara vist el que hem vist possiblement no trigarem gaire a veure a ciutadans i ciutadanes que es vestiran d’autèntic Coronel Tapioca amb uniforme complert d’explorador (coneguda marca que fa anys va farcir de roba els “aventurers” de pacotilla) que matxet en mà ens obriran pas entre les zones en que l’explosió vegetal sigui incontrolable. On la selva ha guanyat a la ciutat

Un nous serveis que s’hauran de sumar als pressupostos. El que ens estalviarem en jardiners ho gastarem amb equips de desbrossament, els jardiners s’hauran de reconvertir en guies de la selva urbana.

Potser bestieses però... mai se sap.  

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!





També et pot interessar

SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!