Literatura

La casa de foc

Coberta de 'La casa de foc' de Francesc Serés. Eix

Coberta de 'La casa de foc' de Francesc Serés. Eix

Francesc Serés va guanyar la segona convocatòria de Premi Proa de novel·la amb la Casa del Foc, el llibre es va convertir immediatament en un èxit de crítica i també amb un èxit de vendes. Una novel·la extensa, amb diverses trames i que afronta els problemes que existeixen avui a la nostra societat i ho ha fa des de la vida en un petit poble de la Garrotxa on tothom es coneix, on tothom amaga algun que altre secret i on la convivència no es fàcil malgrat es vulgui aparentar una normalitat i una tranquil·litat que masses vegades és fingida. Francesc Serés va ser el fundador i director de després de la Residència Faber d'Olot per a creadors i per tant coneix bé el territori i els ambients que es descriuen en el mateix llibre, segons el mateix Serés la novel·la no deixa de ser “una manera de retornar el que em va donar aquesta gent que em va acollir allà, explicar no tant l'espai com viuen, quines condicions de supervivència i quines possibilitats de futur de vida tenen”.

Serés és llicenciat en Belles Arts i en Antropologia per la Universitat de Barcelona. Compagina l'escriptura amb la docència.

Amb la seva primera novel·la, Els ventres de la terra (2000), queda finalista del Premi Pere Calders i posteriorment publica dues novel·les més: L'arbre sense tronc (2001) i Una llengua de plom (2002). El volum De fems i de marbres (2003), aplega aquesta trilogia.

És autor del recull de narracions La força de la gravetat (2006; premis Crítica Serra d'Or de narrativa i Nacional de literatura), del conjunt de reportatges La matèria primera (guanyadora del Premi Octavi Pellissa i publicada el 2007) i de Contes russos (2009; premis de la Crítica Catalana i Ciutat de Barcelona de narrativa). A La pell de la frontera (2014), Premi de la Crítica Serra d'Or, analitza la complexa realitat social de Ponent a través d'un conjunt de cròniques i entrevistes que en alguns moments deriven cap a l'assaig o la ficció. En el terreny del teatre, escriu la peça Caure amunt. Muntaner, Roig, Llull (2008).

L'escriptor va fundar el 2016 la Residència Faber d'Olot per a creadors que també dirigeix i que des del 2018 sigui també el director de l'Àrea de Creació de l'Institut Ramon Llull. Actualment és el Director de l’Institut càrrec que fa poc ha assumit. Per La casa de foc ha obtingut el Premi Llibreter d’aquest any. Escriu en diverses publicacions i també analitza l’actualitat en molts dels seus articles.

La novel·la comença quan el protagonista rep una trucada telefònica de la Mar  dient-li que l’avi, el Jordi, ha mort.

Aquesta notícia fa remoure tot el passat i els records que li generen al Jordi, la Mar i la Carmina la família que habita a Can Sol una de les masies més importants de la contrada garrotxina.

El protagonista i narrador arriba, una nit d’hivern, al poble Sallent de Santa Pau. És un professor que vol refer la seva vida. Acaba de patir un trencament sentimental i creu que un cert aïllament el portarà a millorar el seu estat anímic. Lloga un casa i treballa amb una certa intensitat per posar-la en condicions i poder-la fer un lloc habitable, la neteja, d’instal·lació i millorar els jardins adjacents fa que aixequi l’interès i la curiositat de part dels pocs habitants de les masies del voltant.

I tot d’una se li presenta el Jordi de Can Sol amb un demanda, que ajudi a la seva neta, la Mar, en els estudis i d’alguna manera encarrilant la seva vida. “Aquesta nena es perdrà” diu l’avi i vol posar-hi remei. El protagonista és mestre d’aules d’acollida a la mateixa escola de la Mar i coneix de les seves dificultats de relació i de seguir els estudis. Li costa acceptar l’oferta però la insistència de l’avi acaba convencent-lo.

A partir d’aquí s’insereix en la comunitat per la via de la gent de Can Sol, amb la Mar li costa establir una corrent de complicitat, primer es troba amb la reacció a la contra de la noia però mica en mica van establint una relació molt interessant i que durarà ja per sempre. Llaços d’estima, de complicitat, de compartir vivències secretes. També establirà una relació que arribarà a un cert nivell d’intimitat i connivència amb la mare de la Mar, la Carmina.

El protagonista descobreix els secrets de Sallent a través del Jordi, un personatge a cavall entre un caciquisme paternalista i l’home que detecta el poder fàctic del territori. Són rics, tenen moltes propietats. És autoritari quan cal però també sap convèncer, interessat i interessant, però viu també amb un desassossec històric, pateix per la seva neta però també per la filla que té un passat tèrbol lligat a la droga i també amb un accident en que va morir el seu company i pare de la Mar. El misteri del foc que es va produir en un graner i va provocar una tragèdia.

Aquests ingredient porten a una novel·la on el territori i els camins que uneixen les masies són un espai de socialització, de passar factures pendents i també d’espai propi d’uns personatges que ho saben tot de tothom però els silencis i els enraonies són permanents.

És la història d’un record d’un temps en que el narrador protagonista viu amb la família de Can Sol i emergeix amb molta força la figura d’en Jordi, un expert saurí en trobar les vetes d’aigua amb una filosofia molt definida sobre la vida i la família. El foraster actua també com un saurí buscant les línies que els facin seguir la història del territori i també dels personatges.

La crisi que sacseja a les famílies i a part de la població immigrada, la figura dels neorurals que malviuen tot intentant adaptar la seva idea de viure al mon rural als dies d’avui.

Una història farcida de moments complicats, el món de la droga i el seu conreu, l’aïllament dels petits nuclis de la Garrotxa, les necessitats vitals dels seus habitants.

L’autor resumeix així la seva obra: “Vaig passar set anys llargs allà, i mentre hi vaig ser, vaig escriure i vaig acabar llibres, vaig fer classes als nanos d’acollida, vaig refer una casa, em vaig divorciar i em vaig tornar a casar… han passat coses, no va ser un temps en va. Però més enllà de les fotos que tinc del lloc, no tinc cap record i això em va fer escriure alguna cosa per recordar-ho, és la història de la fragilitat, de la vida al ras, la sensació de que les cases que hi ha per tot arreu són daus que algú ha tirat entre les muntanyes, i que l’ànima és l’ànsia de supervivència".

La casa de foc és una obra que ens porta a la realitat del món tancat de certs indrets rurals però amb els problemes universals. Una novel·la que ens fa veure el nostre present i que ens parla del futur, un llibre absolutament recomanable.

La casa de foc
II Premi Proa de novel·la
Francesc Serés
Col. A tot vent 736
Editorial Proa
Barcelona, novembre 2020

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Últims articles publicats


També et pot interessar

SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!